• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciHi ha més plàncton a la costa que mar endins?
Tornar

Hi ha més plàncton a la costa que mar endins?

29 desembre, 2008

La recerca de l’IES Verdaguer

La Kiran-Faiza Mohammad s’ha plantejat esbrinar si hi ha més diversitat d’organismes planctònics a la costa que no pas mar endins. Les conclusions de la seva recerca indiquen que així és, i n’apunten els motius.

Els dies 26/03/08 i el 28/05/08 varem fer una sortida al mar on varem anar a buscar unes mostres de fitoplàncton i zooplàncton. La recol·lecció la varem fer en dues estacions: una a la costa i una altra a mar endins. D'aquestes estacions sabem les coordenades i, per tant, amb un GPS podem localitzar els punts exactament. Per capturar el plàncton vam utilitzar xarxes de diferents mesures, i així varem trobar els organismes que permeten reconstruir una xarxa tròfica.

Quins són els objectius?

1-Conèixer i reconèixer els organismes del plàncton

2-Veure les diferències entre diferents punts de la costa entre la densitat i la diversitat del plàncton.

I amb quina hipòtesi ens basem?

1-A la costa hi haurà més plàncton, ja que com que hi ha menys profunditat i a més les ones trenquen i l’aigua està en agitació continua, hi ha més nutrients, per tant més organismes fotosintètics i conseqüentment més zooplàncton.

2-Hi haurà més organismes on hi arribi més la llum perquè aquesta és un factor limitant pels organismes fotosintètics i els altres depenen d’aquests.

3-A la costa hi haurà més varietat d’organismes degut a que si hi ha més nutrients es pot produir més especialització del fitoplàncton i més especialització del zooplàncton.
 

Quin procediment hem seguit?

Hem fet la observació de:

-Condicions abiòtiques (condicions meteorològiques: nuvolositat, vent, coordenades, temperatura, salinitat, flux de l’aigua, profunditat a la qual arriba la llum, temperatura superficial de l’aigua)

-Factors biòtics: utilització de la xarxa amb porus de 60m per  recollir fitoplàncton i la utilització de bongos amb porus de 300m i 500m pel zooplàncton.

Un cop obtingudes les mostres recollides de plàncton les posem dintre de diferents pots que etiquetem amb nom, estació i tipus de xarxa utilitzada i les portem al laboratori i les fixem. Tant la primera vegada com la segona, ens portem una part del material en viu per poder observar el seu comportament.

El primer pas al laboratori és calcular la concentració i densitat del plàncton. Per fer-ho, la metodologia que varem seguir va ser posar les mostres en vasos de precipitats  i cadascú va agafar amb l’ajuda d’una xeringa 5 cm³ de la mostra, la varem posar dintre d’una càpsula de Petri  i amb una lupa varem observar i comptar el nombre d’organismes que vèiem. Si la quantitat d’organismes era molt gran i no es podia comptar, hi afegíem 5 cm³ d’aigua de mar, per diluir-ho i facilitar el recompte. Després d’analitzar la mostra varem retornar-la al vas de precipitats.

Les dades es poden consultar en aquest document d’observacions.

El segon pas va ser observar la diversitat del plàncton. Per fer-ho varem agafar amb un comptagotes la mostra, la varem posar en un porta, després al damunt amb molt de compte varem posar un cobreobjectes i varem observar-la en el microscopi. Amb una guia d’organismes i una taula de classificació varem anar identificant el grup al qual pertanyia l’organisme i prenent nota. També varem apuntar el nombre de vegades que ens  anaven sortint.

Quines conclusions hem obtingut?

Efectivament varem poder confirmar la nostra hipòtesi, a la costa hi ha més nombre d’organismes, com podem observar a la taula i ja que també és a la costa que la llum solar arriba a més profunditat, la qual cosa fa  que en la costa hi hagi molts organismes fotosintètics i per tant els seus depredadors i així amb més organismes, cosa que afavoreix la diversitat. En els resultats obtinguts varem observar que els organismes predominants en el zooplàncton eren els copèpodes i en el fitoplàncton les diatomees.

També és veritat que les mostres que varem obtenir en la segona sortida eren més riques en organismes que en la primera vegada. És normal, estem en una estació amb més hores de llum solar, un benefici pels organismes planctònics.

 

Kiran-Faiza Mohammad i  Mª Francisca Guerola

Dinoflagel·lat

La imatge mostra un dinofl·lagelat vist al microscopi electrònic. El dinoflagel·lats poden nedar i desplaçar-se mínimament gràcies a un petit flagel, i alguns tenen prolongacions allargades que disminueixen la seva tendència en enfonsar-se.  
Disc de secchi

El Disc de secchi serveix per a mesurar la transparència de l'aigua. L'observador l'enfonsa paulatinament i anota quina és la fondària a partir de la qual ja no es distingeix el disc. Aquesta distància és un indicador de la turbidesa de l'aigua.
Recollida de plàncton

Dalt la barca es recuperen les xarxes i es diposita el plàncton recollit dins de diversos pots de mostreig.

Documents

  • Observacions projecte recerca IES Verdaguer

Etiquetes: Aliments / Nutrició, Educació, Espais naturals, Experiments, Mar, Metodologia de treball, Vida al mar

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Anna

Uxue

Dacha

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Enfrontar-se amb l’estudi del plàncton

Hi ha més plàncton a la costa que mar endins?

Per què el Mediterrani és blau?

Qui es menja a qui a l’oceà?

Un ecosistema productiu i vertical

L’art de no enfonsar-se i de moure’s verticalment

Descobrir el món del plàncton

El plàncton, sempre igual al llarg de l’any?

Les sorprenents mides i quantitats de la vida microscòpica marina

Presentem els nostres protagonistes: els organismes del plàncton

Piulades recents

  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
  • 📣Docent! Vols saber com preparar una xerrada (o una classe) virtual per comunicar, divulgar o ensenyar #ciència? In… https://t.co/jRDVlMKcRy
  • 👏El @termcat , amb la col·laboració de l'@ICOcells i del @ZooBarcelonaa, ha creat la infografia interactiva🐦 "Oce… https://t.co/Yj2Gu63qhb
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar