Les setmanes van passant i és hora de fer una ullada a com va avançant la nostra expedició. Moltes coses han passat… algunes d’elles força inesperades!
“L’Índia és com una tassa de chai: un conjunt de valors i tendències que generen sentiments enfrontats, un ordre establert en un caos apriorístic però que indubtablement funciona” . En Pep és el membre més jove de la nostra expedició, i volem saber què en pensa de l’Índia i del nostre treball al Gujarat. Li cedim la paraula.
Quan estudiem restes vegetals procedents d’excavacions arqueològiques, la tasca principal és identificar el que estem mirant al microscopi. Per fer-ho necessitem material de referència que podem trobar en llibres o, molt més efectiu i divertit, creant la nostra col·lecció de referència.
Durant els propers dies anirem a les muntanyes Aravalli i la Little Rann of Kachchh per buscar indrets on podria haver-hi vegetació original (anterior a la industrialització).
Al nostre projecte estem estudiant la transició des de la caça i recol·lecció fins a l’agro-pastoralisme. Per fer-ho, estem investigant com la gent del Gujarat va utilitzar i gestionar el paisatge i com les condicions mediambientals poden haver afectat o condicionat les seves decisions i el seu comportament.
Satèl·lits? Google Earth? Les imatges aèries són el pa de cada dia en arqueologia, i al Gujarat del nord les fem servir per entendre les transformacions que han configurat el nostre paisatge de dunes i antics llacs!
El començament de l’Holocè fa uns 12.000 anys coincideix amb la lenta però contínua desaparició de les comunitats caçadores-recol·lectores arreu del món, reemplaçades per (o convertides en) comunitats dedicades a la domesticació d’animals i/o plantes. Només a l’Àfrica i Amèrica es poden trobar unes poques […]
Mumbai, seu de la indústria del cinema més important del moment; Bangalore, centre del desenvolupament informàtic; Jaypee, circuit de Fórmula 1 estrenat aquest 2011. Grans ciutats que representen una de les cares de la moneda que és l’Índia. Però aquest país no és només modernitat […]
La nostra estada al nord del Gujarat mai no passa desapercebuda, i aquest any no podia ser una excepció. Però mai no podíem imaginar que arribaríem a aquests nivells…
La Charu i en Rajesh netegen óssos i eines, en Pep i en Gito fan fotogrametries, en Juanjo extreu per flotació llavors, carbons i altres materials petits, en Francesc i l’Andrea busquen un llac ara inexistent i en Marco i l’Ajith semblen deambular en totes direccions sense rumb fix. Benvinguts al dia a dia d’una excavació!
Amb la primera llum del dia. Amb màgia. Amb il·lusió. Així va començar l’excavació a Vaharvo Timbo (VHV-2011).
