Aquest vídeo explica la construcció i utilització d’un espiròmetre casolà, amb elements que es poden trobar a qualsevol casa (garrafes, tubs de plàstic i silicona). La construcció es va realitzar en equips de dues persones i es van necessitar com a eines un trepant i una pistola de silicona.
Un cop construït, es va dur a terme un assaig al laboratori per analitzar la capacitat pulmonar dels diferents alumnes del grup. Cada persona havia de fer dues proves, una amb inspiració normal i una amb inspiració màxima.
Un cop vam disposar de les dades de cada alumne es va intentar extreure conclusions generals sobre els factors que influeixen en la capacitat pulmonar, l’edat, el sexe, la pràctica d’esport, etc. A partir de l’anàlisi dels expirats de cada grup d´alumnes vam poder fer anàlisis estadístiques dels resultats i discutir sobre les conclusions a les quals arribaven.
La capacitat pulmonar depèn de diversos factors, com ara l’edat, el pes i el sexe. Acostuma a estar entre 4.000 i 6.000 cm³, tenint present que les dones tenen una capacitat un 20% més baixa. Òbviament, la pràctica de l’esport afavoreix una bona capacitat pulmonar mentre que el tabaquisme hi juga en contra.
Anna Ventura i Albert Carmona, els mestres de l’escola, ens comenten que gràcies a aquest experiment els alumnes “treballen habilitats motrius i de gestió de materials i també coneixements teòrics sobre la fisiologia i el funcionament de l’aparell respiratori, aquests dos àmbits d’aplicació queden ben inserits dins dels temaris de Tecnologia i Biologia de tercer d’ESO, amb la qual cosa es va poder fer una pràctica interdisciplinaria amb els alumnes de manera veiessin que un mateix problema requereix diferents disciplines per ser resolt.
Menció X(p)rimenta 2011 en la categoria Secundària. Col·legi Sant Josep (Sant Feliu de Guíxols).
0 Comentaris