Article de Francesc Mestres, professor de genètica de la Universitat de Barcelona La papallona Biston betularia ha proporcionat un exemple real d’evolució al llarg de 200 anys: aquesta espècie presenta una forma clara i una forma fosca, i els naturalistes anglesos han pogut comprovar com […]
Fes de depredador i veuràs com actua la selecció
L’excavació s’ha acabat (com a mínim, enguany). El passat dia 15 vam tancar el campament sota un temporal de pluja, gel i vent que ja feia 3 dies que durava.
Tothom coneix la maledicció de Tutankamon. Més mite que cap altra cosa. Però poca gent fora de l’arqueologia coneix La maledicció. L’autèntica.
Durant el temps que vosaltres heu estat viatjant fins a les Illes Galápagos, gaudint de bones temperatures i platges força diferents a les de Lanashuaia, nosaltres hem continuat aquí.
Tierra del Fuego, amb una latitud similar a la d’Escòcia, es troba només a 1000 quilòmetres de l’Antàrtida. Aquesta dada ens podria fer pensar en un clima extremadament fred, però no és així.
En un missatge anterior ja us havíem comentat com excavar és, inevitablement, destruir. El millor exemple, ens l’expliquen el primer any d’estudiar a la Universitat: excavar és llegir un llibre que, per passar a la pàgina següent (de sota) has d’arrencar l’anterior (damunt) i destruir-la.
Però tornant a l’equip que està a Terra del Foc…
Ara fa uns dies enrera us parlava d’un sac on Charles Robert Darwin va anar ficant tots els ocells pinsans que va capturar a les illes Galápagos. El sac duia una etiqueta molt genèrica: “Pinsans de Galápagos”. Molt temps més tard, se n’adonà del seu gran error.
Moltes de les biografies sobre Charles R. Darwin assenyalen les Illes Galápagos com el punt on el jove naturalista anglès va exclamar el famós eureka que, de forma mítica i llegendària, s’acaba associant a tota nova gran teoria científica.
