Els icebergs es formen majoritàriament quan les glaceres arriben al mar. Parts de les mateixes es desenganxen al fraccionar-se de la massa de gel continental quan entra en contacte amb el mar. Aquest procés no és immediat però es produeix de manera regular. Primer es formen esquerdes que es van obrint fins que el pes de la massa de gel que conformarà l'iceberg és suficientment gran com per a desenganxar-se. Una vegada aquesta massa queda lliure s'enfonsa uns minuts però de seguida una petita part del seu volum, al voltant del 10% queda emergida. D'aquesta manera l'iceberg queda surant (l'aigua dolça gelada té menor densitat que l'aigua marina). El nou objecte flotant resta a la mercè dels corrents que, a poc a poc, el traslladen seguint la direcció dominant dels corrents marins superficials i dels vents que circulen amb força per la superfície del mar. Aquest procés de desplaçament, per corrents i vents, és el que es coneix com a deriva dels icebergs. Aquests es mouen durant anys en aigües antàrtiques mentre que, lentament, es van fonent i desgastant. Només un petit percentatge d'icebergs superen el front polar al que està associat un corrent marí molt fort que circula al voltant del continent antàrtic (en el sentit de les agulles del rellotge).

Josep-Maria Gili