A les pintures rupestres d’Ormolok he descobert que existeixen moltes més representacions a sota de les pintures actuals però també a sota del fang i excrements d’aus rapinyaires.

Ja he aterrat a Barcelona, a la jungla d’asfalt: s’acaba la filosofia del pole pole (poc a poc) i comença la realitat del haraka haraka (ràpid, ràpid).

Cacen amb arcs i fletxes, recol•lecten tubercles i arrels, es desplacen de forma nòmada pel territori i cerquen aixopluc en els abrics rocosos. Els Hadzabe, viuen ara igual que fa 100.000 anys. Són una autèntica finestra per conèixer la vida que portaven els nostres ancestres fòssils.

Una de les gran meravelles de la Geologia es troba a l’Àfrica; i si volem observar-la en tota la seva magnitud, sens dubte, hem de desplaçar-nos fins al Nord de Tanzània (l’àrea geogràfica on es desenvolupa la meva recerca de camp).

L’Homo habilis i l’Australopithecus boisei van ser descrits per primer cop a Oldupai, un indret clau per a la recerca sobre l’origen dels homínids.

Als boscos d’Arusha experimentem les sensacions dels nostres ancestres més remots; d’aquests homínids que encara tenien un aspecte força simiesc.