El pacient té febre! Aquesta notícia va ser la primera que vam rebre l’endemà del trasplantament.

I finalment, va arribar el dia. Ja ho teníem tot preparat per a poder fer el primer trasplantament.

Un cop enllestits els preparatius va arribar l’hora d’obtenir les cèl·lules provinents de pulmons humans que faríem servir per als trasplantaments.

Al llarg de tots aquests mesos els tràmits burocràtics per la patent van seguir el seu curs, i quan finalment es va aprovar ja teníem llum verda per publicar el treball.

Una vegada enllestits tots els permisos, contactes i col·laboracions vam haver d’aprendre a obtenir les cèl·lules de nou.

Plantejar-se fer un estudi amb pacients requereix primer de tot contactar amb un hospital. Només en un hospital es pot fer això. I només pot fer-ho un metge.

Les primeres impressions eren prometedores, però calia fer les analítiques per saber-ho del cert.

Esperar és una de les coses més pesades que hi ha. Però aquesta vegada teníem una cosa per anar fent boca: el pes dels animals.

Amb tot això ja teníem clar quins grups experimentals anàvem a fer, però abans de començar calia fer unes quantes coses més.