La recerca biomèdica és una de les branques més apassionants de la ciència i de les que creen més expectatives socials. No és perquè si que quan es parla de científics, una imatge que es presenta sovint és la d’un investigador intentant curar el càncer. Potser és perquè es tracta de trobar la manera de curar una malaltia, i en aquest cas tothom pot entendre fàcilment la finalitat i la utilitat de la recerca.
Normalment cada laboratori pot fer petites aportacions sobre temes molt concrets del procés. Quin és el paper d’un tipus concret de cèl·lules, com actua una determinada molècula sobre el creixement, la diferenciació o l’activitat d’algun teixit, o com es modifiquen els nivells d’alguns marcadors a mida que la malaltia va evolucionant.
Però algunes vegades podem començar amb una idea per un tractament i continuar amb ella fins al final. Fins l’assaig en humans. No és gaire freqüent, però això és el que han viscut aquests anys l’equip de la dra. Anna Serrano i el dr. Daniel Closa, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona treballant en un tractament per la Fibrosi Pulmonar Idiopàtica. Això els ha permès tenir una bona visió de tots els problemes, entrebancs i dificultats que cal superar.
Per aconseguir-ho ha calgut resoldre problemes científics, econòmics, burocràtics i ètics. Tot plegat, però, representa un bon exemple de com és el dia a dia de la recerca biomèdica. Descobrirem com s’ho fan per treballar amb cèl·lules pulmonars, quina utilitat tenen els models animals, quines limitacions ètiques cal respectar en treballar amb éssers humans o el que costa obtenir cèl·lules d’un pulmó sa per trasplantar-les a un de malalt.
