Quan estudiava biologia se’m va acostar un company de classe i em va preguntar si aniria a la xerrada que acabava de començava a l’aula Magna de la facultat sobre un viatge a les illes Canàries. A la sala un senyor d’aire clàssic estava explicant batalletes amb unes diapositives de pèssima qualitat que semblaven fetes amb una càmera per nens de 10 a 13 anys. De tant en tant, sobre les imatges hi senyalava alguna cosa amb un d’aquests pals infinitament llargs que van morir amb els punters làser. De seguida vaig poder adonar-me que les imatges eren el de menys. La forma de parlar d’aquell personatge era absolutament envolvent, les històries eren tendres i amables, farcides d’anècdotes i curiositats divertides, les xifres exactes que donava per xerrada eren incomptables, i el contingut científic de les mateixes era tan amè com rigorós.
La impressionant illa de Fogo vista des de l’aire.
Qui hagi estat en alguna de les seves xerrades i estigui llegint aquestes línies ja deu saber a hores d’ara que estic parlant de l’entranyable Joaquim Montoriol (vegeu-ne aquesta semblança biogràfica, en pdf). Aquest catedràtic de geologia va viatjar per tot el món fent estudis de geologia en una època en que agafar un avió era un luxe només a l’abast dels més rics o dels estudiosos. Les seves inoblidables conferències eren un viatge fascinant a través de la geologia, la biologia i la cultura de cada indret que havia visitat. Amb ell vaig aprendre que les calderes dels volcans es formen de tres maneres diferents: per col·lapse, per explosió o per erosió. La caldera del volcà de Fogo es va formar pel col·lapse i esllavissament de la cara est del volcà, donant lloc a una immensa plana encerclada per majestuosos penya-segats. En aquests penya-segats, la bordeira en nom local, és on crien els petrells Gongon, entre els 1.700 i els 2.100 m d’altitud.
Al centre – esquerra de la imatge es veu -amb prou feines- una esllanguida línea blanca: és el que queda de les cases de la població Chã das Caldeiras, que ha quedat en la seva major part colgada per la lava (foto de Jacob González Solís).
Una erupció el passat mes de febrer!
El volcà de fogo es encara ben actiu. De fet, tant actiu que des del segle XV hi ha hagut 28 erupcions, la penúltima el 1995 i l’última va començar el 23 de novembre passat i ha acabat aquest mes de febrer. Afortunadament, l’erupció va ser de tipus Hawaià, de lava lenta, i no s’ha hagut de lamentar cap víctima. Els habitants de Chã das Caldeiras van tenir temps de treure les seves pertinences i seure davant del poble a veure com poc a poc la lava anava engolint, la seu del parc (6 mesos després de la seva inauguració), les seves cases, l’escola, la bodega de vi i els seus camp de conreu. L’erupció semblava dissenyada per devastar el poble, on més de 1.000 persones hi van perdre les seves cases. Malgrat la tragèdia, els mitjans de comunicació de Catalunya i la resta de mon en general no li van prestar gaire atenció. Tal i com diu David Rothery en el seu blog, sembla que a Europa les erupcions només ens interessen si afecten els nostres vols aeris, com va passar recentment a Islàndia.
La casa del Denis és una de les poques cases que s’han salvat però s’ha quedat isolada en una mena d’illeta de 4 cases entre dues colades de lava (Foto de Jacob González-Solís).
L’erupció afecta als Gongon? A mitjan de desembre em vaig desplaçar a Cap Verd per veure si l’erupció estava afectant la cria dels Gongon. L’erupció va esclatar quan els Gongon arriben a Fogo i comencen a ocupar els seus caus. Per les nits l’activitat dels Gongon semblava normal i els seus caus no s’havien col·lapsat, tot i els forts terratrèmols que es van produir durant els primers dies de l’erupció. De fet, un dels pocs caus de Gongon que tenim controlats està just davant del conus volcànic de la nova erupció, i aquest dies hem pogut comprovar que estan incubant un ou. Tot un repte tenint en compte que durant els dos primers mesos de cria va tenir un volcà en erupció a uns centenars de metres del niu.
El Denis i l’Adrià inspeccionen un cau de Gongon amb un videoscopi, un aparell que ens permet veure que hi ha dins en cau a través d’una petita càmera. Darrera seu, entre els dos pals, es pot veure el nou conus volcànic format per la última erupció (Foto de Jacob González-Solís).
Algunes de les webs amb més explicacions i les millors fotografies de l’erupció:
http://www.tvi24.iol.pt/fotos/547212400cf24449e4487f4b/1
http://www.publico.pt/ciencia/noticia/esta-erupcao-do-vulcao-da-ilha-do-fogo-ja-foi-mais-destrutiva-do-que-a-de-1995-1679134
http://www.huffingtonpost.es/2014/12/08/flocan-fogo-cabo-verde_n_6287570.html
Jacob González-Solís
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris