Aquesta és un dels esdeveniments més famosos que explica el Llibre dels fets , i on Jaume I gairebé perd la vida. Tot seguit ho expliquem. Abans, però, comentem una altra seqüència bèl·lica: l'atac de Peníscola per part dels musulmans.

Si vols llegir aquest episodi, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.

Un veterà de les guerres

L’atac sobre Peníscola el du a terme una flota de Tunis que abans havia intentat, sense èxit, donar suport a València. En no poder acomplir el primer objectiu, la flota es dirigeix cap a Peníscola, plaça que està a les ordres de Ferran Peris de Pina, tot un veterà en les guerres contra els musulmans i un home de confiança del rei, que li confia el govern i la defensa de la vila en uns moments crítics. Segons el relat del Llibre dels fets (§84), Ferran Peris va ser el quart cavaller a travessar les muralles de Medina Mayurqa; va participar també en els setges de Borriana i de València i ara el retrobem defensant amb èxit Peníscola, amb la col·laboració decidida dels sarraïns de la vila, contra un nou atac musulmà. La flota tunisenca, després d’aquest fracàs, és dispersada per una flota que arriba de Tortosa. Tot seguit, les naus de Tortosa porten provisions al campament del Puig de Santa Maria, que, a les envistes d’una victòria cada dia més propera, ha crescut de forma extraordinària i s’ha convertit en una petita ciutat on s’hi pot trobar de tot.

La vida del rei Jaume en perill!

Un dels episodis més cèlebres del Llibre dels feits té lloc en aquests moments. Jaume I intenta salvar un escamot de peons de Narbona que, desconeixent la manera de lluitar pròpia dels sarraïns, està a punt de caure en una emboscada. El rei els avisa a través d’un missatger, però, com que no li fan cas, s’hi acosta en persona i els obliga a recular. Ha salvat la vida d’uns quants peons, però al preu de posar en perill la seva: ha arribat tan a prop de les línies enemigues que una fletxa disparada per un ballester sarraí està a punt de matar-lo. Gràcies a la providència divina («E Déus que ho volc…»), la fletxa se li clava en el front, però sense arribar a foradar-lo. La ferida és greu, però no mortal. Jaume I, en una seqüència plena de força èpica, s’arrenca la fletxa amb una sola mà i entra en el campament del Puig fent grans riallades per donar ànims als seus soldats. El rei està ferit, la moral està intacta.

Per què Jaume I actua d’aquest manera? No hagués estat més sensat no posar-se en perill? Per conèixer els motius que l’impulsen actuar així podeu llegir el text Un capell de sol una capa de seda i una fletxa sarraïna.

Jaume I es va treure la fletxa ell mateix, però què passava quan una persona queia ferida? Ho descobrireu a L’assistència als ferits de guerra: El rei és nafrat per un ballester.

Xavier Renedo