Post de projecte

2: Creuem el Drake!

31 gener 2013 | Post de projecte

Tenim onades de 6 metres, però el Polarstern amb prou feines es mou. Mentre creuem el Pas de Drake dissenyem investigacions alternatives  a les que volíem fer. Potser podrem copsar fins a quin punt  l’escalfament global és evident a la Península Antàrtica.
Ahir al migdia vam acabar la travessia al llarg del Pas de Drake quan passem davant de la costa de l’illa Livingston.  En gairebé tres dies hem creuat un mar sorprenentment tranquil. Vam tenir onades amb altures màximes de 6 metres però el vaixell Polarstern es va moure molt poc. El Sol ens ha acompanyat cada dia,  encara que estem notant el descens de la temperatura que avui, davant del Illa Joinville, és de -4 º C.
Aprofitem la travessa per acabar de posar a punt els equips i els laboratoris per començar els mostratges. Avui farem la nostra primera estació a la plataforma continental al nord de l’Illa Joinville. Davant seu ens van rebre uns espectaculars icebergs tabulars, que són més comuns a l’altre costat de la Península Antàrtica, al Mar de Weddell, des d’on provenen impulsats pel poderós Gir de Weddell. Així es coneix el corrent principal que segueix el curs de les agulles del rellotge al llarg d’aquest gran golf al sud de l’Atlàntic. Finalment ens sentim a l’Antàrtida!

Aquests enormes blocs de gel segueixen el curs d’una branca que es desprèn del Gir de Weddell i es desvia vers l’Oest, per on entra a l’Estret de Bransfield i s’acaba barrejant amb l’aigua que ve del sud-est. A més del iceberg, una altra evidència de la presència de l’aigua provinent del Mar de Weddell és la seva baixa temperatura, -1.6 º C, que a la zona més occidental de l’estret de Bransfield és, generalment, més càlida.
Aquest tipus de contrastos en les característiques ambientals entre l’Estret de Bransfield i les seves zones veïnes són els que ens han servit per dissenyar una investigació alternativa al nostre pla original de revisitar la zona on van existir les seccions A i B de la plataforma de gel Larsen. La idea és estudiar les comunitats bentòniques i les característiques del sediment on viuen en tres ambients que, presumiblement, són diferents, com ho són les condicions en la superfície del mar a cada un d’ells.
El primer d’ells, en un gradient latitudinal de Sud a Nord, serà la costa sud de l’illa Joinville, que es troba a la punta de la Península Antàrtica. Aquesta regió rep una gran influència del Gir de Weddell i les seves característiques polars, que la fan molt freda i amb cobertura de gel cada hivern i, de vegades, com en aquest any també a l’estiu.
El segon serà la costa Nord de la Península Antàrtica, a l’Estret de Bransfield, on esperem trobar condicions de transició entre l’ambient més polar del Sud. I també tenim l’ambient més oceànic i càlid de la costa Nord de les Illes Shetland del Sud.

El petrell del cap (Daption capense) és un ocell marí que cria al continent antàrtic i a diverses illes de l’Hemisferi Sud.
En aquests tres ambients farem estacions al llarg de la plataforma continental en transectes en direcció sud-oest-nord-est com es troba alineat l’Estret. Cal recordar que la Península Antàrtica és una de les regions del planeta que s’estan escalfant més ràpidament i on els efectes de l’escalfament global són més evidents. Aquest fet incorpora un element més a la variabilitat i les potencials diferències entre els ambients que estudiarem. La resposta de cada un ells l’escalfament global serà igual? L’Antàrtida és plena de preguntes i hem vingut per intentar resoldre-les.
Enrique Isla
Petrells

Un esbart de petrells, aus marines.
Icebergs

Els primers icebergs sempre impressionen…

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.