Pels qui no em conegueu, soc l’Ariadna Martínez, investigadora predoctoral de l’Institut de Ciències del Mar. Enguany ens embarquem en una expedició oceanogràfica a les Illes Galápagos per a estudiar les parets verticals submarines on habiten comunitats de coralls profunds. M’hi acompanyeu? Som-hi!
Avui comença la nostra aventura! Hem sortit ben aviat de Barcelona, amb el primer vol a les 7 del matí. Hem fet la primera escala d’aquest viatge a Madrid. Al cap de tres hores hem agafat un altre avió que ens ha de dur a Lima (Perú), i després un altre a Quito (Equador).
Després de 14 hores de vol, havent creuat l’oceà Atlàntic i la selva amazònica arribem a Quito (la capital d’Equador) a les 2 de la matinada hora local. La part més feixuga del trajecte són les llargues esperes als aeroports entre vol i vol on sembla que s’aturi el temps. El cansament es fa present i la incomoditat de les cadires ens impedeix fer una bona migdiada. És un bon moment, però, per aturar-nos a observar, i és que me n’adono que a Quito la majoria de persones van molt abrigades per trobar-nos a latituds tropicals. A fora l’aeroport, la temperatura és de 10°C. Això és degut al fet que la ciutat de Quito està situada a 2.800 m, en un dels vessants del volcà Pichincha, a la banda nord-occidental de la serralada dels Andes. Aquí el clima és subtropical temperat, semblant a la nostra primavera, durant tot l’any.
A les 11 del matí de l’11 de setembre aterrem a l’Illa de Baltra, a l’arxipèlag de les Galápagos, situat a l’oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa d’Equador. Baltra està pràcticament deshabitada i acull el principal aeroport de les illes. Abans d’entrar-hi, ens examinen rigorosament l’equipatge, un protocol essencial per evitar l’entrada d’espècies invasores i preservar la fauna endèmica de les Galápagos. De Baltra agafem un bus fins a un petit moll, i allà un ferri fins a l’illa de Santa Cruz, l’illa més poblada de tot l’arxipèlag. Finalment, un taxi ens duu a la Fundació Charles Darwin, a Puerto Ayora, on ens allotgem com a personal d’investigació.
El premi d’aquesta gimcana ha estat poder observar l’extraordinària fauna que habita Santa Cruz. Certament, les illes Galápagos són la llar d’un ric ecosistema marí i terrestre, on al voltant del 80% dels ocells terrestres i el 97% dels rèptils i mamífers són endèmics, és a dir, no es troben en cap altre lloc del planeta.
Passejant pels carrers, sobretot prop del mercat del peix, fàcilment ens trobem una parella de lleons marins. Traiem el cap pel moll de fusta on deu taurons de punta negra, una tortuga i una rajada ens venen a rebre. Entre les branques d’Escalesia, observem petits ocells, els “pinsans de Darwin”. Cada espècie de pinsà és coneguda per la morfologia del seu bec, adaptada a la seva dieta, ja siguin flors, fruits, llavors o insectes.
Abans d’embarcar, aprofitem per visitar Tortuga Bay, on trobem nombroses iguanes marines prenent el sol a la platja. Les iguanes de Galápagos (Conolophus subcristatus) tenen un aspecte semblant a un drac i són les úniques iguanes marines del món. S’han adaptat per alimentar-se d’algues sota l’aigua i poden submergir-s’hi per buscar menjar.
Una darrera visita abans de marxar! No podríem embarcar sense haver vist abans les tortugues gegants de Galápagos. Ens dirigim al ranxo el Chato, on viu una de les moltes poblacions de tortugues gegants en llibertat. Entre el verd i la frondositat de l’indret observem diversos individus, els quals porten una vida sense complicacions, pasturen herba, fulles i cactus, prenen el sol i descansen durant gairebé 16 hores al dia. Tenen el rècord de ser les més longeves de tots els vertebrats – amb una mitjana de vida de més de 100 anys i les més grans de totes les tortugues, arribant a pesar els 400 kg.
Es creu que les tortugues de Galápagos van migrar des d’Amèrica del Sud a l’arxipèlag fa uns dos o tres milions d’anys, on van poder evolucionar fins a donar lloc a 13 espècies diferents, totes elles endèmiques de les illes.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX van ser intensament caçades per pirates, baleners i mercaders, els quals extreien el preuat oli de Tortuga per il·luminar els llums i carrers. S’estima que van morir entre 100.000 i 200.000 individus, arribant a extingir-se fins a 5 espècies. La darrera documentada el 2012 amb la mort de la tortuga solitària “George” va marcar l’extinció de la tortuga de l’Illa Pinta (Chelonoidis abingdonii) i es va convertir en un símbol mundial de la necessitat de protegir les espècies en perill d’extinció.
Això és tot per avui! Demà embarquem al vaixell de recerca Falkor too – no sé vosaltres, però nosaltres estem molt impacients! Fins aviat!
Ariadna
Envieu les vostres preguntes a l’Ariadna a través “d’envieu comentari” que trobareu a sota.
Més fotografies:
Equip Investigador
Diari de recerca
Bon dia, som la classe de 1r d’ESO B de l’Escorial de Vic.
La primera cosa que ens agradaria saber és quina és la diferència horària d’aquí a les illes Galápagos.
També ens agradaria que ens expliquessis quin és l’animal més curiós que has vist fins ara i també quin ha estat el més gran.
Un altre dubte que ens ha sorgit és quan medeixen d’alçada, més o menys, les tortugues gegants que apareixen a les fotos.
Per altra banda, ens crida l’atenció si hi ha animals verinosos i si porteu algun medicament per si us passa res.
Per últim també ens agradaria saber quin és el menjar típic de la zona.
Moltíssimes gràcies!
Quina diferència horària hi ha entre Catalunya i les Galápagos?
Estem en el fus horari GMT-7 i, per tant, a les Galápagos són 7 hores menys que a Catalunya.
Quin és l’animal més curiós i més gran que has vist fins ara?
Com a persona que li agrada el mar, el que més m’ha fascinat ha estat veure tortugues marines i taurons en llibertat. L’animal més gran que he vist fins ara ha estat les tortugues terrestres de Galápagos.
Quant medeixen les tortugues de les fotografies?
Com que no les volíem destorbar, no ens hi vam acostar, però sí que vam poder veure diversos individus de mides diferents. Els guies ens van explicar que, com a màxim, poden fer de 60 a 90 cm d’alçada, 150 cm de closca i pesar fins a 400 kg. Alhora, són un dels animals més longeus del planeta, i poden arribar a viure més de 150 anys.
Hi ha alguna espècie verinosa o tòxica?
Tot i ser un indret tropical, les Galápagos no són una zona de risc pel que fa a la transmissió de malalties tropicals. Per això no ha calgut que ens vacunéssim.
El que sí que hem tingut ocasió de veure és un arbre tòxic, la camamilla de la mort o camamilla de platja (Hippomane mancinella), de la família de les euforbiàcies, nadiu de Mesoamèrica i les illes del mar Carib. Com moltes altres euforbiàcies, és poderosament tòxica, i la seva fruita (similar a una poma) pot resultar mortal per als éssers humans. La camamilla conté toxines, moltes de les quals encara no han estat identificades. La seva saba posseeix phorbol, i altres irritants de la pell, que produeixen dermatitis al·lèrgica. Ens han explicat que evitem aturar-nos sota un d’aquests arbres durant la pluja, ja que pot causar ferides al mínim contacte. També pot produir ceguesa si el fum de la seva combustió arriba als ulls. És per això que, sovint, els indis del Carib usaven la saba per enverinar les seves fletxes i defensar-se dels enemics.
Quin és el menjar típic de la zona?
A la cuina de les Galápagos el peix fresc té una gran influència i, per tant, són molt comuns els plats amb marisc com el ceviche. També hem pogut tastar els patacons, un plat tradicional a diversos països d’Amèrica Llatina, cuinat amb trossos de plàtan verd fregit.
Hola, Ariadna
quin viatge més espectacular! Som l’alumnat de l’optativa de ciències de 2n d’ESO i tenim moltes preguntes per fer-te, de moment aquí en van unes quantes:
1. Vas notar el canvi d’alçada a Quito?
2. Amb qui estàs fent l’expedició? O vas sola?
3. Quin dels animals que has vist fins ara t’ha sorprès més?
4. Com és el menjar a les illes Galápagos?
Vas notar el canvi d’alçada a Quito?
Realment no, perquè només hi vaig estar 5 hores entre un avió i l’altre. Alhora, estava tan cansada que em vaig quedar adormida una bona estona a la butaca.
Amb qui estàs fent l’expedició? O vas sola?
L’expedició la fem amb la fundació americana Schmidt Ocean Institute (SOI), una fundació sense ànim de lucre establerta el març de 2009 per Eric Schmidt i Wendy Schmidt. L’objectiu de l’Institut és avançar en la investigació i el descobriment oceanogràfic innovador mitjançant l’avenç tecnològic, la investigació col·laborativa, la divulgació i l’educació, i l’intercanvi obert d’informació. Alhora, la fundació dona suport a la investigació oferint als col·laboradors científics temps gratuït de navegació a bord del seu vaixell de recerca Falkor Too i suport tècnic expert a bord.
L’expedició en la que participo està dirigida per la investigadora principal Katleen Robert, de la Universitat Memorial (Canadà), seguit de la Veerle Huverne, ambdues especialistes en el cartografiat del fons marí. La resta el formen científics de reconegudes institucions com el National Oceanography Centre (Anglaterra), el Woods Hole Oceanographic Institution (Estats Units), la Universitat de Costa Rica, la Universitat de Bristol, la Universitat d’East Anglia, biòlegs de la Fundació Charles Darwin i així com observadors del Parc Nacional de les Galápagos i del Institut Oceanogràfic i Antàrtic de la marina equatoriana. De casa nostra ens hem desplaçat en Guillem Corbera de la Universitat de Barcelona, en Claudio Lo Iacono investigador de l’Institut de Ciències del Mar i jo mateixa.
Quin dels animals que has vist fins ara t’ha sorprès més?
Com a persona que li agrada el mar, el que més m’ha fascinat ha estat veure tortugues marines i taurons en llibertat. També vaig gaudir molt de veure tortugues gegants de les Galápagos.
Com és el menjar a les illes Galápagos?
A la cuina de les Galápagos, el peix fresc té una gran influència i per tant són molt comuns els plats amb marisc com el ceviche. També hem pogut tastar els patacons, un plat tradicional a diversos països d’Amèrica Llatina, cuinat a base de trossos de plàtan verd fregit.
Hola! Som els alumnes de 1r d’ESO A de l’Escorial de Vic.
Tenim unes preguntes per a vosaltres: Quan veieu aquests animals, ells venen cap a vosaltres o s’espanten?
I si venen cap a vosaltres, us fa por?
Com es fa un mapa en 3D de coralls i perquè el fareu servir?
Com us sentiu després de tantes hores de vol?
Cap on es situa la barrera de corall respecte les illes Galápagos?
La vida a les Galápagos és molt diferent que aquí?
Us heu trobat algun animal que us ha amenaçat?
Portàveu alguna cosa que no us van deixar passar a l’aeroport?
Com heu d’anar vestits?
Quina és la cosa més estranya que heu vist?
Ens recomaneu la carrera d’investigadors?
Quan veieu aquests animals, ells venen cap a vosaltres o s’espanten?
La majoria d’organismes que ens hem trobat s’allunyen si t’acostes. També s’ha de dir que els ciutadans de les Galápagos són molt respectuosos amb la flora i la fauna de les illes, i no la destorben. Si veuen que algun turista s’acosta, els demanen si us plau que no s’acostin a menys de dos metres de distància.
I si venen cap a vosaltres, us fa por?
A priori no ens farien por, perquè entenem que no ens volen fer cap mal.
Com es fa un mapa en 3D de coralls i perquè el fareu servir?
Els mapes 3D es fan amb una tècnica que es coneix com fotogrametria 3D. Aquesta consisteix en usar una càmera que fotografia multitud de vegades un objecte d’estudi (com podria ser un corall) des de tots els angles. Després mitjançant un programa informàtic que analitza totes les imatges amb les seves posicions en l’espai, genera un model 3D a partir de totes les fotografies.
La fotogrametria 3D és important en biologia marina i la utilitzarem en aquesta campanya amb els següents objectius:
1.La cartografia d’hàbitats: utilitzarem la fotogrametria 3D per crear mapes detallats dels hàbitats submarins. Conèixer la forma tridimensional d’aquests hàbitats és fonamental per entendre l’estructura del fons oceànic, els ecosistemes submarins i els factors que afecten la seva supervivència.
2.La identificació d’espècies: també podrem a identificar les diferents espècies ja que ens permet analitzar la forma i estructura els organismes a escala mil·limètrica, sobretot aquells que són difícils d’estudiar a ull nu.
3.Documentació de la biodiversitat: en crear representacions precises de diferents espècies i els seus hàbitats, podrem crear un registre complet de la vida marina. Alhora, farem mesures molt acurades de la talla dels individus, la seva disposició en l’espai i estudiar la interacció entre les diferents espècies.
4.Seguiment dels canvis: si aconseguim fer campanyes repetides a les mateixes zones, podrem fer el seguiment dels canvis en els entorns marins profunds al llarg del temps, com ara el creixement dels coralls, el moviment de les dunes de sorra submarines.
Com us sentiu després de tantes hores de vol?
Molt, molt cansats, però res que no es recuperi amb una bona dormida. En arribar, tot i el trasbals horari (jetlag) vam intentar aguantar desperts fins la nit, per poder dormir tota la nit seguida.
Cap on se situa la barrera de corall respecte les illes Galápagos?
Des d’una perspectiva global, els esculls de corall de les Galápagos (Pacífic oriental) són petits, distribuïts de manera discontínua, menys diversos i estructuralment menys robusts en comparació amb els seus homòlegs del Pacífic Indo-Oest, el Pacífic central i el Carib. És per això que no són considerades una barrera com a tal.
Les comunitats de corall a les illes Galápagos estan dominades per agregacions de coralls massius d’espècies com Pavona clavus, Pavona gigantea i Porites lobata. A la Reserva Marina de Galápagos, entre el 95% i el 99% dels esculls de corall superficials es van perdre entre 1983 i 1985 a causa de les condicions meteorològiques extremes causades per l’esdeveniment d’El Niño. Tot i que algunes poblacions s’han recuperat des de llavors, la cobertura de corall abundant només es troba a les illes del nord de Darwin i Wolf, i en alguns llocs de les illes central i meridional.
Imatge: Localització i estat dels esculls de corall a les Illes Galápagos, després de l’esdeveniment El Niño de 1982–83. Font: Glynn et al., 2018. Glynn, P.W., Feingold, J.S., Baker, A., Banks, S., Baums, I.B., Cole, J., Colgan, M.W., Fong, P., Glynn, P.J., Keith, I., Manzello, D., Riegl, B., Ruttenberg, B.I., Smith, T.B., Vera-Zambrano, M., 2018. State of corals and coral reefs of the Galápagos Islands (Ecuador): Past, present and future. Marine Pollution Bulletin 133, 717–733. https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2018.06.002
La vida a les Galápagos és molt diferent que aquí?
La vida a les Galápagos és molt més tranquil·la que a Catalunya, i molt més connectada amb la natura. De totes les illes (18), només 5 estan habitades, amb una població de 30.000 persones, distribuïdes en petits poblets. La majoria de gent viu de l’agricultura (conreu de cafè), la pesca artesanal o el turisme.
Us heu trobat algun animal que us ha amenaçat?
No, la fauna de les Galápagos és molt tranquil·la i generalment fuig dels humans.
Portàveu alguna cosa que no us van deixar passar a l’aeroport?
Realment no. Davant d’un viatge tant important ja ens vam assegurar bé, del que podíem portar abans de marxar. Les limitacions més grans de les Illes Galápagos són pel que fa a l’entrada d’organismes o espècies invasores (bacteris, fongs, llavors, animals) que puguin acabar amb la fauna i la flora local.
Com heu d’anar vestits?
A les campanyes vestim roba còmode, que permeti la mobilitat i es pugui tacar. Per a les feines en coberta com la recollida de mostres del robot o el mostreig de testimonis sedimentaris hem de dur calçat de seguretat amb punta d’acer, armilla salvavides i casc.
Què és la cosa més estranya que heu vist?
Estranya diria que res. Sorprenent diria els coralls profunds, molts d’ells encara no s’han descobert, i el seu bon estat de conservació.
Ens recomaneu la carrera d’investigadors?
Jo us recomano fer allò que us agradi. A mi personalment m’agrada la ciència perquè em permet aprendre coses noves i fascinants cada dia sobre el nostre planeta.
Bona tarda, Ariadna.
La teva primera entrada ens ha semblat molt interessant i ens han sorgit moltes preguntes.
Sobre l’expedició, ens agradaria saber quantes persones formeu part de l’equip d’investigació i si l’experiència suposa algun risc per a vosaltres.
Ens ha sorprès la riquesa d’animals que sembla haver-hi a les illes. Deu ser genial poder contemplar tanta diversitat de flora i fauna. Voldríem saber quin és l’animal més perillós amb el que us podríeu trobar i si a part dels coralls, aprofiteu per investigar altres animals i quins són.
La teva entrada ens ha fet reflexionar molt sobre el perill d’extinció d’algunes espècies i la necessitat de tenir cura del medi. Actualment, a les Galápagos hi ha algun animal en perill d’extinció?
També ens preguntem quant pot mesurar un corall i si són brillants.
Per acabar, voldríem saber com et sents fent aquest viatge.
Moltes gràcies per compartir l’entrada amb nosaltres. Esperem impacients notícies teves.
Una abraçada.
Sobre l’expedició, ens agradaria saber quantes persones formeu part de l’equip d’investigació i si l’experiència suposa algun risc per vosaltres.
En total som un equip multidisciplinari de 23 investigadors. Treballar al mar comporta certs riscs de divers grau de perillositat, des del mareig, la caiguda d’un objecte pesat al peu o caure a l’aigua. No obstant, per a la participació en campanyes oceanogràfiques se’ns requereix una formació específica en prevenció de tots aquests riscs i un curs de supervivència al mar en qual ens ensenyen a actuar en nombroses situacions, inclosos incendis o abandonament del vaixell. També minimitzem els accidents amb l’ús d’EPIS o equips de protecció individual com ara botes de punta d’acer, armilla salvavides i casc.
Ens ha sorprès la riquesa d’animals que sembla haver-hi a les illes. Deu ser genial poder contemplar tanta diversitat de flora i fauna. Voldríem saber quin és l’animal més perillós amb el que us podríeu trobar i si a part dels coralls, aprofiteu per investigar altres animals i quins són.
La veritat és que està sent una experiència única, i per sort, a les Illes Galápagos no hi ha gaires animals perillosos.
El temps de campanya és sempre molt preuat, i en aquesta en concret només estudiarem els ecosistemes de les muntanyes i penya-segats submarins. Això inclou totes les espècies que hi viuen, des dels coralls i les esponges fins tota la seva fauna associada.
La teva entrada ens ha fet reflexionar molt sobre el perill d’extinció d’algunes espècies i la necessitat de tenir cura del medi. Actualment, a les Galápagos hi ha algun animal en perill d’extinció?
Els milers d’espècies vegetals i animals endèmiques de les Galápagos fan de les illes un tresor ecològic al planeta Terra. Tot i el seu bon estat de conservació, un gran nombre d’espècies les Illes Galápagos s’han extingit amb el pas del temps, degut en gran mesura per la introducció d’espècies invasores, la pesca il·legal i el canvi climàtic. Actualment, hi ha 150 espècies catalogades com a en perill d’extinció o en perill crític
També ens preguntem quant pot mesurar un corall i si són brillants.
Als habitats profunds de les Galápagos hi ha coralls de totes les mides, des de 1cm fins a 1 metre i mig. No son brillants però sí que alguns tenen colors llampants com groc o lila. També creiem que alguna espècie podria ser bioluminescent, però encara no ho hem pogut comprovar.
Per acabar, voldríem saber com et sents fent aquest viatge.
Aquest viatge està sent una gran experiència tant des del punt de vista professional com personal. La campanya m’ha ofert la possibilitat de treballar en un vaixell pioner en la investigació marina, i aprendre a usar instrumentació més nova disponible. Alhora, el fet de treballar en un equip multidisciplinari m’ha permès aprofundir en temes fora del meu àmbit de recerca com la taxonomia dels organismes o la caracterització de laves volcàniques. Des del punt de vista personal, és enriquidor conèixer i treballar amb persones d’arreu del món.
Hola Ariadna,
Som els alumnes de 1r d’ESO C de l’Escorial Vic. Ens ha agradat la teva història i per aquest motiu et voldríem fer unes preguntes:
– Què és el que t’agrada més d’investigar?
– Des de petita volies ser investigadora o ho vas decidir de gran.
– Estàs enyorada?
Ariadna ens fascina molt la teva aventura. Ja ens aniràs explicant.
Cordialment,
Alumnes de 1r d’ESO C
Què és el que t’agrada més d’investigar?
A mi personalment m’agrada la ciència perquè em permet aprendre coses noves i fascinants cada dia sobre el nostre planeta. També gaudeixo molt del fet que no sigui una feina rutinària; durant l’any fem diverses tasques com anar de campanya, processar i analitzar dades, escriure articles, fer presentacions en reunions o congressos.
Des de petita volies ser investigadora o ho vas decidir de gran.
Si bé sempre m’ha agradat i intrigat la natura, diguem que el camí m’ha anat portant fins aquí.
Estàs enyorada?
Sí que trobo molt a faltar la meva família, la gateta Indie i els amics, però sé que aviat els tornaré a veure.
Bona tarda, Ariadna
Primer de tot volem demanar disculpes perquè tot just avui hem començat a fer comentaris.
Ens ha agradat molt tot el que has escrit.
Ens preguntem si aquest any, que diuen que hi tornarà haver-hi el fenomen del Niño, espereu trobar resultats diferents i poder-los relacionar amb aquests esdeveniments.
També ens agradaria saber si creus que hi ha coralls que es poden fer resistents al canvi climàtic, vam llegir una notícia sobre això i no sé si ens ho podem creure.
I l’última inquietud que tenim és com podem ajudar nosaltres per tenir un oceà protegit i sa, ja que estem molt preocupats
Moltíssimes gràcies nois, per mi és un plaer poder compartir amb vosaltres aquesta experiència.
Ens preguntem si aquest any, que diuen que hi tornarà haver-hi el fenomen del Niño, espereu trobar resultats diferents i poder-los relacionar amb aquests esdeveniments.
El Niño-Oscil·lació Austral (ENSO) és un fenomen climàtic complex que es produeix a l’oceà Pacífic cada dos o set anys amb fortes implicacions per a les illes Galápagos i als seus ecosistemes. A les Galápagos habitualment s’associa el Niño amb un augment de les precipitacions i la temperatura superficial del mar. La conseqüència més important d’això és una estratificació important de la columna d’aigua, que interromp l’aflorament d’aigües profundes (riques en nutrients), redueix la productivitat primària i exacerba l’escalfament superficial. Els efectes aviat es fan notar en les comunitats planctòniques i ràpidament es transmeten a tota la xarxa tròfica de les illes.
L’escalfament prolongat durant els episodis de El Niño 1982-1983 i 1997-1998 van provocar una mortalitat del 95-99% dels esculls de coralls superficials – eliminant pràcticament els coralls superficials a tot l’arxipèlag degut al blanquejament (pèrdua d’algues simbionts) causat per l’estrès tèrmic. Alhora, la conseqüent proliferació d’organismes descomponedors com els eriçons o les estrelles de mar, van impedir la recuperació dels esculls afectats. Durant aquests episodis també es va observar una dràstica reducció de la població de pingüins endèmics de les Galápagos, com a resultat del col·lapse de les pesqueries de les quals s’alimenten.
Tot i que durant la campanya encara no hem pogut observar els canvis ja que es faran més evidents a mida que es vagi establint i intensificant El Niño, segons l’Organització Meteorològica Mundial es preveuen esdeveniments meteorològics extrems i temperatures que podrien superar les experimentades durant l’últim gran El Niño el 2015-2016.
També ens agradaria saber si creus que hi ha coralls que es poden fer resistents al canvi climàtic, vam llegir una notícia sobre això i no sé si ens ho podem creure.
El major problema del canvi climàtic actual és la rapidesa amb la qual s’estan produint els canvis, cosa que dificulta l’adaptació de les espècies a les noves condicions. Alhora, l’extraordinària longevitat i metabolisme lent que caracteritzen els coralls, els fa extremadament vulnerables a canvis ràpids i sostinguts en la temperatura i química de l’aigua de mar.
Tenint això present, també cal distingir entre els coralls zooxantel·lats, com els tropicals i els coralls profunds o azooxantel·lats.
Els primers, viuen a poca profunditat i es distingeixen per beneficiar-se d’una especial simbiosi amb les micro-algues que viuen en els seus teixits (zooxantel·les), les quals els proporcionen aliment en les cristal·lines (i pobres en nutrients) aigües tropicals. Degut a l’augment de la temperatura, l’estrès tèrmic provoca que els coralls expulsin les seves zooxantel·les (es per això que es veuen blancs), quedant-se sense la major font d’aliment. Si les condicions es mantenen en el temps, el blanquejament acaba causant la mort dels coralls.
D’altra banda, els coralls d’aigua freda que viuen a grans profunditats, no tenen zooxantel·les, i s’alimenten de capturar petits crustacis, micro-algues i matèria orgànica que està en suspensió en la columna d’aigua – és per això que se’ls coneix com suspensívors bentònics. Si bé el fet de viure a grans profunditats fa que no estiguin exposats a l’escalfament global (les temperatures del oceà profund són baixes i constants), es preveu que els coralls d’aigua freda o profunds es vegin molt afectats pels canvis en la química de l’aigua com l’acidificació i la desoxigenació oceànica com a conseqüència del canvi climàtic.
Actualment s’estan realitzant grans esforços en la recerca sobre els mecanismes dels coralls per fer front a aquests canvis, de manera que el descobriment d’espècies i/o gens resilients, així com poblacions que viuen en condicions “adverses”, ens fa mantenir viva l’esperança sobre l’evolució dels coralls en el context de canvi climàtic. En part, hem vingut a les Galápagos per aquesta raó, per estudiar les poblacions de les parets verticals, on molts dels organismes que hi viuen ho fan en zones d’oxigen mínim, les quals es creu que poden ser una potencial font de larves i nous reclutes per a la recolonització d’hàbitats anteriorment deteriorats.
I l’última inquietud que tenim és com podem ajudar nosaltres per tenir un oceà protegit i sa, ja que estem molt preocupats
Aquesta preocupació crec que la tenim tots nosaltres.
Crec que un punt important en el que tots podem contribuir és a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle començant per la reducció del consum i per tant, la producció de béns innecessaris (decreixement). Jo per exemple, només agafo vols de llarga distancia si viatjo per motius de feina i si l’estança al lloc és superior o igual a un mes. Alhora, intento allargar la vida útil de les coses i comprar coses estrictament quan les necessito.
Un altre acció que beneficiaria significativament la recuperació dels ecosistemes marins i que practico és la reducció significativa del consum de peix i consumir peix blau de cicle de vida curta com la sardina, el seitó, el verat, la boga o el sorell. La pesca és una activitat amb un fort impacte en els ecosistemes marins. Per una banda, no només degrada la població dels peixos objectiu, canviant la seva mida i estructura, sinó que també influeix en les altres espècies no objectiu ja sigui per la seva captura accidental o per l’eliminació de les seves preses. Sovint, vora el 70% del total de captures són descarts, i inclouen no només peixos, sinó també taurons, tortugues i mamífers marins com dofins i balenes. D’altra banda, els arts de pesca amb contacte amb el fons, contribueixen a la degradació de l’hàbitat, degut a la resuspensió de sediment o la pesca accidental d’espècies enginyeres d’ecosistema com els coralls, les gorgònies i les esponges. Si bé hi ha arts de pesca més selectius que altres, aquests també tenen un impacte, i penso que hem d’acceptar que la pesca no és sostenible.
Finalment, penso que podem fomentar l’educació ambiental, explicant a les nostres famílies i amics sobre la importància de conservar els oceans i donar suport a polítiques que els protegeixin.
Hola, Ariadna.
Som la classe de Ciències aplicades a l’activitat professional, una matèria optativa de 4t d’ESO.
Les preguntes que ens hem plantejat amb la lectura de la primera entrada del Diari de Recerca són:
Quan es va dur a terme la primera expedició a les Illes Galápagos i qui van ser els exploradors principals?
Quin va ser el propòsit original de l’expedició a les Illes Galápagos?
Quins descobriments científics significatius es van fer durant l’expedició a les Illes Galápagos?
Quines són les principals amenaces ambientals que enfronten les Illes Galápagos actualment?
Quines organitzacions i projectes es dediquen a la preservació i investigació a les Illes Galápagos?
Quan es va dur a terme la primera expedició a les Illes Galápagos i qui van ser els exploradors principals?
El descobriment oficial de les illes va ser el 1535, pel Fra Tomás de Berlanga (arquebisbe de Panamà), a qui el Rei Carles V va ordenar viatjar al Perú per informar sobre les activitats al seu Virregnat. El seu relat és el primer registre escrit de les Galápagos, descrites com un terreny sec i inhòspit. Tot i que altres exploradors espanyols també les van visitar, inclòs en Pedro Sarmiento de Gamboa, la majoria van trobar les illes sense aigua, poc interessants i molt difícils de viure-hi.
