Per a formar un núvol cal que l’aire carregat d’humitat es refredi fins assolir la temperatura de rosada, a partir de la qual el vapor d’aigua, que és invisible, es condensi en gotetes d’aigua líquida. Això passa quan l’aire ascendeix verticalment per la troposfera, on a mesura que ascendeix la temperatura va disminuït. Però perquè el vapor es condensi cal un altre element, imprescindible, anomenat nucli de condensació, una petita partícula, microscòpica, que es troba en el si de la troposfera, al voltant de la qual el vapor es condensa. Generalment són partícules de pol·len, sal marina, sorra fina, o contaminants de l’activitat antròpica. Amb un aire totalment net de partícules no es poden formar núvols perquè el vapor d’aigua no té una superfície sòlida on condensar quan la temperatura disminueix.

El iodur de plata (no nitrat de plata) és una partícula molt higroscòpica, és a dir, té una gran facilitat de condensar el vapor d’aigua en el seu si. Aprofitant aquesta propietat, a partir de la II Guerra Mundial els israelites han fet experiments de sembra d’aquestes partícules a la troposfera, amb l’objectiu de fer créixer núvols i pluja, sense uns resultats clars.

En el cas de Catalunya, a la plana de Lleida durant una dècada s’han llençat aquestes partícules des d’avionetes i amb cremadors des de la superfície, però amb un objectiu ben diferent: intentar desfer la pedra que malmet les collites. La idea és, quan s’acosta un cumulonimbus, el núvol de tempesta que pot comportar pedregades importants, llençar partícules de iodur de plata a l’interior, de manera que el vapor d’aigua tingui molts nuclis de condensació on condensar, i així formar moltes gotes petites, en comptes de gotes grosses. D’aquesta forma la probabilitat que es formin pedra es redueix, i les tempestes, teòricament, portarien pluja de gotes petites i no pedra… o calamarsa (pedra petita). Però la realitat és que els resultats no són gens clars… però si la polèmica, doncs hi ha qui diu que aquesta manera de procedir ha fet disminuir la precipitació en algunes zones properes.

Jordi Mazon

Departament de Física Aplicada – UPC