Un dels aspectes més discutits és qui n?és l?autor: el rei, o bé alguna de les persones del seu cercle més íntim? Probablement es tracta d’un relat contat pel rei en presència d?un grup, i elaborat en gran part en el si d?una conversa.
Jaume I mor en el llit i té temps de preparar el que a l?edat mitjana es coneixia com una ?bona mort?. El rei es confessa i traspassa el poder al seu fill Pere abans d?ingressar, gairebé com a últim acte de la seva vida, en l?ordre del Císter.
Entre els mesos de maig i de juliol del 1274 va tenir lloc el segon concili de Lió, convocat pel papa Gregori X. Malgrat la seva edat, Jaume I proposa fer una croada i s’ofereix a acompanyar el papa en el seu viatge a Ultramar amb mil cavallers de suport.
Intents d?assassinat, acusacions gravíssimes, declaracions, corts, destitucions, intents de mediació, noves acusacions i, per tancar aquesta cadena d?atacs i de denúncies, una reconciliació final pública i solemne.
El 4 de setembre de 1269, Jaume I s’embarca en l?empresa que havia de ser la culminació de la seva carrera de campió de la Cristiandat: una Croada a Terra Santa. Però un temporal marítim el fa girar cua i desistir de l’intent, cosa que el rei atribueix a la manca de voluntat divina.
A Múrcia els sarraïns es van rendir sense combat. Conquerida la ciutat, el major problema per a Jaume I era com dormir sense que el destorbessin les pregàries dels muetzins.
A principis del 1266 l’exèrcit de Jaume I està a punt d’envair Múrcia. Abans de la batalla el rei es confessa per que les seves relacions adúlteres amb Berenguera Alfonso li rosseguen la consciència. El confessor, però, es nega a absoldre el rei.
Primavera de 1238. La València musulmana està assetjada pels cristians. Jaume I s’apropa massa a la muralla, i una fletxa sarraïna se li clava en el front. La ferida es greu, però el rei s’arrenca la fletxa amb una mà i riu per animar als seus. El rei està ferit, la moral està intacta.
La capitulació d?Almenara, a més de fer possible la trobada de Jaume I i de la reina Violant, dóna més motius d?alegria al rei, ja que arrossega les autoritats de la Vall d?Uixó, Nules i Castro, localitats molt properes, a demanar negociacions amb Jaume I per mirar d?evitar, com ha assenyalat Josep Torró, «una sort pitjor que la de la simple submissió a l?autoritat cristiana».
Si els setges, com havia passat amb el de Medina Mayurqa i estava passant en aquells mateixos moments a València, són llargs, les negociacions i els pactes per aconseguir la capitulació d?una plaça i estalviar-se el setge no s?acabaven, ni de bon tros, en un dia.
