L’any 2007 es va calcular que la petjada ecològica mundial promig era de 2,7 hectàrees globals per persona. ¿Cóm s’ha obtingut aquesta xifra? Doncs calculant la quantitat de terra biològicament productiva i de superfície marina que es necessita per garantir l’actual consum de recursos dels habitants de la Terra (recursos de tot tipus: des d’aliments a petroli, minerals, matèries primeres…). A més, a aquest càlcul també s’hi afegeix la quantitat de terreny necessari per a assimilar els residus que es generen.

En alguns casos el càlcul és molt evident (quantes hectàrees de blat calen per a produir determinats quilos de pa a l’any, per exemple). En temes més abstractes, com ara la despesa d’aigua o el consum energètic, es fa una aproximació per calcular la quantitat de territori que cal per a subministrar el consum. Els investigadors Wackernagel i Rees, que van proposar la petjada ecològica l’any 1996, centren el seu càlcul en 5 categories de recursos: alimentació, habitatge, transport, béns de consum i serveis.

Tot plegat és una estimació teòrica, però que ens pot resultar molt pràctica. Hem dit que la petjada ecològica mundial promig era de 2.7 hectàrees globals per persona. Com que la capacitat mundial disponible per part dels ecosistemes de la Terra és d’1,8 hectàrees per persona, això implica un dèficit de 0,9 hectàrees per càpita (uns 6 bilions d’hectàrees en total, sempre segons dades del 2007). Donat que la Terra disposa de 12 bilions d’hectàrees i encara ens en falten 6 bilions més, sovint es diu que la humanitat té una petjada ecològica equivalent a 1,5 vegades el planeta Terra. O, dit d’una altra manera, ens cal un planeta i mig per a mantenir el nivell actual de consum de recursos. Això significa que la humanitat usa serveis ecològics 1,5 vegades més ràpid que la capacitat de la Terra per a renovar-los.

Evidentment hi ha diferències enormes segons els països. Mentre que Aràbia Saudita té una petjada ecològica de 10,68 hectàrees per persona, i Qatar de 10,51, a l’altra banda tenim països com Haití (amb 0,68 hectàrees per persona ), Afganistan (0,62) o Bangla Desh (0,62). A Catalunya la petjada es situa en els 3,83 ha/p (l’any 2007).

Imatge dels camps de blat de la comarca de La Segarra.  Cada hectàrea pot produïr uns 5.000 quilos de blat a l’any, segons la meteorologia, la varietat de cereal i d’altres factors. Si tenim en compte que el consum de pa anual de cada català puja als 33 quilograms per persona, podem començar a fer números interessants….  I quants quilograms consumim, per exemple, de pasta?