basic | Post de projecte

2- L’Oceà Austral, la porta d’accés a l’Antàrtida

20 gener 2017 | basic, Post de projecte

Per què, una volta a l’Antàrtida?
Penseu que l’Oceà Austral, que és el que envolta l’Antàrtida entre, aproximadament, els 45° i els 70°S, té una importància cabdal en el funcionament del planeta. És un dels pocs llocs on es formen els corrents d’aigües profundes que permeten que els oceans sencers belluguin i distribueixin la calor dels tròpics per tota la Terra. És un dels llocs que capturen part del CO2 que els humans injectem contínuament a l’atmosfera quan cremem combustibles fòssils. I és el primer receptor de l’aigua dolça que s’aboca amb els desgel de l’Antàrtida, del qual comença a haver-hi senyals. A més, és un oceà molt biodivers i amb zones de molta productivitat biològica. I està tan allunyat dels nuclis de civilització o colonització humanes que, allò que passa allà baix, ens dóna pistes de com funcionava el planeta abans de la revolució industrial i l’explosió de la contaminació.
ColoniaPinguins
Aquesta colònia de pingüins és una mostra de l’elevada biodiversitat de l’Antàrtida (Imatge Rafel Simó)

L’Oceà Austral és l’únic amb corrents que donen la volta sencera. Mireu-vos un mapa del món: anomenem els grans oceans Atlàntic, Pacífic i Índic perquè estan separats per continents; l’Austral els comunica tots amb el seu fluir sense trobar barreres de terra. El pas més estret és el famós Pas de Drake, entre l’Antàrtida i Sudamèrica, la resta és camí obert. Com que els vents hi bufen molt forts, els corrents superficials hi són molt forts, també, dels més forts de tot el món. És un oceà que gira incessantment en el sentit de les agulles del rellotge. I que, lluny del gel, es mostra agitat i ferotge. Des d’antic ha estat temut pels navegants.
Maltemps
Els vents forts propis de l’Oceà Austral provoquen sovint episodis de mala mar que sacsegen els vaixells més grans sota onades imponents, i que poden durar diversos dies (Imatge Rafel Simó)

A més de tot això, l’ Oceà Austral és la porta d’accés a l’Antàrtida, el continent de gel i pedra, fascinant i hostil per a les persones, ric en formes de vida adaptades al clima extrem. El continent protegit, el que guarda molts dels secrets del clima d’ahir, d’avui i de demà. El continent que canvia més lentament que altres parts del planeta, però que no deixa d’apuntar canvis.
I per què tants projectes de tants països diferents? (al conjunt de l’Antarctic Circumnavigation Expedition  s’hi duen a terme 22 projectes diferents ).  Penseu que la ciència moderna demana col·laborar entre disciplines i compartir mirades. La vida als pols depèn del comportament del gel i de l’oceà, i al mateix temps transforma l’atmosfera i el clima. Cap grup de científics tot sol podria obtenir la informació que pensem obtenir d’aquest esforç conjunt. Mirarem d’anar-ho explicant.
Feu una ullada al web de l’Antarctic Circumnavigation Expedition, podeu copsar-hi de què van els projectes que s’hi fan a l’Antàrtida aquest estiu (estiu austral, s’entèn).
Rafel Simó
OceaAustral
A l’oceà Austral hi ha un sistema de corrents marines que giren en el sentit de les agulles del rellotge.

2 Comentaris

  1. ALCA COL.LEGI JARDÍ GRANOLLERS

    Hola Rafel!
    Com està anant el viatge aquests primers dies?
    A la visita que ens vas fer ens vas dir que si el temps ho permetia tindrieu més possibilitat de recollir mostres de certs llocs… Creus que podreu recollir-les?
    Aquí el temps també es solidaritza amb vosaltres… Fa molt fred.
    Seguim amb atenció els teus posts.
    Records!

    Respon
    • Rafel Simó

      Hola jardiners! Molt content de llegir-vos. Doncs molta feina, una
      tempesta que ho movia tot, i ara expectants per arribar a veure el
      primer gel… Ja hem passat el front polar i comença a fer fred. De
      moment les previsions de temps per a la zona antàrtica que visitarem són
      bones, tot i que en qualsevol moment poden canviar. La tempesta ens ha
      obligat a deixar córrer una de les illes subantàrtiques i anar directes
      cap a l’Antàrtida, a la zona de la glacera Mertz, aquella que us vaig
      explicar que es va trencar i va canviar els corrents marins. Estem
      preparant tot un desplegament d’aparells per agafar-hi aigua, aire, gel,
      animals dels bentos i, fins i tot, imatges amb un robot submarí.
      Sembla que passeu més fred vosaltres, al peu del Montseny, que jo per
      aquí baix!

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.