Aquests primers dies de campanya els estem dedicant a cartografiar (fer mapes) del fons marí de la zona d’estudi. Hem començat per una muntanya submarina, anomenada Cacho de coral, al nord-est de l’illa de Santa Cruz, que va ser descoberta la primavera d’aquest any 2023.
La cartografia del fons és un dels primers passos que els científics fem per explorar una nova àrea d’estudi i és important perquè ens ajuda a preparar millor la resta d’activitats de recerca, però sobretot les immersions del robot SuBastian. A part d’esbrinar la profunditat i característiques del fons per evitar que en SuBastian xoqui amb el fons o s’enredi a alguna roca, la batimetria també ens dona pistes sobre quins organismes poden viure en aquests ambients, i per tant, sabrem on cal que en SuBastian baixi a explorar.
A hores d’ara us deveu estar preguntant com fem aquests mapes, i ho fem amb el que es coneix com batimetria multifeix. Aquesta tècnica utilitza un aparell que emet ones sonores (sonar) situat a la quilla del vaixell, i és capaç de detectar objectes a la columna d’aigua o el fons marí. Bàsicament, el sonar envia múltiples ones de so alhora (feix) en forma de ventall. Aquestes ones, en xocar amb un objecte són reflectides i retornen al vaixell. A partir del temps que triguen les ones de so en anar i tornar del fons marí, podem calcular la profunditat del fons marí.
Al nostre torn, de 4 de la tarda a 4 de la matinada, les nits en que fem batimetria multifeix es fan molt llargues, ja que hem d’estar vigilant que la sonda adquireixi correctament les dades. També, de tant en tant, calibrem el sonar mitjançant un altre instrument: el CTD.
El CTD és un instrument que mesura la conductivitat1, la temperatura i la profunditat. Sovint, el CTD va instal·lat en una estructura metàl·lica anomenada Roseta, juntament amb altres sensors (com d’oxigen o de terbolesa) i nombroses ampolles per recollir mostres d’aigua a diverses profunditats.
Ara que ja coneixem alguns dels instruments que utilitzem els científics a bord, us puc explicar que ahir vam dedicar gran part del dia a estudiar les masses d’aigua amb la CTD-Roseta. I és que la circulació de les masses d’aigua té un paper fonamental per al manteniment dels ecosistemes profunds, transportant aliment de la superfície al fons marí. A més, les illes Galápagos estan situades en una convergència de diversos corrents oceànics importants, com el corrent de Humboldt, el corrent de Panamà i els corrents equatorials, que tenen un paper fonamental en la distribució dels ecosistemes i la biodiversitat únics de les illes.
Per estudiar els corrents, hem llançat el CTD-Roseta com un io-io contínuament durant 12 hores seguides. Amb l’ajuda els enginyers a bord i una grua, es deixa baixar suaument la Roseta (a uns 60 metres per minut) fins a 2.000 m, un procés que triga unes 2 hores. Durant el descens i ascens, des del laboratori podem veure les dades que s’estan adquirint en temps real, i elaborem perfils de temperatura, salinitat, oxigen, i terbolesa. Gràcies al CTD io-io hem pogut observar un patró cíclic en la temperatura i direcció de les corrents, el que ens fa pensar que podria estar relacionat amb l’efecte de les marees.
Ara aviat ja acaba el meu torn i comencen a baixar al laboratori els companys que ens substituiran les properes 12 h, de 4 de la matinada a 4 de la tarda. Toca deixar l’ordinador i descansar. Bona nit!
1 La conductivitat és una mesura de com una solució condueix l’electricitat i està directament relacionada amb la salinitat. Coneixent la temperatura i la salinitat, podem calcular la densitat de les diferents masses d’aigua i la pressió que aquestes exerceixen al fons marí, i a partir d’aquí conèxier la profunditat.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris