Al Mediterrani trobem encara bancs de corals blancs, que viuen entre els 50 i els 1000 metres de fondària. En alguns llocs poden arribar a formar masses de més de 300 metres d’altura, de diversos quilòmetres de diàmetre i varis milers d’anys de vida.
Quan sentim parlar de comunitats o esculls de corall, gairebé sempre es fa referència a les comunitats típiques de zones tropicals, que creixen en aigües poc profundes i tenen colors vistosos. Però existeixen altres tipus d’esculls de coralls: els coralls de profunditat, també anomenats blancs o freds. La diferència fonamental entre tots dos tipus de coral recau en la seva ubicació. Els corals blancs o freds viuen a mar obert, entre els 50 i 1000 metres de profunditat (encara que s’han trobat fins als 4000 m ) i en aigües generalment fredes, entre els 4º i 12ºC. Un altre tret molt important que els diferència és que els corals de profunditat no contenen algues simbionts, degut a la manca de llum.
Les comunitats de corals freds, de la mateixa manera que els tropicals, estan formats per cnidaris (grup d’invertebrats marins en el qual s’inclouen també les anemones o les meduses) del tipus madreporaris o escleractinis, però també per altres grups de cnidaris com les gorgònies, els antipataris (o corals negres) i els hidrocorals. També hi trobem esponges, ja sigui formant denses praderies conjuntament, o més separades dels corals.
Masses de més de 300 m d’altura, diversos quilòmetres de diàmetre i varis milers d’anys de vida.
Malgrat que aquestes comunitats profundes ja es coneixien al segle XVIII, no ha estat fins fa poques dècades que s’han pogut estudiar de manera precisa i intensa gràcies al notable desenvolupament de la tecnologia marina. El primer resultat d’aquests estudis ha estat mostrar que la presència de coralls profunds en els oceans és tant o més àmplia que els propis esculls coral·lins. I en algun lloc s’ha observat que aquests bancs de coral profund poden arribar a formar masses de més de 300 metres d’altura, de diversos quilòmetres de diàmetre i varis milers d’anys de vida.
En aquest mapa de la segona imatge es poden observar les zones on s’han localitzat bancs de corals freds de les espècies Lophelia pertusa, Madrepora oculata i Solenosmitia variabilis, que són les que realment formen els esculls de profunditat.
En aquesta foto, feta al Canyó del Cap de Creus a 250 metres de profundiat, podeu observar denses colònies del corall blanc Madrepora oculata.
El canyó submarí del Cap de Creus es troba a uns 3 quilòmetres de la costa, té una llargada de 40 quilòmetres, i la seva fondària arriba als 1.400 metres. Després d’estudiar diferents llocs del canyó, la prioritat de la campanya oceanogràfica fou explorar-ne les zones de la part sud.
En aquest mapa es poden observar les zones on s’han localitzat bancs de coralls freds de les espècies Lophelia pertusa, Madrepora oculata i Solenosmitia variabilis, que són les que realment formen els esculls de profunditat.
Quan sentim parlar de comunitats o esculls de corall, gairebé sempre es fa referència a les comunitats típiques de zones tropicals, que creixen en aigües poc profundes i tenen colors vistosos. Per exemple, els d’aquesta foto. Però existeixen altres tipus d’esculls de coralls: els coralls de profunditat, també anomenats blancs o freds. Aquests segons són l’objectiu de les nostres investigacions i els podeu observar en el video que hem a associat a aquest mateix missatge.
Els corals profunds creixen com els tropicals (possiblement més lentament) i a mesura que creixen es trenquen per l’acció dels corrents forts i pels organismes que circulen entre ells, com ara peixos o crustacis. Els trossos de coral es dipositen al voltant de les colònies que creixen i s’acaben cimentant amb sorres fines de la mateixa manera que els tropicals d’aigües càlides. S’han observat esculls profunds de més de 300 m d’altura.
Respondre