No sé si recordeu que Palmares era el nostre destí inicial però que les pluges ens van fer desistir d’anar-hi, com a mínim en un primer moment. Aquests dies les pluges han minvat i malgrat que encara hi ha zones inaccessibles, ara ja ens trobem enmig d’aquest paratge tant meravellós.

Abans de continuar voldríem fer un incís per explicar una mica una de les tendències que des de fa temps apliquem a la nostra recerca. Potser pugui semblar que això de fer història només consisteix en fer un relat del passat i poca cosa més…Vaja, que no serveix per una cosa realment important, no? Dons no!

Saber el que va passar ens serveix per entendre el que està passant

I sobretot, ens serveix per no oblidar que també cal fer la feina més difícil: transmetre i difondre aquestes investigacions sobre el passat.

Us sorprendria veure que moltes de les situacions que llegim als diaris i que surten actualment a la televisió, la ràdio o internet ja passaven fa molts anys i en llocs molt allunyats tan en el temps com l’espai. Migracions, convivència, multiculturalitat, conflictes, desigualtat….són temes d’avui en dia però que també varen succeir fa molts anys.

En aquest bell paratge de Palmares, indígenes, esclaus africans i portuguesos van interactuar de manera molt diferent en un mateix lloc i van crear una cultura i una tradició mixta molt rica que es veu avui en dia encara amb la seva música, la seva vestimenta, les seves tradicions…

Van crear una manera d’entendre la vida

Amb tot això al cap passem la nit a la població de Uniao de Palmares i el dia següent marxem cap al quilombo de Palmares. Aviat tenim el primer problema. Les conseqüències de les inundacions son devastadores i han fet que els camins estiguin completament enaiguats. Els cotxes no poden pujar i anar a peu és complicat. Caminar sobre fang és molt cansat.

Ens proposen algunes opcions, com la d’anar a cavall, fins que l’Scott suggereix que anem en …moto!!!  Les motocicletes són un mitjà de transport habitual i després de parlar amb alguns pilots accepten a portar-nos com a “paquets “cap a Palmares. La ruta és una veritable pista de motocròs per camins plens de fang. I a sobre, comença un a caure un plugim.

La història de Zumbi

Som  al quilombo del famós Zumbi (Alagoas, Brasil – 1655 – 20 de novembre de 1695), el principal líder africà d’aquesta comunitat que va lluitar contra els portuguesos que volien la submissió d’aquestes comunitats. Després de vàries lluites va morir defensant el seu quilombo i amb el temps s’ha convertit en un heroi nacional, representant de la llibertat a Brasil.

Això ha fet que s’hagi parlat sempre molt de Zumbi i els esclaus africans i s’hagi oblidat una mica el paper de la societat indígena que vivia allà en aquell moment. I aquí és un entrem nosaltres. Amb l’ajuda de  l’arqueologia estem fent recerca per veure com convivien aquestes poblacions originàries en el moment de l’arribada dels esclaus africans i com es van embolicar amb els conflictes que es desenvoluparen durant el segle XVII.

El dia passa volant i remullats i enfangats arribem a la població actual de Uniao de Palmares.

Encara ens queda una feina per a fer: visitar el Centro Palmarino. Aquest centre  té com a finalitat la de fer difondre a la població actual quina és la història i la recerca que es fa al Quilombo i als seus voltants. És un projecte de desenvolupament patrimonial que està naixent amb la col·laboració i participació d’ investigadors i habitants de les comunitats.

Demà passat  us seguim explicant. Avui sí que ens hem guanyat un bon sopar amb macaxeira, feijoada, carns… mmmmm!

Natàlia Moragas, Ricard Piqueras i Luigi Ruiz