• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciPlors i intents de fuga al Palau de la Suda
Tornar

Plors i intents de fuga al Palau de la Suda

23 setembre, 2008
Una cadena d?enganys, traïcions i humiliacions, que tenen lloc, a principis del 1225, entre Alagó i Saragossa al llarg de poc més tres de setmanes, té el seu punt culminant en la reclusió del rei en mans de la noblesa rebel en el palau de la Suda.

És el que Zurita, el gran historiador aragonès del segle XVI, va definir com una «confederación» entre bona part de la noblesa catalana i aragonesa, amb el suport de ciutats com Saragossa o Osca, «para apoderarse de la persona del rey». Tothom pot enganyar, i enganya, el rei, que tot just té disset anys, però quan Jaume I intenta burlar i deixar plantats els rebels amb un pla de fuga nocturna no aconsegueix de convèncer ni la seva pròpia esposa.

Si vols escoltar i llegir els episodis relacionats, fes clic a aquest fragment de la versió digital del Llibre dels fets.

Reclosos en un palau

L'acció s'inicia amb una assemblea a l'església major d'Alagó, on el rei descobreix que el comte Nunó, a qui acabava d'oferir protecció en la guerra de bandositats que l'enfrontava als Montcada, ha canviat de bàndol i s'ha aliat amb els rebels. Malgrat tot, els nobles conxorxats aconsegueixen de convèncer el rei «amb belles noves e paraules» perquè els acompanyi a Saragossa, on Jaume I i Elionor acabaran reclosos en el palau de la Suda, vigilats dia i nit per una guàrdia de més de cent homes armats. Per acabar-ho d'adobar, Guillem Boí i Pere Sanç de Martel, els caps de la guàrdia, violen la intimitat de la parella reial plantant els seus llits «lla on les dones solien jaure», és a dir en el lloc de les dames de companyia de la reina, molt a prop del llit on dormen Jaume I i Elionor. A Saragossa les belles, però falses, paraules que acabava de sentir a Alagó es tornen aspres i dures quan Guillem Boí, sentint plorar la reina a causa de la tensió i de les humiliacions que rep, li adreça en aragonès unes paraules plenes de cinisme recomanant-li que plori perquè amb les llàgrimes la tensió minvarà i la seva salut millorarà.

Què es pensava a l'Edat mitjana sobre els efectes de la vida emocional sobre la salut dels individus?  El text llàgrimes d'ira analitza a bastament allò que els filòsofs anomenaven "passions de l'ànima" i els metges "accidents".

Aïllat, traït i humiliat

   El rei ha de suportar provocacions de vassalls rebels i fatxendes com Guillem Boí i, en canvi, no pot entrevistar-se amb vassalls tan fidels com Ato de Foces, majordom d'Aragó, perquè els rebels no ho permeten. No és estrany que Jaume I, aïllat, traït i humiliat, tingui una primera reacció de força ‘deseixint-se', és a dir trencant el vincle que l'unia com a senyor feudal i vasall amb  Pero Aunés, un dels caps de la facció rebel.

La segona reacció de força és un pla una mica novel·lesc perquè la reina fugi de nit del palau i, un cop fora, Jaume I pugui actuar amb més llibertat de moviments contra els nobles rebels. La reina Elionor, però, es nega a fugir i, per més que el rei intenti convèncer-la, no canvia d'opinió. Tot i que d'entrada pot semblar que la negativa d'Elionor està provocada per la por, més aviat s'ha d'interpretar com una decisió plena de prudència i de saviesa, presa per una dama més gran i madura que el rei, tal i com expliquem al text La lliçó de la reina Elionor.

   Jaume I rep aquest cop una lliçó de la reina, tot i que al preu, en primer lloc, d'haver de pagar, per aconseguir de sortir del palau de la Suda, una indemnització de 20.000 morabetins a Guillem de Montcada pels danys inflingits al castell de Montcada, i, en segon lloc, de fer veure que no s'adona que Guillem de Montcada, Nunó Sanxes i Don Ferrando, els caps de la facció rebel, el continuen enganyant.

Xavier Renedo

Documents

  • Llàgrimes d’ira

Etiquetes: Art / Humanitats, Catalunya, El "Llibre dels Fets" digital, Història, Jaume I, Món medieval

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Robert

Maria – Mercè

Josep Maria

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Qui va escriure el “Llibre dels fets”?

La (bona) mort de Jaume I

Amb 66 anys, Jaume I encara vol fer una croada a Terra Santa

Odi entre germans

L’intent frustrat de croada catalana de 1269

Múrcia cau sense lluitar

Confessió d’adulteri a les portes d’envair Múrcia

El dia que una fletxa gairebé mata Jaume I

Converses i banquets a la Torre Forcada

Diplomàcia i trobades d’amor a Almenara

Qui no da ço que dol, no pren ço que vol

Tambors de guerra

Mallorca, 31 de desembre del 1229

L’Oreneta en el tendal

Atacs nocturns i atacs a trenc d’alba

Un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d’urgència

La batalla de Portopí

De Salou a Mallorca

Un banquet a Tarragona i unes corts a Barcelona per decidir la conquesta de Mallorca

Plors i intents de fuga al Palau de la Suda

Els problemes d’un rei i d’un marit massa jove

Un engendrament i un naixement providencials

Un casament frustrat i un greuge reparat

Comencem a divulgar la vida de Jaume I !

Piulades recents

  • 👉I el tutorial del joc "Check or Cheat" (Comprova o enganya) per ajudar els estudiants de #secundària a millorar de… https://t.co/HcGl5j29UY
  • 👉Aquí tens disponible el primer recurs que t'ajudarà a explicar quin tipus de notícies falses hi ha a les xarxes.… https://t.co/fHV1bM8AfK
  • 💻📱Vols tractar les #fakenews a l'aula? Aquí tens uns recurs educatius molt útils per veure quin tipus de notícies f… https://t.co/AGwc6UNVOw
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar