Post de projecte

7: Myotragus, la peculiar cabra nana de Mallorca

07 desembre 2010 | Post de projecte

Després de restaurar un fòssil, tampoc s’acaba la nostra feina. Ara us presentarem el món de la paleobiologia, amb un cas bastant atípic.

El cas de la cabra que creixia molt i molt lentament 

L’any 1909 la paleontòloga Miss Dorothea Minola Bate, investigadora britànica que estudiava faunes insulars pel British Museum, va descobrir, a l’illa de Mallorca, un fòssil molt peculiar. Es tractava d’una mena de cabra nana amb una forma atípica.

Una cabra que va sobreviure durant 5 milions d’anys de forma completament aïllada a Mallorca

… Fins a l’arribada dels humans. Com tothom pot endevinar, la paleobiologia intenta deduir diferents aspectes biològics de les espècies fòssils. I com també us podeu imaginar, en tractar-se d’espècies que ja no existeixen, ja que no és una feina fàcil. El cas d’aquesta cabra fòssil, que va rebre el nom de Myotragus, ens servirà d’exemple.

Per estudiar la biologia de qualsevol espècie fòssil és molt important conèixer els factors ecològics del seu hàbitat, que en el cas concret que presento es tracta d’un ecosistema insular.

L’escenari que presenta una illa és molt diferent del d’un continent

Hi ha dos aspectes crítics que no s’han de passar per alt. Per una banda, les espècies de mida gran (que utilitzen més recursos per viure i créixer) tenen una pressió de selecció molt forta en l’ecosistema insular per reduir la seva dimensió.

I, d’altra banda, la força de predació en les illes és molt inferior que en el continent

La mida de l’illa limita la seva productivitat, i, per tant, hi ha una depauperació del nombre d’espècies herbívores (preses) i, en conseqüència, s’impossibilita la capacitat de mantenir espècies de nivells tròfics superiors (depredadors).

La meva hipòtesi respon a la idea que degut a l’ambient insular de Mallorca caracteritzat per la limitació de recursos i l’absència de depredació, aquesta cabra va haver de reduir la velocitat de creixement per tal de ser energèticament més eficient en aquell ecosistema. Comprovem-ho! Fent referència a aquesta cabra fòssil, les preguntes que em vaig fer van ser molt senzilles i clares:

Per què era tan petita? I, què va passar en el seu creixement i desenvolupament?

Aquestes són les preguntes que ens formulem actualment al departament de Paleobiologia de l’Institut Català de Paleontologia (ICP). Per poder trobar les respostes, la recerca sembla molt bàsica.

Primer, hem de poder descriure el creixement de la cabra Myotragus

Evidentment, hi ha tota una sèrie de problemes.  Per començar,  es tracta d’una cabre fòssil que ja no existeix.

I aleshores, què hem de fer?

Doncs, per començar un bon científic mai s’ha de desesperar! Busquem el mètode més apropiat! En els darrers anys, la incorporació de tècniques innovadores ha permès als científics dur a terme recerques  en fòssils que fins fa poc semblaven impossibles i d’una naturalesa tan bàsica que podem quedar bocabadats. Però no ens precipitem, us ho explicaré en el proper missatge…

Nekane Marín

Comparació de l'esquelet d'un isard amb la cabra Myotragus

1 Comentari

  1. Isabel Gómez

    Hipòtesi interessant. La recolzo.
    Una abraçada

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.