• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici7: Com interpretar la factura del gas
Tornar

7: Com interpretar la factura del gas

27 febrer, 2014
Per ser conscients de l’ús que fem dels recursos una bona eina és l’anàlisi de les factures que rebem a casa: gas, electricitat i aigua.

 

Actualment, les companyies de subministraments emeten les factures amb una informació que, sovint ens sembla incomprensible, però si hi dediquem una estona veurem que ens proporcionen molta informació.

Comencem per la factura del gas, i demanem-nos senzillament què paguem?

La factura del gas es calcula sobre els kWh consumits durant un període de temps (en el cas de gasNatural fenosa dos mesos), a un preu que va variant i que depèn de les companyies i de la legislació de cada país. Però el gas natural és, com el seu nom indica, un gas, i ens l’imaginem en volum….per tant el primer que cal entendre són els conceptes de “poder calorífic” i “factor de conversió”.

El poder calorífic: és la quantitat de calor que, per la massa total, emet una substància al sofrir un procés de combustió. Es defineix com la quantitat de calor que pot donar un cos.

El factor de conversió: és una fracció en la qual el numerador i el denominador són la mateixa mesura expressada en unitats diferents. És un mètode per fer ràpidament canvis d’unitats sense utilitzar la regla de tres.

Segons wikipedia, el poder calorífic del gas natural està entre 30 i 33 MJ/kg,  i segons la nostra factura el factor de conversió utilitzat per la companyia és 1m3=11,61 kWh, per tant aquí tenim un primer embolic que permet treballar en les relacions entre m3 de gas natural i el seu pes o amb les diferents unitats de l’energia: Mj, kWh, etc (ens ajudarà saber que 1MJ equival a 0,27 Kwh).

 

El consum

factura

 

En aquest exemple hi ha un consum de 2.786 Kwh per un període de 58 dies. Com que un metre cúbic equival a 11.61 Kwh, això vol dir que el consum expressat en volum equival a 240 metres cúbics de gas. Si volem visualitzar-ho millor, podem considerar que en un m3 hi ha 1.000 litres,o sigui que en 58 dies s’han gastat 240.000 litres de gas, la qual cosa equival a consumir uns 4.100 litres al dia.

Es una xifra aparentment molt alta: 4.100 litres al dia! Però són litres de gas. I cal tenir present que el metà (el component principal del gas que fem servir a casa) ocupa un volum 620 superior al del metà líquid. Per tant, si poguéssim liquar-lo,  aquests 4.100 litres es convertirien en 6,6 litres de gas líquid.  Aquesta xifra ja no sembla tant alta.  Encara que són dos elements ben diferents i no es poden comparar, cal tenir present que el consum d’aigua a la ciutat de Barcelona és de 122 litres per persona i dia.

 

El factor de conversió

lectures

També podem comprovar que hi ha mesos que gastem molt gas i altres en que quasi bé no en gastem. Això és degut a que, en general, a les nostres llars utilitzem sistemes de climatització a partir de calderes de gas, però hi ha llars (antigues o en àmbits rurals en els que no arriba la xarxa de subministre) que s’utilitzen altres combustibles que tenen diferents poder calorífics…. un altre tema a investigar.

Val a dir que la nostra legislació penalitza els sistemes de climatització a partir de fonts energètiques efecte Joule, és a dir, els radiadors elèctrics, per exemple. I també és cert que en àmbits rurals, s’està estenent la incorporació de calderes de biomassa que tenen un rendiment relacionat amb el poder calorífic dels diferents combustibles que usen, que en general provenen de residus forestals o de la industria: closques de diferents fruits, serradures, restes de poda, etc.

gas_natural

Factors de conversió: 1 MJ és equivalent a:

common_units

 

Propostes d’activitats a l’aula

Una tasca molt interessant consisteix a comparar els consums de les llars dels diferents estudiants i relacionar aquests consums amb el nº d’ocupants de la casa, el tipus de llar (pis en bloc de pisos o casa aïllada), l’any de construcció (que té que veure amb el sistema de construcció de les parets de les façanes) o amb l’ús i la gestió que es fa del recurs: per exemple “confessant” les temperatures de consigna que no haurien de ser superiors al 19ºC, o les hores que es manté encesa la calefacció.

 

Etiquetes: Energia edificis i materials d’Haití a Tailàndia

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Montserrat Bosch

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

10: Tailàndia: abastint d’aigua potable els ‘gitanos del mar’

9: Esbrina quanta aigua potable necessites cada dia

8: Construcció sostenible: repensant el conte d’Els tres porquets

7: Com interpretar la factura del gas

6: Avaluem els nostres edificis

5: Experiments senzills sobre els materials de construcció

4: Tecnologies d’autoconstrucció a Haití

3: Calcula la teva petjada ecològica

2: Indicadors de sostenibilitat: la petjada ecològica

1: Construcció d’una escola pels refugiats del Tibet

Piulades recents

  • Vols aprendre a simular circuits amb plaques de tipus #Arduino? Apunta't al taller gratuït del 21/04 a la Bibliotec… https://t.co/xEsVWbZk6O
  • 🗞️La IX Mostra de Treballs de #Recerca de la Selva omple de joves talents acadèmics el Teatre de Blanes.👉… https://t.co/nGZ79CUMjc
  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar