L’aire és la barreja de gasos que conformen l’atmosfera terrestre. Aquesta barreja és formada fonamentalment per nitrogen (en un 78% aproximadament), oxigen (en un 21%), argó (en un 0,9%) i altres gasos traça (el 0,1% restant).

Aquestes gasos estan formats per molècules, les quals tenen massa i per tant, tot i que l’aire és transparent, ocupa un volum i pesa.

En el primer dels experiments es demostra que l’aire ocupa un volum. En omplir el matràs amb aigua, l’aire de l’interior ha de sortir per a deixar espai a l’aigua. L’aire surt per la junta de l’embut i el matràs. En segellar amb plastilina aquesta juntura, en tirar aigua per l’embut per introduir-la dins del matràs aquesta no ho pot fer perquè l’aire del matràs no pot sortir, degut a l’obstrucció que exerceix la plastilina.

Quelcom de similar passa en el segon dels experiments. En tapar amb el dit el forat de l’ampolla, el globus no es pot inflar perquè l’aire de dins de l’ampolla no pot entrar. El globus fa força contra l’aire de l’interior de l’ampolla, i l’aire de l’interior fa una força igual però de sentit contrari sobre el globus. En conseqüència el globus, per molt que bufem, no s’infla. En treure el dit del foradet de l’ampolla, el globus fa sortir l’aire de l’interior de l’ampolla, inflant-se al seu interior.

Jordi Mazon, professor de Física Aplicada, UPC