Actualment, dins el programa de Captura-Marcatge-Recaptura que estem portant a terme des de fa 5 anys, seguim un total de 14 famílies de marmotes. L’àrea d’estudi comprèn prop de 60 hectàrees, a 2.100 m d’altitud, dividida en dues zones molt diferenciades. D’una banda el vessant de prats alpins, on es troben les famílies A, B, C, Co, D, E i I; i de l’altra la tartera, amb les famílies F, G, J, K, LP, N i Q.

Però la situació no ha estat sempre aquesta. Quan vam iniciar el seguiment l’any 2008, només treballàvem als prats. En aquell moment hi havia famílies que encara no estaven ben assentades; on ara hi ha les famílies Co i A eren zones de pas i veiem individus en dispersió, però no va ser fins el 2010 que van esdevenir famílies reproductives i ben estructurades. L’any 2010 es van trobar un mascle (el Jazz), dispersant de la família C, i l’Ona, una femella dispersant de la F, i van crear una nova família (I) que va tenir els primers descendents l’any passat.

A partir del 2010 vam ampliar la zona d’estudi, i vàrem començar a seguir també la vessant de la tartera. En aquesta zona els caus es troben amagats entre rocs, i per aquest motiu vam tenir molts problemes per entendre quantes famílies hi havia i quin territori comprenia cadascuna d’elles. A més, pel fet que la part central de la tartera és l’única zona de prat per pasturar, en aquest punt existeix una gran tolerància entre els individus de les diferents famílies, compartint la zona d’alimentació, probablement per evitar enfrontaments. Aquest fet és sorprenent, doncs la bibliografia diu que l’encavalcament de territoris entre famílies és pràcticament inexistent.

Cartografia de 14 territoris de marmota al Pirineu Oiental català

Al llarg d’aquests anys, el nombre d’individus per família ha anat dels 2, la parella dominant sense descendència, als 15. No totes les famílies es reprodueixen anualment, però. Els anys en què un dispersant ha substituït a un dels dominants, normalment mascles, la reproducció s’ha inhibit, probablement per l’estrès que la situació crea a la família. En aquests casos de substitucions de dominants, poden passar coses molt més greus. Per exemple, l’any passat a la família B,  el dispersant Padi va ocupar el territori abans que la família sortís d’hibernar. Quan el Patxi (el dominant fins aleshores) i la seva família es van llevar, el Padi estava en millors condicions i va fer fora sense problemes a gran part de la família. Però això no va ser tot… aprofitant la debilitat en què estaven les cries de l’any anterior, vam observar un episodi d’infanticidi, en el qual el Padi va eliminar els 3 petits per reduir els competidors dels seus futurs fills.

Bernat Claramunt i Irene Figueroa