Diari de recerca

1. Presentem els nostres protagonistes: els organismes del plàncton

02 desembre 2008 | Diari de recerca

Es coneix com plàncton el conjunt d’organismes que viuen lliurement en l’aigua i que a causa de la seva capacitat limitada de moviment són desplaçats pels corrents marins.

Aquesta afirmació general no significa que no puguin nedar, ja que hi ha bastants organismes (com els crustacis o les larves de peixos) que poden moure’s amb facilitat en petites distàncies. Però la seva mida petita fa que la seva velocitat de moviment absoluta sigui realment baixa. Els organismes planctònics utilitzen la seva capacitat de desplaçament bàsicament per a moure’s en sentit vertical. En canvi, no els serveix de gran cosa en sentit horitzontal,  on difícilment poden superar la velocitat dels corrents.

Algues, herbívors i carnívors… o tot alhora!

Al plàncton hi trobem organismes autòtrofs, que són els que obtenen el seu aliment de l’energia solar i dels nutrients que hi ha dissolts l’aigua. Es tracta de les algues microscòpiques que constitueixen l’anomenat fitoplàncton.    També hi ha organismes heteròtrofs, que vol dir que necessiten menjar aliments orgànics per a nodrir-se. Es tracta d’animalons que poden ser herbívors, i s’alimenten de fitoplàncton,  o carnívors, i aleshores necessiten capturar preses.  Però també n’hi ha de mixotròfics, que es comporten alhora com autòtrofs i heteròtrofs. Es el cas d’alguns protozous,  per exemple. També hi ha el cas d’algues dinoflagel·lades que, a més d’aprofitar l’energia del Sol, com fan tots els vegetals, també poden menjar matèria orgànica, com fan els animals.

Plàncton permanent i plàncton ocasional

El plàncton es classifica en funció de la seva grandària, en funció de la seva alimentació, però també en funció de la seva presència en la columna d’aigua. Així, cal distingir entre l’holoplàncton i el meroplàncton. L’holoplàncton està constituït per aquells organismes que passen tota la seva vida en la massa d’aigua, des que neixen fins que moren. Dins el meroplàcton, en canvi, hi ha els organismes que passen tan sols una fase del seu cicle de vida en el plàncton. Generalment, aquesta fase es dóna durant la reproducció:  les larves o els juvenils de molts animals marins creixen i es transformen en el plàncton abans de tornar a l’hàbitat dels adults,  que acostuma a ser el fons del mar. Com a exemples hi ha els musclos o els crancs.

Un altre grup d’organismes que també passen un temps en el plàncton correspon a les fases larvàries i els ous de peixos i de grans crustacis,  com ara les gambes,  que per la seva grandària i mobilitat formen part de l’anomenat nècton. El nècton seria l’equivalent al plàncton però format per individus de mida gran, i que per la seva capacitat de desplaçament poden vèncer els corrents i realitzar llargs desplaçaments.

En el proper missatge us presentarem les sorprenents mides i quantitats de la vida microscòpica marina.

Els ctenòfors són organismes gelatinosos amb simetria bilateral i tenen vuit bandes de cilis que fan servir per a nedar. Són molt transparents i fràgils. Són carnívors molt voraços. Tenen escassa mobilitat, viuen transportats pel corrent. Es troben formant grans eixams que a vegades són arrossegats vers la costa.

Els ctenòfors no tenen cèl·lules urticants com els cnidaris.  Hi ha dues classes, els que tenen llargs tentacles i solen viure solitaris,  i els que no en tenen i formen eixams espessos.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.