Al llarg de les properes setmanes analitzarem una àmplia mostra de dibuixos per tal d’esbrinar quina imatge tenen els nens dels científics, tal i com us vam anunciar al missatge anterior.
Però, això com es fa? Com es converteix una col·lecció de gairebé 350 dibuixos en un seguit de dades sobre la percepció social de la ciència?
Per tal d’abordar aquesta qüestió hem identificat diversos àmbits d’anàlisi. De cadascun ens plantegem diverses preguntes de recerca, i aleshores definim uns indicadors per intentar extreure informació dels dibuixos.
Els aspectes que ens proposem analitzar son:
1. Imatge personal
Quina és la imatge personal del científic? Predomina la imatge estereotipada extreta de la ficció?
2.-Elements de coneixement científic.
Quines àrees del saber són representades en els dibuixos?
El dibuix, o el mateix personatge, transmet coneixement?
3.- Referències a valors humans i socials i a la ètica
Els valors humans i socials s’integren en la imatge i són positius?
El científic, és un marginat o està integrat socialment?
Hi ha referències a la ètica?
El científic/a és un ésser benefactor o perillós?
4.- Acceptació del risc en la seva activitat
Hi ha la percepció que el científic/a estan exposats a activitats de risc?
Per entendre millor el que farem, podem posar un exemple. El primer àmbit d’anàlisi és la imatge personal del científic. La pregunta que ens fem és si predomina la imatge estereotipada i tòpica extreta de les obres de ficció, on es representa l’investigador com a un home gran que acostuma a portar bata blanca i ulleres, i sovint té cabells esbojarrats i aspecte estrafolari. Doncs això és exactament el que analitzarem. Mirarem, dibuix a dibuix, si el científic representat porta bata blanca, si porta ulleres, si es home o dona, etcètera. Així convertim els dibuixos en dades, i en això ens permetrà fer estadístiques i parlar de percentatges.
Cal dir que aquests indicadors fa anys que es fan servir en estudis similars al nostre. Hi ha un test molt conegut al món anglosaxó, titulat Draw a Scientist Test, que es basa en mesurar la presència de 19 variables en els dibuixos (si en voleu més informació us recomanem l’article Draw a Scientist: Middle School and High School Students’ ).
Farem encara un altre cosa: creuarem aquestes dades amb informació dels autors dels dibuixos. Així sabrem, per exemple, si les nenes dibuixen més científiques dones que els nens. O com influeix l’edat dels dibuixants.
Tot plegat un experiència apassionant on esperem que ens acompanyeu.
Fins al proper missatge!
El professor Rius de Reus és un dels científics de ficció més desconeguts. El personatge va ser dibuixat per Sabatés, el creador del professor Franz de Copenhague a les pàgines del TBO.
De fet, els dibuixos sobre el savi del Baix Camp segueixen el mateix esquema que el seu predecessor danès. La il·lustració mostra un espantaocells mecànic ple d’engranatges i mecanismes que el pagès activa des de casa seva.
Els dibuixos sobre el professor Rius de Reus es van publicar entre els anys 1987 i 1990 a la revista TECNO 2000 , una publicació de la Fundació Catalana per a la Recerca.
En aquest magnífic dibuix, en Ferran Fitó Gasol, un nen de 14 anys de Manresa, representa a un científic força arquetípic ja que es tracta d’un home, va vestit amb bata blanca i duu ulleres. A més té un cabell una mica esbojarrat. Aquests elements son característics de la imatge dels investigadors que han difós àmpliament les obres de ficció, sobretot les pel·lícules i el cinema, des de Victor Frankenstein al desconegut professor Rius de Reus.
A més, el científic del dibuix sembla treballar sol i aïllat. Potser fa feina en secret? Aquest és un altre element arquetípic, tal i com s’explica al text Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns.
El dibuix que ens ocupa arriba a uns nivells de detall extraordinaris que ens mostren com és el món imaginari d’aquest investigador, i que inclouen dos terraris, cameres, lupes i microscopis, llibres, aparells informàtics i una interessant paperera plena a vessar, símbol probablement d’una producció científica intensa.
Respondre