• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciPer què el Mediterrani és blau?
Tornar

Per què el Mediterrani és blau?

23 desembre, 2008
Si un dia d?estiu, a la platja, mirem a l?horitzó veurem un mar intensament blau. N?estem acostumats, som al Mediterrani. Però és un color que ens indica la minsa quantitat d?algues planctòniques que hi ha en suspensió. És el blau de la pobresa biològica.

No tots els mars són tan blaus com el nostre. Allà on hi ha una gran quantitat de fitoplàncton les aigües es poden veure més o menys verdes.  Fins i tot el Mediterrani no té el mateix color al llarg de l’any, i hi ha moments que adquireix tonalitats més verdoses. Tot depèn de la producció marina, que fluctua al llarg de l’any.

En el cas del Mediterrani, a finals d’hivern i principis de primavera es dóna un creixement molt gran del fitoplàncton. Cada cop hi ha més hores de llum, i les menudes algues planctòniques troben força nutrients per créixer. El fitoplàncton prolifera molt i immediatament després també hi ha un gran creixement del zooplàncton herbívor i del zooplàncton carnívor. Tenim l’ecosistema en plena activitat.

Davallada del plàncton a l'estiu

Però les coses no duren gaire temps. Arriba un moment que les algues gairebé acaben amb tots els nutrients de l’aigua. I a mesura que la primavera progressa i comença l’estiu passa una altra cosa: l’aigua s’estratifica. La calor fa que l’aigua superficial s’escalfi força més que l’aigua profunda. La densitat de cadascuna és força diferent, i no es barregen l’una amb l’altre. A això hi ajuda la manca de vent típica dels estius. L’estratificació provoca que els nutrients, que són avall, es mantinguin lluny de la zona il·luminada, on hi poden viure les algues.  Sense nutrients les algues no poden créixer, i a l’estiu trobem una davallada molt notable en la quantitat del plàncton.  Les aigües són d’aquell blau intens típic de la pobresa biològica.

Com és que els nutrients són avall, en les aigües profundes? Doncs perquè en el mar tot tendeix a anar cap avall. Les algues tendeixen a enfonsar-se, arrossegant cap avall el nitrogen o el fòsfor contingut al seu cos. Igual passa amb tot, des dels cadàvers dels peixos als excrements dels copèpodes. A la llarga, doncs, els nutrients acaben en les aigües profundes.

Creixement del plàncton a la tardor 

A la tardor, però, l’aigua superficial es refreda. La seva temperatura es fa més semblant a la de l’aigua profunda, i per tant es barregen amb més facilitat. A més, hi ha les ventades i tempestes típiques de la tardor, que proporcionen l’energia necessària per a remenar tota l’aigua. La conseqüència és fàcil d’imaginar: els nutrients afloren vers la superfície i les algues tornen a créixer en grans quantitats. A la tardor tenim el segon màxim de concentració planctònica anual.

Després arribarà l’hivern. Les temperatures baixen, els dies es fan més curts i la llum solar disminueix. L’activitat del fitoplàncton es redueix, i en conseqüència també ho fa la del zooplàncton.

Fins que a finals d’hivern el cicle recomenci de nou.

David Segarra

La Mediterrània a l'hivern

La imatge mostra l'elevada concentració de clorofil.la que hi ha a la Mediterrània els mesos d'hivern, la qual cosa és un indicador de l'abundor del plàncton. La imatge correspon al mes de gener de l'any 2007.

Llegiu l'article Per què la Mediterrània és de color blau? i esbrineu-ne els motius.

La Mediterrània a l'estiu

La imatge mostra la poca concentració de clorofil.la que hi ha a l'estiu a la Mediterrània, la qual cosa és un indicador de la poca abundor estival del plàncton. Concretament la imatge correspon al mes de juliol de 2007.

Llegiu l'article Per què la Mediterrània és de color blau? i esbrineu-ne el motiu.  

Etiquetes: Biologia, Mar, Vida al mar

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Jennifer

Josep Maria Gili

Alejandro

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Enfrontar-se amb l’estudi del plàncton

Hi ha més plàncton a la costa que mar endins?

Per què el Mediterrani és blau?

Qui es menja a qui a l’oceà?

Un ecosistema productiu i vertical

L’art de no enfonsar-se i de moure’s verticalment

Descobrir el món del plàncton

El plàncton, sempre igual al llarg de l’any?

Les sorprenents mides i quantitats de la vida microscòpica marina

Presentem els nostres protagonistes: els organismes del plàncton

Piulades recents

  • 🎨Ajudem a emplenar les xarxes amb dibuixos de 👩‍🔬científiques! Participa en el concurs de @icmabCSIC! 👇 https://t.co/YZlpECZfDY
  • 📣Es posa en marxa a l'Hospitalet el programa #PetitsTalentsCientífics per fomentar l’interès per les #ciències entr… https://t.co/0Dlpgobl79
  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar