L’any 2010 es va iniciar un projecte de seguiment de rapinyaires forestals des del Parc de la Serralada Litoral . La finalitat primordial era proveir al Parc dels enclavaments de reproducció de l’aligot vesper, l’àguila marcenca, l’astor i el duc, a fi d’efectuar una gestió per a preservar-los.

Tanmateix, l’estudi d’alguns aspectes de la seva biologia reproductora eren summament interessants per a la gestió i també s’estan estudiant des de l’inici. A continuació us els expliquem.

L’ocupació dels territoris

Els rapinyaires estudiats són territorials, defensen els lloc de nidificació i una àrea al seu voltant de forma aferrissada. La parella que regenta un territori intentarà expulsar qualsevol altre individu de la mateixa espècie, i també d’altres rapinyaires. Els conflictes territorials arriben a suposar la lluita amb contacte físic i en alguns casos extrems la mort d’un individu.

Els territoris poden o no estar ocupats anualment, en funció de molts factors, per exemple:

• Si hi ha suficient població com per ocupar tots els territoris
• Si hi ha suficient aliment com per abastir tots els territoris ocupats
• Si es conserven els llocs de reproducció

Enguany es mostrejaran territoris d’aligot vesper, d’àguila marcenca i de duc per veure quina proporció hi ha d’ocupats. Per tal de saber-ho es fa un mostreig a distància des de la fase de la preposta, des de punts d’observació utilitzant uns prismàtics i un telescopi terrestre. Durant aquest mostreig es busquen individus d’aquestes espècies i s’estudia la seva conducta, establint una categorització d’evidències reproductores:

• Manifestacions de zel (vols nupcials, vols de marcatge territorial, vocalitzacions, etc.)
• Còpules i construcció de niu
• Transport de preses a gran distància (indica que tenen polls en un niu)
• Polls en un niu o presència de polls volanders

La suma dels territoris on s’han registrat aquestes conductes serà el total de territoris ocupats al Parc.

La mida poblacional

D’algunes espècies escasses, com ara el duc, l’aligot vesper i l’àguila marcenca, es pot arribar a saber la seva població gairebé exacte dins del Parc, el que anomenem una abundància absoluta. Es calcula a partir de la suma de tots els individus que ocupen els territoris existents. No obstant això, sempre és possible que s’escapin d’aquesta avaluació poblacional els individus no reproductors que formen part de la població flotant i no tenen parella.

L’evolució temporal de la mida poblacional és molt important per conèixer si una espècie pateix un declivi, un augment o es mostra estable.

La productivitat

Una vegada es té clar quins territoris estan ocupats i coneixem els nius, es procedeix al control periòdic dels nius. Així, obtindrem el nombre de polls que vola en cada niu i podrem calcular el paràmetre de la productivitat anual de cada espècie. Els valors obtinguts es poden comparar amb els registrats en els estudis d’altres regions geogràfiques, i ens pot ajudar a entendre com evolucionen les nostres poblacions, i, també alertar-nos sobre si existeix algun problema de conservació que afecti la reproducció.

Les videogravacions

Les videogravacions dels nius representen un pas més enllà en el coneixement. És un medi directe d’obtenció d’informació sobre la dieta i el comportament reproductor de l’espècie, però alhora les imatges també esdevenen una via idònia per a fer divulgació i sensibilització ambiental.

En el nostre cas s’utilitza una càmera de foto-trampeig, un equip barat i que dóna unes prestacions òptimes per al nostre objectiu. Aquest tipus de dispositiu té dos factors limitants:

• La duració de les bateries
• Una memòria de 32 GB

Així que la càmera s’instal·la en els nius contenen una vegada que els polls es troben en un estadi de desenvolupament adient com per a termoregular-se per si mateixos sense que requereixin la presència continua de l’adult. Una vegada tenen una edat apropiada es fa una intervenció ràpida per muntar la càmera i s’aprofita aquell moment per anellar els polls.

Text i imatges: Xescu Macià