Una de les coses que més preocupen als investigadors de la biologia de la conservació és el impacte que pot tenir l’arribada d’una nova espècie, introduïda o exòtica, sobre la comunitat que la rep. En el cas de la marmota alpina, una espècie que va estar al Pirineu fa més de 10.000 anys, una de les coses que ens va interessar va ser veure si la perdiu blanca (Lagopus mutus), una espècie protegida i vulnerable, es podia veure afectada per la presència d’un nou veí.

La perdiu blanca (Lagopus mutus) és una espècie escassa que viu al Pirineu per sobre dels 2.100 metres.  La població catalana s’estima en unes 222 a 370 parelles. Imatge: wikipedia commons.

La perdiu blanca i la marmota alpina comparteixen moltes coses, i, per tant, era força probable que es donés certa interacció entre les dues espècies. El nostre objectiu era saber si aquesta interacció tenia efectes positius o negatius sobre la perdiu.

Per esbrinar-ho, el primer que calia era fer una llista dels casos en què les dues espècies podien trobar-se i, potencialment, competir. Feta la llista, es tractava de veure com podíem determinar l’efecte de la interacció. 

Competència per l’espai i la dieta

Les espècies competeixen per moltes coses, però entre les més important hi ha l’espai i la dieta. Pel que fa a la dieta, ambdues espècies són herbívores, o sigui que era possible que competissin. I en relació al territori, totes dues espècies es troben als prats alpins, fan els caus i nius a terra, i coincideixen a la primavera i l’estiu en aquests hàbitats. A més a més, es deia que la marmota podia depredar els nius de les perdius.

En relació a la dieta, el que vam fer fou realitzar una cerca bibliogràfica de tots els treballs que havien estudiat la dieta de les dues espècies. La nostra sorpresa fou que les dues llistes, la de la marmota i la de la perdiu, no tenien pràcticament cap espècie en comú !! Per tant, no sembla probable que la perdiu i la marmota competeixin per la dieta. Aquest fet pot ser degut al fet que quan les dues espècies van coexistir fa més de 10.000 anys, la competència forcés la separació en la dieta, un fenomen que els ecòlegs anomenem diferenciació de nínxols.

Tant la marmota com la perdiu blanca viuen als prats alpins pirinencs. Imatge: David Segarra

I competeixen pel territori ? Determinar això és molt complicat, perquè costa molt veure perdius. La solució va passar per visitar les zones on sabíem que les dues espècies ja coexistien com a mínim els anys 90. Si ara, al cap de 20 anys, encara hi havia ambdues espècies, volia dir que cap d’elles no havia desplaçat de manera important a l’altra. El resultat no va poder ser més satisfactori. A tots els llocs que vam visitar vam poder determinar la presència de les dues espècies. Per tant, ambdues espècies semblen coexistir sense massa problemes. Sabem que a les muntanyes rocalloses americanes, dues especies molt semblants només competeixen per les ombres… i només quan fa calor.

Hi pot haver depredació per part de les marmotes?

Finalment, volíem saber si realment existia un risc important de depredació dels nius de les perdius per part de les marmotes. Per a això vam fer un experiment en que oferíem ous de guatlla a les marmotes, a veure què en feien. Els resultats d’aquest experiment, que encara no tenim publicat, demostren que només algunes marmotes i només en algunes èpoques i condicions molt especials semblen tenir certa preferència per aliments altament proteics com ara els ous. Era un comportament, però, excepcional.

Les nostres conclusions van en la línia que les marmotes no presenten un perill  en la depredació dels nius, i segurament les guineus, els senglars, els gat fers i potser algun mustèlid depreden nius de perdiu amb molta més freqüència que no pas les marmotes.

Per tant, podem assegurar que l’arribada de la marmota no presenta cap problema important sobre la població de la perdiu blanca. Ambdues espècies van conviure fa molts anys i poden segui coexistint al Pirineu per molts anys més.

Bernat Claramunt i Irene Figueroa