Post de projecte

8: Obtenim bones mostres de fauna submergida

27 febrer 2013 | Post de projecte

Gorgònies, esponges, ofiures gegans, ascídies…. davant de l’illa Dundee recollim molts organismes antàrtics a uns 200 meres de fondària.
Fa pocs dies hem aconseguit la millor captura des del inici de la campanya en obtenir mostres d’una comunitat bentònica molt diversa que habita la plataforma continental al Sud de l’illa Dundee, a uns 200 metres de fondària. En aquest lloc, les aigües del mar de Weddell impacten al sol marí i es desvien cap a l’Oest per entrar a l’Estret Antàrtic.   En aquesta zona hi ha aparentment un règim de corrents més energètic que a la part sud, front a l’illa de Ross, on s’havia trobat sediment més fi i una comunitat més pobre a nivell d’espècies.
Davant l’illa de Dundee trobem una comunitat molt diversa i abundant de suspensívors bentònics (animals filtradors que viuen al fons marí i que s’alimenten de partícules), similar a la que es troba al sudest del Mar de Weddell, als 70ºS aproximadament. En aquesta zona de l’alta Antàrtida aquestes comunitats s’han estudiat de fa anys, i hem pogut veure que tenen una abundància comparable amb la que hi ha als esculls coral·lins.

Gorgònia antàrtica. Les gorgònies, o ventalls de mar, són uns cnidaris que viuen a tots els mars del món
Les captures que hem fet a l’illa Dundee han presentat una gran abundor d’esponges de la classe Hexactinèlida, un grup important pel seu paper estructural a la comunitat. Amb els seus grans esquelets en forma de volcà, aquestes esponges proporcionen un hàbitat favorable per a altres espècies, tant a nivell exterior com interior del seu esquelet, i això genera estretes relacions amb d’altres organismes. Aquestes relacions entre espècies també tenen lloc a moltes altres comunitats,com ara els esculls coral·lins als tròpics i a la Mediterrània.
Juntament amb les esponges també s’han trobat moltes gorgònies, que són uns animals amb un eix allargat i ramificat, al voltant del qual diverses espècies troben el seu hàbitat.  També hem obtingut estrelles de mar i moltes ofiures gegants, eriçons, ascídies, picnogònids (també coneguts com aranyes de mar) i holotúries o cogombres de mar, entre d’altres.

Els picnogònids s’anomenen genèricament ‘aranyes de mar’ i són artròpodes marins, dels quals s’en coneixen un miler d’espècies.
La separació dels exemplars ha ocupat el laboratori humit quasi tota la nit. Entre els organismes recollits n’hi ha que possiblement siguin espècies noves, com passa a la majoria de captures a aigües antàrtiques.  Els taxònoms antàrtics dedicats a qualsevol grup zoològic encara tenen molta feina per fer en aquest continent, que a més té una gran fauna endèmica (és a dir d’espècies que només es troben aquí). Aquest és el resultat d’un aïllament físic que va tenir lloc fa milions d’anys quan l’Antàrtida va migrar vers el Pol Sud i es va obrir la corrent circumpolar antàrtica, que també l’aïlla tèrmicament.
Durant l’última dècada s’han trobat al voltant de la Península antàrtica diverses espècies de crancs que normalment habiten la costa patagònica. Aquesta migració cap al Sud s’ha atribuït a l’escalfament de l’aigua relacionat amb el canvi climàtic actual. Cal recordar que a l’Antàrtida no es troben taurons i hi ha molt poques espècies de crancs a causa de limitacions ecofisiològiques que els impedeixen viure en ambients freds.

Acabat el mostreig,  seguim cap a l’Est del Mar de Weddell per reprendre el pla habitual fins ara, amb estacions d’oceanografia física i captures de krill. I ens hem trobat una sorpresa. La nit de dimarts hi va haver uns moments d’alarma al pont aproximadament a les 4 de la matinada, quan tots descansàvem de la intensa jornada de diumenge / dilluns. Estàvem navegant sobre una profunditat que segons les cartes de navegació és de 300 metres quan, sobtadament, vam passar a tenir només 30 metres de profunditat! El Polarstern va haver de canviar ràpidament de rumb i disminuir la velocitat.
Afortunadament la cosa no va passar de l’ensurt.  Però recordem que no només les espècies del fons del mar són desconegudes, també ho és la batimetria de l’ampli Oceà del Sud. Encara sort que el Polarstern navegava més o menys a 5 nusos, és a dir, 8 km / h,  per la gran boira i pel gel que hi havia en aquells moments. El punt va quedar localitzat i intentarem tornar per comprovar que hi ha, potser una extinta xemeneia submarina. De moment hem fet una altra contribució a les cartes de navegació de la zona.
Enrique Isla
Un picnogònid

Un picnogònid (o aranya de mar) antàrtic
Estrella de mar
Gorgònia
Ofiura i gorgònia

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.