El rei comença rient-se’n de la proposta del cavaller aragonès (li diu "aquest és el consell que em doneu, tros de carnestoltes?") que li arriba, a més, a hores intempestives, però l’endemà es veu obligat a assumir el paper de guia providencial que gairebé arrossega els seus soldats a travessar les muralles de la ciutat.

Si vols escoltar i llegir aquest episodi, fes clic a aquest paràgraf de la versió digital del Llibre dels Fets.

Escoltant missa i combregant

L’exèrcit del rei, com era la norma en una situació com aquesta, comença la jornada decisiva escoltant missa i combregant. És molt probable, tot i que no es reculli en el Llibre dels fets, que Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona, fes també un sermó de croada de l’estil del que ja havia fet abans de la batalla de Portopí. Acabada la missa, l’exèrcit s’acosta a les muralles de Mallorca i el rei els dirigeix una brevíssima arenga per donar-los ànims: «Via, barons! Pensats d’anar en nom de Nostre Senyor Déus!». Com que ningú no reacciona a les seves paraules, Jaume I ha de tornar a prendre la paraula per exhortar els seus soldats a la lluita en defensa de la fe cristiana. Aquest cop tampoc ningú no es mou, de manera que el rei es veu forçat a tornar a prendre la paraula per tercera i última vegada: «Via, barons, en nom de Déu! Que els dubtats?». A la tercera de canvi, l’exèrcit de Jaume I reacciona i, segons el relat reial, comença a avançar cridant sense parar «Santa Maria! Santa Maria!». En el moment en què els cavalls armats entren en acció, després d’haver-ho repetit més de trenta cops, els crits, segons Jaume I, cessen i comença la batalla de debò.

Bernat Desclot també explica a la Crònica l’entrada a Mallorca, però no serà igual al relat que explica En Jaume I. Si voleu conèixer en què s’assemblen i en què divergeixen podeu llegir el text L’entrada a Mallorca segons Bernat Desclot.

Contra els enemics de la fe cristiana

És una escena típica d’una guerra amb caràcter de croada o, si es vol, de ‘guerra santa’, una guerra on la violència es canalitza contra els enemics de la fe cristiana. La missa, la comunió i, sobretot, les invocacions a Déu i a la mare de Déu per part del rei i, com a contrapunt, les invocacions marianes repetides ad libitum per la tropa van creant una atmosfera d’intensa violència religiosa, que culmina amb l’entrada de sant Jordi dins el recinte de la ciutat al capdavant de la cavalleria cristiana. (Cal fer constar que el Llibre dels fets dóna com a certa, contra el que de vegades s’ha cregut, aquesta intervenció providencial). Després de llegir aquesta descripció la veritat és que costa d’entendre que es pugui arribar a dubtar, com es fa en alguns llibres recents, del caràcter de croada que va tenir per Jaume I la conquesta de Mallorca. Per descobrir amb més detall la intervenció d’aquest cavaller, podeu llegir el text Sant Jordi.

Xavier Renedo