Bé, ja és l?hora dels adeus!!, cal deixar pas a noves recerques, però abans de marxar volem agrair-vos que ens hagueu seguit al llarg d?aquestes setmanes i esperem que n?haureu tret profit de tot plegat?
Aquest serà el darrer missatge abans del comiat, i hem pensat que us podríem obrir les portes a un món fascinant: el món militar antic.
Aquí ens teniu, entrat el nou any, amb un dels darrers missatges. Abans de tancar la nostre excavació hem pensat que era important parlar-vos dels materials arqueològics i de la seva vital importància.
Ens apropem a Barcelona per què, a través d?una imatge ben familiar, feu d?investigadors del passat d?una manera fàcil i engrescadora.
Voleu saber quin aspecte tenia Althiburos? Hem fet un dibuix ideal de la imatge que devia tenir la ciutat en temps de l’imperi romà, al segle II dC.
Voleu saber que menjaven els romans per esmorzar, dinar o sopar? Tres àpats que incloïen xarcuteria de la Gàlia, llimones, dàtils i cereals nord africans, vi itàlic o tarraconense, raïm, olives, salaons… Tot plegat la dieta mediterranea!
A Althiburos hem trobat restes de llavors ja des del segle VI aC, i les espècies que apareixen amb més freqüència són els cereals, les lleguminoses i els fruïts.
Tot i que manquen les dues primeres lletres del mot ALTHIBVRITANVM, val a dir que ha estat una gran troballa. Es tracta d’una inscripció realitzada en pedra i escriptura monumental que confirma el nom d’Althiburos pel municipi que s’aixecava al segle II dC sota l?emperador Adrià:
És molt comú que la gent aliena al món de l?arqueologia pensi que fer una prospecció equival a sortir d?excursió amb l?entrepà i la cantimplora, mirar l?horitzó i dir: va, gent, avui anirem xino – xano fins a dalt d?aquella muntanya d?allà!! I tothom a mirar a terra, a la recerca de ceràmiques o restes d?interès històric i/o arqueològic. Potser, fins i tot el darrer vídeo sobre l?ús del GPS en la prospecció us va reafirmar aquesta concepció, oi??
Alguns documentals referents a arqueologia han ajudat a popularitzar l’associació “arqueòleg – pinzell”. De fet es molt recurrent sentir el següent comentari: Caram, ets arqueòleg? Quina paciència, oi? Tot el dia amb el pinzellet…
