Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria | Turisme científic

Farga Palau (Ripoll)

13 agost 2012 | Diari de recerca, Tecnologia i enginyeria, Turisme científic

Esperits enginyosos van saber aprofitar la força de l’aigua i l’escalfor del carbó per crear la  farga catalana. Avui en podem visitar ben poques, una de les quals és la interessant Farga Palau, ubicada a Ripoll.
 
La Farga catalana és un invent medieval , del segle XI. La seva tecnologia era tant eficient que la Farga Palau, situada a Ripoll, va estar activa fins al 1978!  La visita a la Farga Palau ens endinsarà dins el món de la tecnologia hidràulica, els engranatges, la combustió controlada i la fusió i aprofitament dels metalls.
La Farga Catalana va néixer al Pirineu ja que en aquesta serralada hi ha els tres elements necessaris per fer-la funcionar: la força motriu de l’aigua, el combustible proporcionat per el carbó i la matèria primera del mineral de ferro. Es tracta d’una tecnologia enginyosa que permet aprofitar la força de l’aigua per a moure un mecanisme hidràulic que transmet el moviment a un immens martell, anomenat martinet. El martinet servia tant per fracturar les roques amb minerals com per forjar i modelar el metall.  L’aigua també es feia servir per a manxar aire dins dels forns gràcies a unes trompes d’aigua o trompes hidràuliques.
Tot plegat ha premés durant segles convertir el metall sortit de la mina en claus, eines, pots, reixes, armes i molts altres objectes.

 
De l’època on el Pirineu català era ple de fargues (formant una indústria siderúrgica altament distribuïda en petites unitats productives) ens queden molts vestigis. Un dels més interessants és la Farga Palau de Ripoll, integrada dins el sistema territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec). L’Oficina de Turisme de Ripoll organitza visites guiades per a grups que cal concertar prèviament. En aquestes visites s’explica el complex mecanisme que feia funcionar la Farga Palau i tota la història humana que hi ha al darrera. S’hi poden veure les instal·lacions, l’obrador, els forns i el parell de martinets, amb els seus coixinets metàl·lics, mànecs d’om i mall d’acer. Amb un xic d’imaginació hi podem afegir el soroll eixordador, la calor, l’olor a carbó, els crits dels homes…
 
David Segarra
 

Diari de recerca

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.