A l'antiguitat s'anomenava Terra al conjunt format per les muntanyes, els camps, les planes… uns elements dels quals sortien els éssers vius i hi tornaven els éssers morts. Un sinònim era Món i molt sovint es parlava de la Mare Terra.  A banda de la Terra hi havien els cels, en els quals hi residien les estrelles, els planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn – a l'Antiguitat no se'n coneixien mes!), el Sol i la Lluna.

Entre els segles XV i XVII es va arribar al convenciment que el nostre Món, la Terra, era esfèrica (per això es parla de la bola del Món) i girava al voltant del Sol com un planeta més. Per aquest motiu, a la llista de planetes s'hi va afegir la Terra i els nous que es van descobrir gràcies a l'invent del telescopi: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. Avui dia i cada vegada mes, sobretot en els ambients astronòmics, es parla de Terra, sense l'article, o del planeta Terra per a subratllar el seu caràcter d'un més entre els altres planetes.

Jordi Isern