• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciKunkamsang (“Tens bona salut?”)
Tornar

Kunkamsang (“Tens bona salut?”)

9 febrer, 2009

De camí cap a Khyungdzong

De camí cap a Khyungdzong, ens trobem amb grups de nòmades tibetans acompanyats dels seus iacs. Ens saluden amb un “Kunkamsang”. Nosaltres els responem igualment “Kunkamsang”. És l'”hola” habitual dels nòmades del nord i significa literalment: “Tens bona salut?”. Aquesta expressió també la podem sentir cada dia al canal de televisió tibetana, on ha esdevingut la salutació formal dels presentadors dels noticiaris.

En canvi a Lhasa, quan dos amics es troben al carrer se saluden tot dient: "Khabar theka." Podem traduir-ho com "On vas?". Aquesta és la fórmula més corrent de salutació al Tibet Central, i molt especialment en el dialecte de la zona de Lhasa; l'equivalent al nostre "Hola".

Quanta gent parla el tibetà?

Es calcula que actualment hi ha uns sis milions de parlants de tibetà. La major part els trobem al Tibet pròpiament dit (dins les fronteres de l'actual República Popular de Xina). Altres comunitats que parlen tibetà les trobem al llarg dels Himàlaies des de Birmània fins Pakistan (Territoris del Nord), passant per Índia (Arunachal Pradesh, Sikkim, Himachal Pradesh i Caixmir), Bhutan (on el dialecte tibetà conegut com "dzongkha" és la llengua oficial) i Nepal (Dolpo, Mustang, xerpes). Finalment, cal afegir-hi la diàspora tibetana que avui dia es calcula que ja arriba més de 150.000 refugiats, instal·lats a Índia principalment.

Com és la llengua tibetana?

El tibetà pertany a la família de llengües tibeto-birmanes, constituïda per més de 250 llengües diferents. La major part les trobem a Birmània, Xina, Tibet, Nepal, Bhutan, Índia i Pakistan. Les dues llengües més parlades d'aquest grup lingüístic són el tibetà i el birmà. La primera va néixer com a llengua literària escrita al segle VII, mentre que la segona ho va fer al segle XII.

El tibetà té un sistema d'escriptura propi format per trenta caràcters que al mateix temps poden combinar-se entre si. Els primers testimonis escrits de l'escriptura tibetana els trobem al segle VII i al llarg de la història ha donat lloc a una de les literatures més riques del continent asiàtic. D'altra banda, existeixen multitud d'estils d'escriptura, és a dir cal·ligrafies, que s'utilitzen en funció del context (cartes, avisos oficials, impressió de llibres, etc.). Una altra característica important del tibetà és l'existència de diferents registres de la llengua parlada en funció del respecte que es vol demostrar a l'interlocutor. Això significa que existeixen en la llengua dos vocabularis diferents en funció del registre. Per exemple, "aigua" en registre neutre és "chu", mentre que en registre honorífic és "chab".

No dirien “El tigre matà iacs” sinó “Tigre iacs matà”

Hi ha algunes característiques del tibetà que cal destacar. L'ordre dels elements de l'oració és molt diferent al nostre. Primer posen el subjecte, a continuació tots els objectes (directe, indirecte, circumstancials) i finalment el verb, és a dir, és una llengua SOV. Un tret molt destacat és que es tracta d'una llengua ergativa: expressa (o millor marca) el subjecte de l'oració transitiva d'una manera especial. Aquest és un tret lingüístic que comparteixen poques llengües al món: basc, tibetà, txetxè, llengües aborígens australianes, etc. Se sap que el sumeri també era ergatiu. La major part de les llengües són transitives (el subjecte de l'oració transitiva es marca de la mateixa manera que el de la intransitiva) com el català, el rus, el xinès o l'àrab.

És l’hora dels adéus

Després d'aquest breu repàs a la llengua tibetana ens acomiadem dels nòmades amb un "Tsering" o "Llarga vida", que és la fórmula habitual en el dialecte dels nòmades de Changtang i dels khampes de l'est. A Lhasa no la sentirem gaire aquesta fórmula de comiat. Allà és més habitual el "Shu-o" (que hom diu quan marxa a aquell que es queda) i el "Phe-o" (que el que es queda diu al que marxa), entre moltes altres expressions que no tenim temps de descriure.

Mentre els nòmades marxen en pau, nosaltres ja distingim a l'horitzó l'inconfusible silueta de les dues gegantesques roques de Khyungdzong.

Josep Lluís Alay

Manuscrit tibetà

Aquest bonic manuscrit permet fer-se una idea de la fesomia característica de la llengua tibetana, que compta amb trenta caràcters.

Els primers testimonis escrits de l'escriptura tibetana els trobem al segle VII i al llarg de la història ha donat lloc a una de les literatures més riques del continent asiàtic.  Es tracta d'una llengua ben diferent de la nostra: l'ordre dels elements de l'oració és molt diferent car primer posen el subjecte, a continuació tots els objectes (directe, indirecte, circumstancials) i finalment el verb. És a dir, ells no dirien "El tigre matà iacs" sinò "Tigre iacs matà".  

Llegeix el missatge "Kunkamsang (Tens bona salut?)" per saber-ho tot d'aquesta llengua parlada per 6 milions de persones.

Text cal·ligrafiat en tibetà

La imatge mostra un manuscrit cal·ligrafiat en tibetà. En aquesta llengua existeixen multitud d'estils d'escriptura, és a dir cal·ligrafies, que s'utilitzen en funció del context (cartes, avisos oficials, impressió de llibres, etc.).

Per saber-ne més d'aquest idioma, llegeix el missatge "Kunkamsang (Tens bona salut?)"

Etiquetes: Art / Humanitats, Expedició al Tibet (Zhang zhung), Geografia, Llengua, Tibet

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Lluís Alay

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Recuperem un manuscrit escrit en l’oblidada llengua de ShangShung

Rera les passes del gran lama bonpo Khyungtrul Rinpotxe

La vida en una cova i una tenda nòmada

El vol dels voltors

Donem la volta a Khyungdzong

Dins les coves sagrades de Khyungdzong

L’arribada a la darrera ciutat de l’antic regne de Shangshung

Kham, la terra dels guerrers

Kunkamsang (“Tens bona salut?”)

Cap a Khyungdzong, la darrera ciutat de Shangshung

Un recorregut pel Tibet

L’enigma de l’agricultura: llegendes vora el llac

Provisions, revisions i deïtats: seguim amb l’expedició!

La indestructible fe religiosa dels tibetans

Cap al Gran Nord tibetà: Changtang

Badant pel mercat d’aliments de Lhasa

Un paisatge amb tonalitats turquesa i maragda

Molt a prop del cel

Arribada a Lhasa

Comença el viatge a Chengdu

Piulades recents

  • Vols aprendre a simular circuits amb plaques de tipus #Arduino? Apunta't al taller gratuït del 21/04 a la Bibliotec… https://t.co/xEsVWbZk6O
  • 🗞️La IX Mostra de Treballs de #Recerca de la Selva omple de joves talents acadèmics el Teatre de Blanes.👉… https://t.co/nGZ79CUMjc
  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar