Aquests són grans blocs de gel que suren sobre la superfície d’aquest oceà i que van a la deriva. El volum que s’observa sobre la superfície de l’aigua és una vuitena part del seu volum total. Poden arribar a tenir una alçada d’uns 2.000 m o una superfície de 3.000 km² (com és el cas del bloc de gel desprès de la plataforma Larsen, una de les zones d’estudi de la campanya antàrtica ANTXXIII-8).

 Material necessari.

– 1 got de plàstic.
– 2 l d’aigua mineral.
– 35 grs de sal marina.
– 1 Rotulador permanent.
– 1 Llibreta petita.
– 1 Llapis.
– 1 balança.
– 1 mesurador de líquids.
– 1 congelador.
– 1 cubell transparent.

Comencem l’experiment.

– Agafem el got de plàstic i l’etiquetem amb el rotulador permanent: aigua dolça (250 ml).

– Apuntarem a la llibreta tot allò que fem i observem.

– Agafem el recipient mesurador de líquids i hi posem 250 ml d’aigua mineral.

– Ho posem al congelador, al llarg de tot un dia. Després, el traiem del congelador i comprovem si s’ha congelat l’aigua.

Si és així, ara és l’hora de comprovar si hem pogut fer un iceberg a casa….

– Agafem el got i el deixem una estona a fora del congelador. Quan s’ha desprès el gel del got ja estem preparats per submergir-lo en un recipient més gran i alt (per exemple: un cubell). Si és transparent és millor.

Aquest cubell serà com un tros d’Oceà Antàrtic. Què hi posem a dins?
L’aigua de mar és salada. Com n’és de salada? En  Oceanografia es parla de salinitat. Aproximadament és d’uns 35 grs per litre.

Agafem l’ampolla d’aigua mineral d’un litre.

Amb la balança pesem fins a 35 grs de sal.

Ho barregem ben bé, dins el cubell, fins que no veiem cap resta de sal.
Ara ja tenim aigua de mar salada (malgrat que la seva temperatura no sigui com la de l’Oceà Antàrtic).

Desprenem el bloc de gel del got i el posem al cubell.

El bloc de gel s’enfonsa o sura? Perquè? Has aconseguit fer un iceberg?

Recorda d’apuntar-ho tot a la teva llibreta.