• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici10- Cançó de bressol
Tornar

10- Cançó de bressol

4 febrer, 2017

El camí directe entre la glacera Mertz i les illes Balleny és ple de gel, la qual cosa ens obliga a desviar-nos cap al nord-est per després, ja fora del gel, girar cap a l’est i enfilar l’illa nord  des de dalt.

Altrament, perdríem massa temps obrint-nos pas a 5 nusos en lloc dels 11 nusos amb què ens movem a mar obert.

Encara al gel, el vespre ens regala una altra d’aquelles estones màgiques difícils de descriure. Hi ha mar de fons en forma d’onades rodones, suaus i espaiades. El mar de fons és el ressò, la propagació, d’una tempesta llunyana, i sempre sorprèn pel que té de d’estrany, de descontextualitzat. Vull dir que les onades són exagerades pel poc vent que hi ha. I, tanmateix, les agraïm, després dels dies de calma. El gel es va fent espès per moments, fins a cobrir-ho tot. Neva una mica, i l’horitzó és estranyament proper per la boira. Pujo a la coberta sobre el pont, la de la vista privilegiada. Entre els que hem pujat, torna a haver-hi un estat d’alegria reposada, de fascinació continguda.

El vaixell, d’una manera tranquil·la, tramunta les ondulacions, sense cap estrèpit, sense esquitxar. Intento trobar imatges per descriure-us-ho i que us feu una idea no només del que veiem, sinó de les sensacions. És molt orgànic, nutritiu, fins i tot. El mar ensucrat, una merenga tota ella en moviment. És com el llençol acabat de rentar, llis i blanquíssim, estès quan arrenca la marinada. Comentem que ens relaxa, ens bressola, ens fa sentir bé. Com el llit de quan érem petits, el dels llençols blancs tibats sota els que movíem les cames fins que ens vencia la son. Mica en mica, encara onduladament, el gel comença a obrir-se en plaques, cada vegada més petites, fins que acaba pigant el mar de granissat. Tal com el son dissol els pensaments en un paisatge buit on tot és possible, l’últim gel es dissol en un mar gris, tot per escriure. Enllà, la nit: el temps on es troben, però no ho saben, el record i les expectatives.

Rafel Simó

Etiquetes: Expedició a l'Antàrtida: natura i regulació del clima

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Rafel Simó

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

19 – Al sud de tot

18 – Deixem l’Antàrtida

17 – El pes d’un floc de neu

16 – L’illa de Pere I i les entranyes dels pobles i les persones

15 – Criatures de fondària

14 – De banderes i volcans

13 – Colors

12 – L’illa d’Scott i els cants de balena

11 – Les illes Balleny

10- Cançó de bressol

9 – Sobre la tossuderia i la gestió de l’imprevist

8 – Les profunditats de la glacera Mertz

7 – Ara sí: el gel!

6- Èpoques d’èpiques

5- Cap al gel a cop de gas

4 – De fúries i fronteres

3 – Recerca antàrtica per terra, mar i aire

2- L’Oceà Austral, la porta d’accés a l’Antàrtida

1- Els precedents de l’expedició: “Una volta a l’Antàrtida? No fumis!”

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar