Anem a descriure les meduses més freqüents a les costes catalanes. Es tracta de l’acàlef luminiscent ( Pelagia noctiluca ), el borm blau (Rhizostoma pulmo) , l’ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata), Borm (Aurelia aurita) i Borm radiat (Chrysaora hysoscella).
Acàlef luminiscent (Pelagia noctiluca)
La Pelagia noctiluca és la més freqüent de les postres meduses. Te un color rosat vermellós molt característic. La seva ombrel·la amida 15 centímetres i és un xic aplanada. Disposa de 4 tentacles orals llargs i robustos i de 16 tentacles marginals que quan estan ben desplegats arriben a tenir 20 metres de longitud!
Tota la superfície de l’ombrel·la i dels tentacles esta coberta de berrugues que allotgen les cèl·lules urticants, responsables de les picades.
La seva perillositat es considera alta. Pot causar irritacions i coïssor a la pell. De fet, a causa de la seva abundor i de la longitud dels seus tentacles, la superfície de la pell afectada per les picades pot ser força gran. L’efecte del verí pot arribar a causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics, que a vegades poden perdurar durant setmanes.
_____________________________________________________________
Born blau (Rhizostoma pulmo)
L’ombrel·la del Borm blau te un diàmetre d’uns 90 a 100 centímetres amb forma acampanada. Es de color blanc-blavós, i vorejada per nombrosos lòbuls de color violeta.
El born Blau disposa de 87 tentacles fusionats formant un manubri blanc-blavós. A la part mitjana del manubri hi ha una mena de corona vorejada per 16 puntes.
La seva perillositat es considera alta. El contacte amb aquesta medusa es força irritant, però no produeix problemes dermatològics greus. No acostuma a deixar marques considerables, tot i que sol produir una intensa irritació i picor.
____________________________________________________________________________
Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)
La forma i el color de l’ombrel·la de l’ou ferrat es molt característica. El diàmetre es de 20 a 35 centímetres d’un color marronós – groguenc, amb un cert grau de verd segons les algues simbionts que viuen en el seu interior. Te una destacada protuberància bruna-ataronjada.
Aquesta medusa te 8 braços coberts de petits tentacles amb l’extrem en forma de boto blanc o blavós.
La seva perillositat es baixa. La seva capacitat de produir coïssor es limitada car el seus tentacles són força curts i tenen una baixa densitat de cèl·lules urticants. L’efecte de la seva picada sol ser molt lleu, en prou feines una certa picor. No acostuma a requerir atenció mèdica.
______________________________________________________________________________
Borm (Aurelia aurita)
La ombrel.la del Borm amida fins a 25 centímetres i te forma de plat. El seu color es transparebt tacat de blau – blanc. Els braços de la boca són fistonejats i més llargs que els nombrosos tentacles curts. Presenta 8 òrgans sensorials i 4 òrgans reproductors conspicus, de color porpra violeta, en forma de ferradura si es miren des de dalt.
La seva perillositat és molt baixa.
_______________________________________________________________________________
Borm radiat (Chrysaora hysoscella).
El color del Borm radiat és blanc-grogós. Presenta un disseny radial característic sobre la ombrel·la que recorda al dibuix de 16 compassos oberts cap a l’exterior
La ombrel·la (diàmetre: fins a 30 cm) és ampla i vorejada per 32 lòbuls i 24 tentacles llargs i fins que poden arribar als 5 metres de longitud. Té 4 tentacles orals fusionats a la base, amb abundants plecs i, generalment, més llargs que els tentacles de la ombrel·la.
La seva perillositat és elevada. Les seves picades causen picor i coïssor al principi, i immediatament després, apareixen lesions eritematoses i edemes, produint butllofes que poden durar.
Pelagia noctiluca és la medusa més freqüent a les costes catalanes. El seu nom comú és Acàlef luminiscent.
Presenta una ombrel·la semiesfèrica (diàmetre: fins a 15 cm) una mica aplanada amb quatre tentacles orals llargs, fistonejats i robustos. Té un color rosat vermellós que la caracteritza.
La seva perillositat és alta. Causa irritacions i coïssor a nivell de pell, podent inclús deixar una ferida oberta que es pot infectar. Degut a la seva abundància i a la seva longitud dels seus tentacles, la superfície de la pell afectada pot ser alta. Per tant, l’efecte del verí pot causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics. Aquests poden, perfectament, perdurar durant setmanes o inclús mesos.
Borm és el nom comú d’Aurelia aurita.
L’ombrel·la té forma de plat i amb un diàmetre que pot arribar fins a 25 cm. Els braços de la boca són fistonejats i més llargs que els nombrosos tentacles curts. Color transparent tacat de blau-blanc.
La seva perillositat és molt baixa.
Chrysaora hysoscella s’anomena de forma comú com a Borm radiat.
El seu color és blanc-grogós. Presenta un disseny radial característic sobre la ombrel·la que recorda al dibuix de 16 compassos oberts cap a l’exterior. L’ombrel·la (diàmetre: fins a 30 cm) és ampla i vorejada per 32 lòbuls i 24 tentacles llargs i fins que poden arribar als 5 metres de longitud.
La seva Perillositat és elevada. Les seves picades causen picor i coïssor al principi, i immediatament després, apareixen lesions eritematoses i edemes, produint butllofes que poden durar.
Ou ferrat és el nom comú de Cotylorhiza tuberculata.
És molt característica la forma i el color de la ombrel·la (diàmetre: 20-35 cm) aplanada, marronosa-grogosa, amb un cert grau de verd, en funció de les algues simbionts que viuen al seu interior. Presenta una destacada protuberància pardosa-ataronjada.
La seva perillositat és baixa. La capacitat de produir urticària és limitada, en part degut a l’escassa longitud dels seus tentacles. Però, sobretot, a la baixa densitat de cèl·lules urticants en els mateixos. Els seus efectes són molt lleus, no passant d’irritació de la pell i picor. A no ser que hi hagi una reacció de tipus al·lèrgic, no requereix atenció mèdica, a la majoria dels casos.
Borm blau és el nom comú de Rhizostoma pulmo.
Presenta una ombrel·la (diàmetre: 90-100 cm) de forma acampanada, blanca-blavosa i fistonejada, de nombrosos lòbuls de color violeta (uns 80) i sense tentacles marginals.
La seva perillositat és alta.
Malgrat que sí que és irritant, els contactes amb aquestes meduses o amb els fragments dels tentacles alliberats a l’aigua, no produeix quadres dermatològics greus. Generalment, no deixa marques considerables, però sí que pot produir una intensa irritació de la pell acompanyada per coïssor o picor. La virulència de la picada depèn de la superfície del cos que hagi interaccionat amb la medusa.
dilluns, 11 octubre 2010 at 11:09
Estaria bé que les imatges fossin al costat de les definicions, així mentres llegeixes pots anar identificant l’espècie.