Notícies

76 joves catalans participen al Parlament Científic Jove

01 març 2014 | Notícies

Organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), el Parlament Científic Jove se celebra el 26 i 27 de març al Consorci El Far de Barcelona i el 28 de març al Parlament de Catalunya. Forma part de l’European Student Parliaments, projecte liderat per la Fundació Wissenschaft im Dialog i està finançat per la Robert Bosch Foundation (Alemanya).

 
Els propers dimecres 26 i dijous 27 de març (Consorci El Far de Barcelona) i divendres 28 de març al Parlament de Catalunya, 76 joves catalans de 16 a 19 anys participaran al Parlament Científic Jove, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi). Durant 3 dies, en un exercici combinat d’accés al coneixement científic i al funcionament de les institucions democràtiques, els nois i noies i un grup de científics, debatran, discutiran i, finalment, decidiran, sobre 5 grans temes científics d’àmplia transcendència per al futur de les nostres ciutats, de la mateixa forma que ho fan les diputades i els diputats membres del Parlament de Catalunya.
L’estructura de funcionament de Parlament Científic Jove reprodueix la dinàmica parlamentària amb comitès, propostes, discursos, debats, votacions i resolucions finals. La iniciativa forma part de l’European Student Parliaments, projecte liderat per la Fundació Wissenschaft im Dialog i està finançada per la Robert Bosch Foundation (Alemanya).
Els 76 joves catalans, dels quals el 68% són noies, pertanyen a 22 escoles i instituts d’arreu el país i han passat per un període previ de preparació a càrrec dels seus professors. Dividits en 5 grups (comitès), integrats per 15 alumnes de diferents centres, tots ells iniciaran dimecres 26 i dijous 27 de març, al Consorci El Far de Barcelona (carrer de l’Escar, 6-8), en un horari de jornada completa, una sèrie de sessions de brainstorming, dinàmica de treball en grup, xerrada amb experts, discussió, redacció de resolucions per temes i preparació de l’Assemblea General, que serà el punt culminant d’aquesta iniciativa per al divendres 28 de març al Parlament de Catalunya.
Els 5 temes per a debatre, cadascun d’ells coordinat per un científic de relleu en la matèria, són:

  • La mobilitat del futur: nous enfocaments a la ciutat. És l’e-cotxe la solució o el concepte “cotxe” està obsolet? Quins mitjans de locomoció i rutes de transport tindran prioritat en la planificació urbana futura? Existiran lloc de treball mòbils.

Expert: Andreu Esquius, enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC i soci i director general de la consultora Mcrit, S.L.

  • Demografia urbana. Hi haurà més vells o més joves a les ciutats del futur? Necessitarem mà d’obra estrangera o no hi haurà prou llocs de treball per als nostres propis habitants? Com s’enfronta la societat a aquests reptes?

Expert: Antonio López Gay, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB.

  • Recursos a la ciutat: granges verticals (skyfarming) i horts urbans. L’agricultura a edificis i la ciutat com a una “gran mina de matèries primeres“. Podem i necessitem facilitar l’existència d’àrees agrícoles a les ciutats per al nostre propi autoabastament?

Expert: Renato Marín, sociòleg i màster en Recerca en Sociologia per la UB.

  • Eficiència energètica dels habitatges. Els edificis antics consumeixen tres vegades més energia que els nous. La ciència cerca l’emissió zero als edificis però és això possible a tot arreu? Podem reconvertir en eficients energèticament els edificis antics?

Experta: Montserrat Bosch, arquitecta tècnica i professora de la UPC.

  • Ciutat intel•ligent: vida en una xarxa urbana. La meitat de la població viu a les ciutats. El futur és urbà. Podrem aconseguir un control del tràfic i de els connexions interurbanes intel·ligent? El núvol, els smartphones i les xarxes socials milloraran l’entorn laboral?

Experta: Lluïsa Marsal, directora de la Càtedra Girona Smart City de la UdG.
Cada comitè d’alumnes disposa d’un cap (universitaris amb experiència real en participació a parlaments joves), que exerciran de moderadors i conductors dels debats. En els comitès, els estudiants discuteixen i debaten el seu tema particular, el qual coneixen i han treballat prèviament a l’escola.
Després d’una primera fase de debat, cada comitè rep el seu expert, qui dóna una visió general del tema tractat, i amb qui es fa un torn de preguntes perquè els estudiants aclareixin aspectes i presentin punts de vista.
Finalment, amb l’ajuda del cap de comitè, es redacta una resolució basada en les seves discussions i la trobada amb l’expert. Abans de la conclusió de la jornada, tots els membres dels comitès reben les 5 resolucions per conèixer-les amb temps i poder-les debatre a l’assemblea general al Parlament de Catalunya.

Assemblea general al Parlament de Catalunya
El divendres 28 de març (a partir de les 9.00 h), tots els estudiants es reuneixen al Parlament de Catalunya, a l’assemblea general del Parlament Científic Jove, consistent en la lectura, defensa, atac i debat de les 5 resolucions, que seran  finalment votades per cadascú.
Cada comitè haurà nomenat un estudiant que presenta la resolució, que passa a ser debatuda seguint el procediment següent (durada aproximada de 40 a 45 minuts per debat):

  • Discurs de defensa (3’): un membre del comitè que presenta la resolució fa un discurs explicant per què el comitè ha escollit aquestes solucions. Es tracta de convèncer la resta de grups de la superioritat de la resolució.
  • Discurs de resposta (3’ i opcional):  un membre d’un altre comitè fa un discurs per mostrar el  seu desacord amb la proposta de la resolució.
  • Debat obert  (25’-30’): els membres d’altres comitès poden preguntar i comentar sobre la resolució que s’hi està discutint.
  • Discurs de cloenda (3’): un membre del comitè que presenta la resolució fa un discurs per deixar ben lligat el debat i donar pas a les votacions.
  • Votacions (3’): després d’aquestes fases els estudiants voten perquè la resolució passi o no. Cada estudiant pot votar a favor, en contra o abstenir-se.

Els estudiants han  de formar-se una opinió, ja que els vots d’abstenció poden ser interpretats com una falta de respecte envers el treball dels altres comitès. Els vots es compten i per la majoria de vot es decideix si la resolució s’aprova o no. Els estudiants han de entendre que encara que una resolució no s’aprovi no vol dir que aquesta sigui una resolució dolenta. A vegades una resolució no aprovada és senzillament un signe de creativitat i coratge per suggerir noves idees que poden crear controvèrsia.
El Parlament Científic Jove serà inaugurat oficialment (09.30 h. Sala de Grups), per la M. H. Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, el Sr. Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca,  i el Sr. Enric Claverol, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), i comptarà amb l’assistència de diferents diputats representats dels grups parlamentaris catalans.
Un cop conclòs, del Parlament Científic Jove sortiran elegits 5  representants que participaran en una edició final europea, juntament amb joves d’altres països a Copenhaguen.