L'equip editor de Recerca en Acció esta buscant els millors projectes per a oferir-vos en aquest portal. El 12 de novembre va visitar les cingleres de Fumanya , al Berguedà, on els grans rèptils del passat han deixat la seva petja en diverses cingleres de la zona. Es tracta d'un dels jaciments més importants d'Europa, i per aquest motiu s'ha sol·licitat la seva declaració com a patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO.

En aquestes cingleres, els investigadors han trobat nombrosos rastres de titanosaures, uns animals hervíbors de grans dimensions que van viure al final de l'època dels dinosaures. A més de les petjades s'han trobat ossos d'aquests animals a l'excavació de Peguera, així com restes de cocodrils i de tortugues, i molts vestigis de la vegetació tropical que aleshores dominava els ambients de la zona.

Fa 70 milions d'anys el Berguedà era una zona litoral coberta de llacunes salobroses i banyada per l'oceà Atlàntic. Els dinosaures van deixar les seves emprentes en caminar sobre el fang. Després, les forces tectòniques que van crear els Pirineus van aixecar aquests restes, ara convertits en roques calcàries, fins a formar les cingleres verticals que podem veure avui dia.

Així ens ho van explicar els paleontòlegs Bernat Vila, Josep M Marmi i Begoña Poza en la visita efectuada in situ als jaciments..  Posteriorment, el mateix dia 12 es va presentar a Berga el llibre "Dinosaurios del Levante Peninsular", un repàs exhaustiu dels darrers vint anys d'excavacions i recerca paleontològica de dinosaures a Catalunya i el País Valencià. La publicació recull, entre d'altres, la recerca dirigida per l'investigador Josep M. Marmi sobre els jaciments maastrichtians continentals de l'àrea de Fumanya, al Berguedà. Aquest projecte d'investigació ha rebut un ajut de la convocatòria Excava, gestionada per l'AGAUR, per al desenvolupament de treballs de camp de prospecció i excavació arqueològiques i paleontològiques internacionals.

A l'acte van intervenir el director executiu i el director adjunt de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) , Estanislau Fons i Lluís Rovira.