De tots els científics que van visitar les illes Galápagos, Charles Darwin n’ha estat el més influent. Va arribar a les illes el 15 de setembre de 1835 amb el Beagle, durant la ruta de tornada a través del Pacífic. Darwin va desembarcar a San Cristóbal (17-22 de setembre), Floreana (24-27 de setembre), Isabela (29 de setembre-2 d’octubre) i Santiago (8-17 d’octubre). Des de llavors fins a finals del segle XIX, la recollida d’organismes i exemplars exòtics va ser un reclam per visitar les illes, i alguns dels visitants més destacats són els exploradors i naturalistes Simeon Habel, Theodore Wolf o el geòleg Louis Agassiz.
No va ser fins la primavera de 1905, que una expedició científica com entenem avui dia, va tenir lloc. Va ser l’Expedició de l’Acadèmia de Ciències a bord de la goleta Academy on vuit investigadors nord-americans van salpar de San Francisco (Califòrnia) amb la missió de completar la recerca més exhaustiva de les illes Galápagos. L’expedició va romandre més d’un any a les illes recollint exemplars. Aquesta col·lecció és, amb diferència, la més gran que s’ha obtingut fins ara amb 76.000 exemplars, i inclou gairebé totes les espècies de tortugues gegants que habiten a les illes.
Quin va ser el propòsit original de l’expedició a les Illes Galápagos?
L’objectiu principal de l’expedició Vertical Reefs of Galapagos és estudiar les comunitats de coralls que es troben en els penya-segats i muntanyes submarines de les illes Galápagos. Té com objectius/activitats secundàries els següents:
1) Recol·lectar mostres de lava per entendre els fluxos de lava que van crear les Illes Galápagos, així com fòssils de corall per reconstruir les condicions de les masses d’aigua passades.
2) Cartografiar aquests entorns en una varietat de resolucions utilitzant tècniques que van des de sonars multi feix a bord del vaixell (resolució de 5-50 metres) fins a sonars multi feix (~25 centímetres) i escàners làser submarins (~mil·límetres) muntats al SuBastian – un vehicle operat remotament.
3) Explorar els ecosistemes mitjançant la gravació d’imatges amb el rov SuBastian.
4) Utilitzar una sonda CTD i perfiladors de corrents acústics Doppler (ADCP) per mesurar les propietats físiques de la columna d’aigua i els corrents que banyen els penya-segats.
Quins descobriments científics significatius es van fer durant l’expedició a les Illes Galápagos?
De moment hem fet nombroses observacions i gravacions dels ecosistemes profunds de les Galápagos. També hem recollit petits fragments (o mostres) de noves espècies de coralls per a que els taxònoms en puguin fer una identificació i descripció adequada dels individus, així com de coralls fòssils amb els que estudiarem com aquests ecosistemes en el passat. També hem aprofundit en la geologia i l’oceanografia de la zona, i hem observat que en les parets verticals hi ha una major abundància i diversitat d’organismes, que creixen en un ample rang batimètric, fins i tot en les zones de mínim d’oxigen. Aquesta observació desafia la percepció generalitzada de l’oxigen com un factor limitant en la distribució dels esculls de coralls d’aigua freda.
Gràcies al CTD yo-yo hem observat ones internes de fins a 50 m d’alçada, les quals influeixen en els ecosistemes de les parets verticals, movent periòdicament amunt i avall la franja del mínim d’oxigen. Alhora, contribueixen a la barreja de les masses d’aigua, les quals trenquen contra les muntanyes i penya-segats submarins permetent que l’aigua profunda rica en nutrients surti a la superfície on pot alimentar el creixement del fitoplàncton.
Quines són les principals amenaces ambientals que enfronten les Illes Galápagos actualment?
El canvi climàtic, les espècies invasores, i la sobrepesca són les principals amenaces actuals dels ecosistemes de Galápagos.
Quines organitzacions i projectes es dediquen a la preservació i investigació a les Illes Galápagos?
A les illes Galápagos hi treballen un gran nombre d’entitats, les quals vetllen per la conservació de la biodiversitat de les illes. Sens dubte la més important és el Parc Nacional de les Galápagos, el qual es va establir l’any 1959 com el primer parc nacional de l’Equador i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El mateix any es va fundar la Fundació Charles Darwin, amb l’ajuda de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la UNESCO. Altres entitats que cooperen a les illes són la Galapagos Conservation Trust, la Galapagos Conservancy, o la World Wildlife Foundation les quals treballen amb el teixit d’organitzacions locals.
Totes elles tenen nombrosos projectes de conservació i alhora tant diversos com la conservació de les tortugues gegants, el corredor de taurons martell o l’erradicació d’espècies invasores.