Arcs voltaics, baròmetres, electroscopis, generadors elèctrics, galvanòmetres, tubs de descàrrega, miralls, densímetres… 150 instruments científics del segle XIX poden contemplar-se al Museu Diocesà de Menorca, ubicat a Ciutadella.
El Museu Diocesà de Menorca està situat a l’antic convent barroc de Sant Agustí de Ciutadella, que actualment és el Seminari Conciliar de l’illa. En les seves sales d’exposició hi podem trobar col·leccions d’arqueologia, pintura i orfebreria religiosa, a més de dos interessants gabinets científics: un dedicat a la Història Natural i un altre a la Física i Química.
Cal recomanar sobretot el Gabinet de Física i Química, que conté 150 instruments científics adquirits a partir de la segona meitat del segle XIX per a l’ensenyament superior que s’impartia al seminari. Les peces es troben en bon estat de conservació i hi figuren gairebé tots els camps de la física de l’època: mecànica, acústica, hidrostàtica, òptica, electricitat, magnetisme i termodinàmica.
A la col·lecció del Museu hi ha una gran diversitat d’aparells, entre els quals es troba un arc voltaic, baròmetres, electroscopis, generadors elèctrics, un barògraf, un sextant, un termògraf, uns hemisferis de Magdeburg, galvanòmetres, tubs de descàrrega, miralls, densímetres… Són aparells de tota mena pensats per a fer experiments molt diversos: mesurar la densitat relativa dels líquids, mostrar la dilatació dels gasos segons la temperatura, visualitzar l’emissió i absorció d’energia calorífica…..
Telègraf
En els darrers anys, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) ha impulsat la catalogació dels instruments científics. Com a resultat final d’aquesta feina, el catàleg va ser presentat en públic a principis de l’any 2011 i es pot consultar a través d’una pàgina web.
El Museu Diocesà de Menorca es pot visitar els matins de dimarts a divendres durant el període que va de maig a octubre. La resta de l’any existeix la possibilitat de concertar visites per a grups i centres educatius.
Llorenç Arguimbau
Instrument astronòmic per determinar el moviment dels astres en el firmament. Està constituït per un esquelet de cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles de referència de l’esfera celeste local: l’equador, l’eclíptica, el meridià del lloc, els cercles horaris, l’horitzó, etc. Als punts d’intersecció d’aquests cercles hi ha els punts de referència dels sistemes de coordenades celestes: zenit i nadir, pols celestes, punt Àries, punt vernal, etc.
Instrument destinat a la transmissió de senyals a distància.
Aquest gran mirall còncau ja s’utilitzava en temps d’Arquímedes per concentrar en el seu focus els rajos solars o d’un cos en combustió amb fins bèl·lics.