El primer que cal dir sobre les proliferacions de meduses es que es tracta d’un fenomen natural. I de fet no es un fenomen nou, ja que s’han documentat episodis de proliferació de meduses des de principis del segle XX.  Certament, però, la mida i la freqüència dels eixams de meduses s’ha incrementat en els darrers 50 anys, i darrerament s’ha fet habitual la seva presència estiuenca a les aigües costaneres en quantitats importants.

Les meduses tenen uns períodes d’aparició estacional. En el Mediterrani, el període de màxima abundància se situa entre els inicis de la primavera i finals d’estiu. La resta de l’any hi ha molt pocs individus i la majoria d’espècies esperen en forma de pòlips en el fons del mar o en forma d’ous de resistència en el plàncton (pots llegir el missatge número 4, “Què són les meduses?”).

Normalment les meduses viuen solitàries però en determinats moments de l’any arriben a formar aglomeracions de milers d’individus. Aleshores és quan parlem d’eixams de meduses, talment com s’esdevé amb els eixams d’abelles. A Catalunya, les poblacions més denses de meduses es situen a mar obert, a unes 20 a 40 milles de la costa, al límit de la plataforma continental. En aquesta zona hi ha una important producció biològica, i l’elevada concentració de fitoplàncton i zooplàncton fa que les meduses trobin suficients preses com per a créixer, reproduir-se i generar poblacions de molts individus.

Els densos eixams de meduses, que es troben una mica allunyats de la costa, poden ser arrossegats cap a les platges pels corrents superficials generats pels vents de mar a terra. Si l’aigua costanera té una temperatura (i per tant una densitat) distinta a la de mar obert, els corrents superficials troben grans dificultats a arrossegar els eixams de meduses cap a la costa. Però quan les aigües presenten una temperatura molt similar, els corrents arrosseguen en pocs dies a les meduses vers les platges. Per exemple, els hiverns suaus i curts fan que l’aigua costanera sigui més càlida a principis de primavera, i això és una causa indirecta, però important, en l’arribada de grans quantitats de meduses cap a les platges. Probablement tot plegat està relacionat amb el progressiu escalfament climàtic global.

Encara que els factors climàtics sembla que tenen un paper important per a explicar les arribades de gran quantitat de meduses cap a les platges mediterrànies, cal considerar també altres causes. Una de les mes defensades per alguns científics és la disminució dràstica dels grans depredadors de meduses. Des de fa temps es coneix que les tortugues i alguns peixos com les tonyines, s’alimenten de tot tipus de zooplàncton gelatinós. Les poblacions d’aquests organismes s’han vist reduïdes enormement en les costes mediterrànies a causa de la seva pesca indiscriminada.

També hi pot haver unes millors condicions biològiques per al desenvolupament de les meduses. Per exemple, sembla que hi ha una major disponibilitat de preses a causa de la possible disminució d’altres organismes competidors pel mateix aliment.

Vosaltres també podeu observar eixams de meduses al llarg de l’estiu. Sense anar més lluny, aquest darrer cap de setmana (4 i 5 d’agost) varen arribar diversos eixams de meduses a totes les platges de la ciutat de Barcelona. Es va tractar de l’espècie Pelagia noctiluca i els individus tenien una mida de 5 a 10 cm d’ombrel·la. Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) estem recollint totes aquestes dades al llarg d’aquest estiu per estudiar quina és la incidència de les meduses a les platges. Us anirem informant.

Fins el proper missatge!

Josep-Maria Gili