• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici3.000 petjades de dinosaures enmig del Berguedà
Tornar

3.000 petjades de dinosaures enmig del Berguedà

23 setembre, 2009
Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de titanosaures del Cretaci superior

Els  treballs dels miners a l'explotació de lignits de Fumanya es va acabar quan les excavadores arribaren al "nivell dels ciments". Per sota d'aquella gran paret de roca blavosa que quedava descoberta al cel obert de la mina, ja no hi havia més carbó. 

El carbó ha esdevingut paleontologia  

De llavors ençà, del "nivell del ciments" en diem capa margocalcària, les empremtes de les parets són petjades de dinosaures, el cel obert de la mineria ha esdevingut un conjunt de jaciments paleontològics… en definitva el carbó s'ha transformat en paleontologia, i els miners en una paleontòloga com jo.

Aquests jaciments, situats als termes municipals de Fígols i Vallcebre, s'han convertit en autèntics tresors per la quantitat de petjades que conserven i, sobretot, per la gran quantitat de rastres que és el que els fa excepcionals. El conjunt de jaciments es distribueixen al llarg de prop d'un quilòmetre en quatre grans parets: Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord i Mina Tumí.

Per exemple, el jaciment de Fumanya Sud té una extensió de prop de 14.000 m2 on hi ha distribuïdes un total de més de 2.000 petjades de dinosaure.

Terra de titanosaures

La majoria dels dinosaures que vivien a Fumanya eren grans rèptils de la família dels sauròpodes, els més comuns de finals del Cretaci, els anomenats titanosaures ("rèptils titans"). Els titanosaures es caracteritzen perquè posseeixen quatre extremitats locomotores que els proporcionen una postura quadrúpeda amb les potes davanteres més curtes que les posteriors, un coll i una cua llargs i un crani petit. Les extremitats posteriors, els peus, eren plantígrades, amb un gran taló, i les mans sembla que tenen una postura digitígrada. Aquesta disposició es manifesta en els rastres i les petjades i d'aquí sorgeix la notable diferència entre la forma i la profunditat de les mans i els peus.

L'estudi de les petjades ens proporciona una valuosa informació que no podem obtenir amb les restes òssies; a Fumanya s'ha pogut estimar la mida, la velocitat de locomoció i les conductes dels últims grans dinosaures que van poblar el sud-oest d'Europa abans d'extingir-se.

Un bé cultural d'interès nacional que aspira a ser Patrimoni de la Humanitat

Més de 3.000 petjades de dinosaure, prop de 70 fulles de palmera, 120 troncs… L'autèntica rellevància de Fumanya apareix quan se n'avaluen les restes fòssils en relació amb jaciments de la mateixa edat arreu del món.  Els jaciments de petjades de dinosaures són força escassos en el registre cretaci mundial. A Europa, Fumanya representa el jaciment més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior. Mundialment, només altres jaciments d'Amèrica del Sud tenen un registre i una edat similars. A més, Fumanya representa una de les poques evidències que mostren com eren i com es desplaçaven els darrers sauròpodes del Mesozoic. Per tot això, perquè esdevé un punt rellevant que cal conservar i estudiar, el conjunt paleontològic de Fumanya fou declarat, l'any 2005 i per iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, bé cultural d'interès nacional. Des de l'any 1999 forma part de la candidatura que amb el nom «Icnitas de Dinosaurio de la Península Ibérica» aspira a ser reconegut com a Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.

Bego Poza i Falset

Etiquetes: Animals, Botànica, Catalunya, Cretaci, Dinosaures, Espais naturals, Fa 65 milions d'anys, Fauna, Flora, Fumanya, Fòssils, Geologia, Jaciments, Metodologia de treball, Paleontologia

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Bego

Oscar

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

A quina velocitat es movien els dinosaures?

El límit K/T

Podem comparar els jaciments?

Com donarem a conèixer la recerca que estem fent?

Què ens diuen les roques sedimentàries?

Investiguem el interior dels ous dels dinosaures

Estudiar el jaciment amb un simple clic!

Escopinyes, peixos i cocodrils, els altres animals de Fumanya

Noves tecnologies per estudiar els microfòssils

Font del Bullidor; el jaciment de niuades de dinosaure

Què menjaven els Titanosaures?

Una excavació en el laboratori; el triatge de microfòssils

De quin color són els dinosaures? La reconstrucció científica de dinosaures

Campanya de rentat de sediment: en busca de microfòssils

Peguera 1: el jaciment berguedà d’ossos fòssils de dinosaures

Els microfòssils: la clau per entendre l’extinció massiva

Els Titanosaures, els dinosaures que passejaren per Fumanya

La prospecció paleontològica; mapa geològic, gps i unes bones xiruques!

Han deixat emprentes a l’escena del crim!

Com era el Berguedà fa 65 milions d’anys?

3.000 petjades de dinosaures enmig del Berguedà

Dinosaures sorgits del carbó

Piulades recents

  • 👩‍🚀🚀@MarionaBadenas, l'astrofísica protagonista de l'aventura científica sobre la missió simulada al planeta Mart a… https://t.co/8lQQzsJCJf
  • 👥No et perdis la propera tertúlia del #ClubdelsLlunàticsiLlunàtiques del @museuciencies on es parlarà sobre vocacio… https://t.co/h0nMNlVA4Z
  • 🗞️L’alumnat de primer de #batxillerat de l’@INS_El_Morell crea un joc de #YouTube per conscienciar sobre els risco… https://t.co/7dywu69NEU
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar