Al quilòmetre 698 de la carretera NII, al municipi de Sils, hi ha una petita meravella amagada just al costat de l’Hostal del Rolls. És el Museu de l’Automòbil – la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret-, una col·lecció privada, de caràcter familiar, actualment integrada en el Sistema de Museus Tècnics del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La col·lecció la va començar el gironí Salvador Claret cap als anys seixanta. Podríem dir que va ser un pioner en el camp de l’automoció a les comarques gironines.  Va obrir un restaurant amb garatge, servei de grua, benzinera, taller mecànic etc., tot el necessari que podien trobar els primers turistes amb automòbil. Va fundar una autoescola i, com no, el primer museu de l’automòbil a Espanya que obria diàriament.

Si visiteu el museu hi trobareu bicicletes, tricicles, motos, una avioneta, i sobretot, cotxes, fins a 130. No es tracta de cotxes qualsevol, sinó de marques de prestigi, com un Alfa Romeo de l’any 1925, que és una meravella pel que fa a les característiques tècniques. Actualment només n’existeixen 11 unitats i aquest és l’únic que es conserva amb una carrosseria feta a Barcelona. Però n’hi ha molts més, repartits en dues col·leccions: els de fabricació espanyola, com els David, Hispano Suiza, Ricart, Seat 600 o Biscuter, i els fabricats a l’estranger, com els Rolls Royce, Bugatti i Ford T, entre molts altres.

No cal ser un gran entès dels cotxes per gaudir del museu. De seguida hi veurem com els vehicles han anat canviant de forma, de materials, de prestacions. Tot ha evolucionat com ho feia la ciència i la tècnica. Per exemple, l’automòbil més antic de la col·lecció és un Merry Weather del 1883, que funciona a vapor. El senyor Claret va aconseguir la proesa de fer 3 quilòmetres amb una velocitat que va arribar als 30 quilòmetres per hora. Qui es compraria avui un cotxe amb aquestes característiques?

Vells i nous materials

És clar que diversos avenços científics i tecnològics han conformat els vehicles actuals, però no puc evitar escombrar cap a casa, i fer alguna recomanació perquè la visita tingui química.

Per exemple, pregunteu de què estaven fetes les carrosseries, les llantes, els pneumàtics (o les rodes), els motors, els interiors o els llums dels cotxes. Hi descobrireu uns materials que actualment ja no es fan servir o que només hi són a títol decoratiu en cotxes especials, com la fusta o el llautó.

No deixeu passar uns meravellosos llums de carbur que es troben en alguns dels vehicles. Podeu aprofitar per explicar a la canalla com és possible que amb un sòlid i un líquid es generi un gas que faci llum. Caram!! Acabo d’esmentar els quatre elements de la matèria (bé, els quatre dels alquimistes, és clar).

El Museu us pot ajudar també a desvetllar la curiositat pel funcionament dels motors.

Motos i bicis  a dojo

Però no tot són cotxes. La col·lecció de motocicletes, un centenar, també és impressionant. La majoria són de fabricació catalana, com Fusté, Montpeó, Gas Gas, J&J Cobas, Bultaco, Montesa, Ossa…

També és fàcil de veure com els materials han canviat en les bicicletes. Les més antigues, de ferro i fusta. Les actuals són fetes amb aliatges d’acer, d’alumini, contenen crom, tungstè, titani, fins i tot magnesi i escandi. Fibres de carboni, polímers, i anar sumant…

Si voleu saber més sobre l’evolució d’aquestes (aparentment) senzilles màquines podeu visitar  virtualment l’exposició Ciència i Esport: Nous materials en bicicletes d’alta competició. Una de les bicicletes que en formava part era una Michaud, el primer model en tenir pedals, una amable cessió del Museu de l’Automòbil Salvador Claret.

Aquesta és la meva recomanació, sobretot si us agraden els cotxes. Si no és el cas, hi descobrireu igualment meravelles que us transportaran cap un passat no gaire llunyà en què les persones vam començar a anar a cavall…d’un automòbil.

Josep Duran