Cada dos dies les tasques dels torns es paralitzen, i és que avui tenim xerrada! L’assistència és pràcticament obligatòria i són una oportunitat ideal per compartir amb la tripulació la recerca que fem. Després d’en Dan, l’Stuart de la Fundació Charles Darwin ens va parlar sobre els esforços científics i de conservació de la fundació, des de la seva creació el 1959. En aquestes setmanes també ens han parlat de les zones de mínim d’oxigen (Ana-Belén Yáñez Suárez), la cartografia de parets verticals (Veerle Huvenne) i la complexa oceanografia de les Galápagos (Rob Hall). Avui ens parlarà en James, sobre la importància dels coralls fòssils.
En James ens explica que els coralls, de la mateixa manera que els arbres, construeixen els seus esquelets en forma de diferents bandes o anells de creixement, però en comptes de fusta, de carbonat de calci. Durant el seu lent desenvolupament, registren als anells les característiques químiques de l’aigua al moment de la seva formació. D’aquesta manera, els coralls es poden considerar un diari detallat de la història natural dels nostres oceans. Mitjançant l’anàlisi isotòpica i d’elements traça dels esquelets de corall, no només és possible conèixer l’edat dels coralls, sinó també reconstruir amb precisió diversos paràmetres de l’aigua de mar com la temperatura, la salinitat, la productivitat o el pH, entre d’altres.
Les Illes Galápagos són el lloc ideal per a estudiar aquests processos ja que les aigües que envolten l’arxipèlag, són riques en carboni i nutrients, i han fet un llarg viatge des de l’Oceà Austral fins a l’Equador. Els canvis en la composició d’aquestes aigües i els corrents marins que les transporten tenen implicacions importants per al clima de la Terra i és per això que en James estudia els coralls de les Galápagos. A partir de l’anàlisi geoquímica dels esquelets dels coralls, intentarà esbrinar els canvis climàtics passats per entendre com afectarà el canvi climàtic actual en els ecosistemes de les Galápagos.
Els coralls fòssils els recol·lectem mitjançant unes xarxes que col·loquem al porxo d’en SuBastian. Des de la sala de control, els pilots manipulen el braç articulat d’en SuBastian per agafar la xarxa i recollir els coralls que trobem acumulats a la base de les parets verticals. Un cop a la superfície, els netegem amb aigua dolça i els deixem assecar al laboratori. Un cop secs, els classifiquem segons el tipus de corall, els pesem i els desem en bosses zip. Quan acabi la campanya hauran de ser inspeccionats per les autoritats del Parc Nacional de les Galápagos, ja que hi ha un límit molt estricte de mostres que podem agafar. Finalment, seran enviats a la Universitat de Bristol, on en James i el seu equip realitzaran l’anàlisi química amb uns instruments molt sofisticats, els espectròmetres de masses.
Des del dia 8 d’octubre estem explorant el nord, oest i sud de l’illa Isabela. Una de les illes menys visitades. L’illa Isabela té forma de cavallet de mar, a causa de la fusió de sis volcans: el Cerro Blau, el Serra Negra, l’Alcedo, el Darwin, el Wolf i l’Equador i rep el nom en honor a la Reina Isabel I de Castella (Reis Catòlics) que va patrocinar els viatges Cristòfol Colom. És l’illa més gran de l’arxipèlag, i amb una superfície de 4.588 km², ocupa el 58% de la terra emergida a les illes. Juntament amb Fernandina, són les illes més recents (joves) i estan encara en procés de formació amb la darrera erupció volcànica registrada l’any 2020. Per aquesta raó, Isabela i Fernandina no segueixen els patrons de vegetació de les altres illes a l’est de l’arxipèlag; els camps de lava relativament joves que caracteritzen aquestes illes no han tingut prou temps per desenvolupar els nutrients necessaris per a mantenir una vegetació densa.
Curiosament, però, Isabela és una de les poques illes on es poden observar els pingüins de les Galápagos, endèmic de les illes. El pingüí de Galápagos és el segon pingüí més petit del món després del pingüí blau, i l’únic que viu al nord de l’Equador. Pot sobreviure gràcies a les temperatures fredes com a conseqüència de l’aflorament d’aigües profundes de les corrents de Humboldt i Cromwell.
Tot i que des del Falkor Too no hem vist els pingüins, hem fet 5 immersions amb en SuBastian a l’illa Isabela i hem circumnavegat l’illa Fernandina. Durant aquestes immersions, hem pogut observar quant de diferents són els ecosistemes al voltant de les illes. Si bé també hem trobat denses agregacions de coralls, una de les coses més destacables però ha estat trobar grans extensions de coralls fòssils. El fet d’haver-ne trobat tants ens fa sospitar que en algun moment del passat les condicions que aleshores eren idònies per una gran població de coralls d’aigua freda, van canviar. No sabem què va passar ni quan, però esperem que en James amb la seva recerca ens pugui donar més detalls.
Ara ja només ens queda un dia a bord, demà 13 d’octubre a les 10 del matí desembarquem del Falkor Too. Ens espera un dia llarg de recollir i netejar els laboratoris, fer les maletes i acomiadar-nos de la tripulació que ha fet possible aquesta aventura.
Propera parada? Els vostres centres educatius on ens coneixerem en persona!
Fins aviat!
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola Ariadna,
quina pena s’hagi acabat aquesta aventura. Tenim moltes preguntes per a quan vinguis a visitar-nos i moltes ganes de conèixer-te.
D’aquesta última entrada ens agradaria saber si ens podràs portar més fotografies dels ecosistemes que ens has explicat? I si t’has emportat algun record (coral fòssil) de les illes Galápagos ens agradaria poder observar les mostres reals.
Molt bon viatge de retorn!
Moltes gràcies nois! Doncs sí, espero venir aviat i poder ensenyar-vos fotografies. De les illes m’he endut uns mitjons com a souvenir, i no ens hem emportat cap organisme de record. Els animals on millor estan és al seu habitat, i quant a les mostres que hem recollit, les hem deixat a la Fundació Charles Darwin on serviran com a arxiu històric natural. Algunes altres les enviarem a Anglaterra i Canadà per analitzar-les.
Hola! Els de 1r d’ESO B hem seguit tots els capítols de la vostra aventura. Ara ens preguntem:
1- Quin serà el teu pròxim projecte?
2- Aquestes xerrades cada dos dies, sempre les feia algú del vaixell? En vas fer cap tu?
3- S’ha acomplert els objectius que us proposàveu?
4- T’agradaria continuar i tornar al Falkor too o bé ja n’has tingut prou?
Moltíssimes gràcies per tot. Ens ha agradat molt i hem après moltes coses!
Quin serà el teu pròxim projecte?
Encara no ho sé, de moment acabar la tesi.
Aquestes xerrades cada dos dies, sempre les feia algú del vaixell? En vas fer cap tu?
Sí, sempre eren companys investigadors. Jo no en vaig fer cap perquè no va donar temps.
S’ha acomplert els objectius que us proposàveu?
Sí, estem molt satisfets 😀
T’agradaria continuar i tornar al Falkor too o bé ja n’has tingut prou?
M’agradaria molt poder tornar-hi, sí!
Moltíssimes gràcies per tot. Ens ha agradat molt i hem après moltes coses!
Moltes gràcies a vosaltres per acompanyar-me en aquesta aventura, ens veiem aviat.
Hola, Ariadna
En relació a la teva entrada et volem fer algunes preguntes:
– Quina ha estat la mostra més extraordinària que heu observat?
– Heu aconseguit realitzar el mapa del relleu que teníeu previst?
Ara que l’expedició ha finalitzat, tens cap altre projecte previst per fer? I, d’aquesta experiència, què t’emportes?
Moltes gràcies, tenim moltes ganes de veure’t aviat!
Quina ha estat la mostra més extraordinària que heu observat?
Totes les mostres tenen el seu punt d’especial, ja sigui per la seva singularitat o el lloc on han estat recollides. Per a mi, les més especials han estat les de gorgònies, sobretot les espècies que encara no s’han descrit.
Heu aconseguit realitzar el mapa del relleu que teníeu previst?
Sí! I estem molt contents.
Ara que l’expedició ha finalitzat, tens cap altre projecte previst per fer? I, d’aquesta experiència, què t’emportes?
Com he dit abans, encara no ho sé, de moment acabar la tesi. M’emporto el haver pogut veure organismes únics al món, dins i fora l’aigua. M’emporto també l’experiència d’haver treballat en un vaixell pioner en la recerca marina i alguns nous amics!
Bon dia,
som els alumnes de 1r d’ESO A de l’Escorial de Vic. Ens ha agradat molt tot el que ens has explicat!
Avui tenim els següents dubtes:
1- Heu planejat alguna trobada amb els companys del Falkor too, perquè ara, després de tan temps junts, us trobareu a faltar oi?
2-En un futur t’agradaria tornar a les Galápagos?
3- Tenim ganes de veure’t, vindràs aviat?
4- T’has endut alguna cosa de record?
Moltíssimes gràcies per tot! Ens han encantat el teus relats!
Heu planejat alguna trobada amb els companys del Falkor too, perquè ara, després de tan temps junts, us trobareu a faltar oi?
Doncs sí que ens trobarem a faltar, sobretot al principi, que el canvi és tan sobtat. Molt probablement els companys de recerca tindrem l’oportunitat de trobar-nos de nou en congressos o altres campanyes.
En un futur t’agradaria tornar a les Galápagos?
Sí, molt! és un lloc increïble!
Tenim ganes de veure’t, vindràs aviat?
Sí! Ens veiem aviat!
T’has endut alguna cosa de record?
Uns mitjons de tortugues 😀
Moltíssimes gràcies per tot! Ens han encantat el teus relats!
Gràcies a vosaltres per llegir-los!
Què succeeix amb els corals una vegada que són enviats a la Universitat de Bristol?
Per què és important estudiar l’Illa Isabela i quines característiques úniques té aquesta illa en comparació amb altres de l’arxipèlag de les Galápagos?
Com poden els corals ajudar a entendre la història natural dels nostres oceans?
Què succeeix amb els coralls una vegada que són enviats a la Universitat de Bristol?
Allà els analitzaran i en publicaran els resultats en revistes científiques.
Per què és important estudiar l’Illa Isabela i quines característiques úniques té aquesta illa en comparació amb altres de l’arxipèlag de les Galápagos?
L’illa Isabela és la més gran de totes les Galápagos. La seva ubicació, a cavall de l’equador i situada al final de la surgència del corrent de Humboldt, fa que sigui una zona molt interessant des del punt de vista oceanogràfic i biològic. Aquest corrent oceànic aporta grans quantitats de plàncton fèrtil des de l’oceà Pacífic fins a les costes de Galápagos, creant aigües riques en nutrients i una increïble diversitat de vida marina. En comparació a les altres illes, poc se sap dels ecosistemes profunds de l’illa Isabela, la qual per la seva mida afronta un dels majors reptes de conservació de les Galápagos.
Com poden els corals ajudar a entendre la història natural dels nostres oceans?
Atès que no és possible retrocedir en el temps per veure com eren els oceans en el passat, els científics sovint usem a la paleoceanografia. Aquesta ciència es basa en l’extracció d’informació a partir d’arxius paleoclimàtics com poden ser els anells dels arbres, els coralls, els sediments marins o els testimonis de gel. Mitjançant certs indicadors, fem reconstruccions que ens permeten conèixer les característiques físiques (temperatura) i químiques (pH, oxigen) dels oceans del passat, però també modelitzar i fer prediccions sobre els efectes de l’escalfament global o l’acidificació oceànica. En comparació amb altres arxius climàtics, els coralls proporcionen registres continus d’alta resolució (d’anuals a estacionals) per a períodes de temps que poden arribar fins a més de cent anys. D’aquesta manera, permeten estudiar els canvis climàtics abruptes.