Arts i Humanitats | Diari de recerca

3. Molt a prop del cel

14 gener 2009 | Arts i Humanitats, Diari de recerca

Vam arribar a Lhasa i ens calia esperar al voltant de deu dies per preparar l’expedició i sobretot per aconseguir tota la resta de permisos especials que necessitàvem per viatjar a la regió de Changtang. En principi, és una zona tancada als visitants estrangers (com gairebé tot el Tibet) i per accedir cal seguir tot un procediment administratiu a través dels departaments de la policia i l’exèrcit.

Avui us proposem fer un repàs a la geografia física i política del país que us ajudi a situar-vos quan iniciem el relat de l’expedició.

La residència de les neus

El Tibet és bàsicament un altiplà que s’eleva al centre d’Àsia a una altitud mitjana que supera els cinc mil metres d’altitud. Grans serralades com l’Himàlaia (la residència de les neus, en sànscrit) el limiten pel sud, mentre que al nord les muntanyes de Kunlun separen l’altiplà del gran desert del Taklamakan en el Turquestan Oriental. D’altra banda, l’altiplà també inclou tot un seguit de serralades que el seccionen i divideixen en centenars de regions diferents i que al mateix temps se separen en multitud de valls.

6 milions de tibetans en un territori equivalent a la meitat d’Europa!

La superfície del Tibet ocupa aproximadament uns 2.200.000 quilòmetres quadrats, una gegantesca extensió de terra comparable a la meitat del continent europeu. El Tibet representa aproximadament un 1.25 % de la superfície continental terrestre. En contrast, la regió té una de les densitats de població més baixes del planeta, ja que el nombre de tibetans no supera els sis milions. Paga la pena donar un cop d’ull a aquesta geografia màgica del País de les Neus (Khawachen, en tibetà). Parlem doncs de muntanyes (ri, en tibetà), rius (tsangpo, en tibetà) i llacs (tsho, en tibetà).

Les grans muntanyes, encapçalades pel Chomolangma (l’Everest)

El Tibet inclou alguns dels accidents geogràfics més importants del continent asiàtic i de tot el planeta en alguns casos. Només cal que pensem en el cim més elevat de la terra: el Chomolangma (8.848 m). Aquest és el nom amb el qual els tibetans coneixen la muntanya i que honra la deïtat mare que hi resideix. Curiosament, a la majoria dels països occidentals aquesta muntanya se segueix anomenant Everest, en honor d’un geògraf gal·lès del segle XIX. Aquesta divergència de topònims també la trobem en la segona muntanya més alta del món, coneguda com a K2 (8.611 m) i situada a la serralada del Karakorum, també en una àrea cultural tibetana: la regió de Balti, al nord de Pakistan. Molts creuen que el nom original d’aquesta muntanya hauria estat Chogori que significa la “Gran muntanya” en el dialecte tibetà que es parla en aquella regió pakistanesa.

Al llarg de l’Himàlaia trobem nombrosos cims de més de vuit mil metres d’altitud i que pertanyen a àrees tibetanes. Tanmateix, a l’interior de l’altiplà també trobem cims potser no tan exageradament alts, entre els 6.000 i 8.000 metres d’altitud, però que tenen molta més importància des d’un punt de vista cultural i espiritual per a la població tibetana. N’esmentaré alguns que en propers missatges tractarem amb més de detall: el Kang Tise o Kang Rinpoche (també el trobareu com Gang Tise o Gang Rinpoche, més conegut a la resta del món pel seu apel·latiu indi: Kailash), el Tagori i el Nyenchen Thangla.

El Tibet també és un país d’aigua… però d’això en parlarem en el proper missatge!

Josep Lluís Alay

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.