Els dies 26/03/08 i el 28/05/08 varem fer una sortida al mar on varem anar a buscar unes mostres de fitoplàncton i zooplàncton. La recol·lecció la varem fer en dues estacions: una a la costa i una altra a mar endins. D'aquestes estacions sabem les coordenades i, per tant, amb un GPS podem localitzar els punts exactament. Per capturar el plàncton vam utilitzar xarxes de diferents mesures, i així varem trobar els organismes que permeten reconstruir una xarxa tròfica.

Quins són els objectius?

1-Conèixer i reconèixer els organismes del plàncton

2-Veure les diferències entre diferents punts de la costa entre la densitat i la diversitat del plàncton.

I amb quina hipòtesi ens basem?

1-A la costa hi haurà més plàncton, ja que com que hi ha menys profunditat i a més les ones trenquen i l’aigua està en agitació continua, hi ha més nutrients, per tant més organismes fotosintètics i conseqüentment més zooplàncton.

2-Hi haurà més organismes on hi arribi més la llum perquè aquesta és un factor limitant pels organismes fotosintètics i els altres depenen d’aquests.

3-A la costa hi haurà més varietat d’organismes degut a que si hi ha més nutrients es pot produir més especialització del fitoplàncton i més especialització del zooplàncton.
 

Quin procediment hem seguit?

Hem fet la observació de:

-Condicions abiòtiques (condicions meteorològiques: nuvolositat, vent, coordenades, temperatura, salinitat, flux de l’aigua, profunditat a la qual arriba la llum, temperatura superficial de l’aigua)

-Factors biòtics: utilització de la xarxa amb porus de 60m per  recollir fitoplàncton i la utilització de bongos amb porus de 300m i 500m pel zooplàncton.

Un cop obtingudes les mostres recollides de plàncton les posem dintre de diferents pots que etiquetem amb nom, estació i tipus de xarxa utilitzada i les portem al laboratori i les fixem. Tant la primera vegada com la segona, ens portem una part del material en viu per poder observar el seu comportament.

El primer pas al laboratori és calcular la concentració i densitat del plàncton. Per fer-ho, la metodologia que varem seguir va ser posar les mostres en vasos de precipitats  i cadascú va agafar amb l’ajuda d’una xeringa 5 cm³ de la mostra, la varem posar dintre d’una càpsula de Petri  i amb una lupa varem observar i comptar el nombre d’organismes que vèiem. Si la quantitat d’organismes era molt gran i no es podia comptar, hi afegíem 5 cm³ d’aigua de mar, per diluir-ho i facilitar el recompte. Després d’analitzar la mostra varem retornar-la al vas de precipitats.

Les dades es poden consultar en aquest document d’observacions.

El segon pas va ser observar la diversitat del plàncton. Per fer-ho varem agafar amb un comptagotes la mostra, la varem posar en un porta, després al damunt amb molt de compte varem posar un cobreobjectes i varem observar-la en el microscopi. Amb una guia d’organismes i una taula de classificació varem anar identificant el grup al qual pertanyia l’organisme i prenent nota. També varem apuntar el nombre de vegades que ens  anaven sortint.

Quines conclusions hem obtingut?

Efectivament varem poder confirmar la nostra hipòtesi, a la costa hi ha més nombre d’organismes, com podem observar a la taula i ja que també és a la costa que la llum solar arriba a més profunditat, la qual cosa fa  que en la costa hi hagi molts organismes fotosintètics i per tant els seus depredadors i així amb més organismes, cosa que afavoreix la diversitat. En els resultats obtinguts varem observar que els organismes predominants en el zooplàncton eren els copèpodes i en el fitoplàncton les diatomees.

També és veritat que les mostres que varem obtenir en la segona sortida eren més riques en organismes que en la primera vegada. És normal, estem en una estació amb més hores de llum solar, un benefici pels organismes planctònics.

Kiran-Faiza Mohammad i  Mª Francisca Guerola