Així com les erugues i les papallones són dues formes diferents que adopta el mateix animal al llarg de la seva vida, amb les meduses passa el mateix. Aquests animals passen una part de la seva vida fixats al fons marí amb forma de pòlip, i una altre part de la seva vida nedant lliurament a l’aigua amb forma de medusa.
Meduses mascle i meduses femella
De fet les meduses són sexuades, és a dir que hi ha mascles i femelles. Durant l’època de reproducció, les meduses adultes alliberen a l’aigua les cèl·lules sexuals (els òvuls i els espermatozous) per tal que tingui lloc la fecundació.
L’òvul fecundat es transforma en una larva anomenada plànula. La plànula és molt petita, te cilis i forma part del plàncton. Després d’uns dies de vida es fixa al fons marí i es transforma en un pòlip.
Els pòlips viuen uns quants mesos, són asexuats i generen unes larves de medusa anomenades èfires. Les èfires tenen forma estrellada i es converteixen a poc a poc en meduses adultes al llarg d’uns dos o tres mesos. Aquí acaba el cicle. O millor dit recomença de nou ! Aquest és el cicle de vida de la majoria de les meduses, encara que hi ha excepcions.
L’esperança de vida de les meduses adultes varia segons l’espècie, però està compresa entre 6 mesos i uns dos anys.
Les meduses neden a l’estiu
En el Mediterrani, el període de màxima abundor de meduses se situa entre l’inici de la primavera i els finals d’estiu. La resta de l’any hi ha molt pocs individus, i la majoria d’espècies esperen en forma de pòlips en el fons del mar, o be suren en el plàncton forma d’ous. Aquests ous no es desenvolupen fins que es produeix un augment de temperatura de l’aigua del mar que es dóna al començament de la primavera.
Pelagia noctiluca és la medusa més freqüent a les costes catalanes. El seu nom comú és Acàlef luminiscent.
Presenta una ombrel·la semiesfèrica (diàmetre: fins a 15 cm) una mica aplanada amb quatre tentacles orals llargs, fistonejats i robustos. Té un color rosat vermellós que la caracteritza.
La seva perillositat és alta. Causa irritacions i coïssor a nivell de pell, podent inclús deixar una ferida oberta que es pot infectar. Degut a la seva abundància i a la seva longitud dels seus tentacles, la superfície de la pell afectada pot ser alta. Per tant, l’efecte del verí pot causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics. Aquests poden, perfectament, perdurar durant setmanes o inclús mesos.
En el cas d’una medusa típica (escifomedusa) el seu cicle vital s’inicia amb la fecundació externa (directament a l’aigua) que es produeix quan s’han expulsat els gàmetes. Aquests són expulsats per part de meduses d’ambdós sexes (mascles i femelles) que poden arribar a expulsar-ne milions. A partir de l’òvul fecundat, es desenvolupa una larva ciliada, anomenada plànula, que té vida lliure i és planctònica. Desprès d’uns dies es fixa al fons marí i es transforma en un pòlip. Aquest, pot perdurar varis mesos, és asexuat i genera les larves de meduses, anomenades èfires. Aquestes tenen forma estrellada i arriben a la seva maduresa sexual després d’uns mesos: la medusa.
L’espècie més freqüent en el Mediterrani, Pelagia noctiluca, presenta un desenvolupament directe a partir d’un ou, que en 3 dies dóna lloc a una plànula (talment com la que pots observar a la fotografia).
En aquesta fotografia pots observar una èfira de Pelagia noctiluca. En el cicle vital d’aquesta medusa, a partir de l’ou fecundat dóna lloc, directament, a la plànula. I aquesta en 7-8 dies, a una èfira.
Aquí pots observar juvenils de Pelagia noctiluca.
A partir d’un ou, en 3 dies dóna lloc a una plànula. Aquesta en 7-8 dies a una èfira. I, aquesta, originarà un juvenil gairebé després d’1 mes.
dimecres, 28 març 2012 at 18:55
aixo es molt interesant tenia que fer una pregunta sobre com es reprodueixen les meduses i em va agradar molt.