• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciZones que han sobreviscut a l’explotació hum ...
Tornar

Zones que han sobreviscut a l’explotació humana

20 setembre, 2010

On es troben les comunitats més ben preservades de coralls profunds? Doncs allà on la flota pesquera no ha pogut arribar. Amb la informació disponible, els investigadors han d’anar deduint on poden trobar encara comunitats biològiques en bon estat.

Un dels reptes més importants dels nostres estudis és localitzar les comunitats més representatives dels fons marins. Però com fer-ho? El mar es molt gran, i és gairebé impossible prospectar totes les àrees. Necessitem una informació prèvia que ens orienti, sinó les campanyes oceanogràfiques poden arribar a ser un fracàs.

Una de les coses que fem és suposar que a cada mena d’hàbitat hi domina la mateixa comunitat  biològica, i anem construïnt els anomenats “mapes d’hàbitats”. A la campanya del Cap de Creus, vem començar per obtenir mapes detallats del relleu de les zones situades al sud del canyó ja que encara no es disposava de gaire informació prèvia.

Com trobar les comunitats que han resistit la pesca

Agafareu una idea de la nostra tasca gairabé detectivesca observant les dues imatges del relleu submarí de la Plataforma sud del Cap de Creus que us hem preparat. Veieu una sèrie de zones amb petites protuberàncies de color vermell? Són uns sortints localitzats sobre un altiplà d’uns 20 metres d’alçada. Doncs bé, amb molta probabilitat, aquests punts corresponen a zones de roca que, per les seves característiques geològiques, podrien haver estat evitades per la pesca de ròssec durant dècades, i molt probablement alberguen comunitats biològiques ja desaparegudes en altres àrees del Mediterrani per l’efecte de les xarxes de fons. Aquestes imatges són una bona pista per decidir quines són les zones de més obligada prospecció.

A tot el Golf de Lleó, de fet, l’activitat pesquera  s’ha localitzat sempre prop de les zones rocoses del final de la plataforma, ja que corresponen a zones d’acumulació de peixos. Aquestes regions de la part final de la plataforma es coneixen des de fa bastant temps, i ja eren conegudes com a “roche du large” o la “roca de mar obert” per investigadors pioners en l’estudi dels fons marins de plataforma. Són zones d’alta diversitat, segurament resguardades de l’espoli pesquer per la dificultat que els suposava fer treballar les xarxes sota aquestes condicions.

Queden pocs fons rocosos que hagin escapat de la duresa de les xarxes i embarcacions modernes.

Les primeres evidències de la gran riquesa d’aquests fons marins provenen d’estudis duts a terme per investigadors que analitzaven els organismes que eren extrets per les mateixes xarxes de ròssec. Alguns dels estudis més destacats d’aquesta època foren els desenvolupats com a part de la Tesis Doctoral de la Dra. Maria Jesús Uriz sobre esponges de la plataforma continental de Blanes l’any 1978. Des d’aleshores, la informació obtinguda d’aquestes zones ha estat molt escassa, en gran part degut a l’espoliació que han patit aquests fons.

Durant la campanya del Cap de Creus, a la zona que limita la paret del canyó i la plataforma continental, s’han pogut corroborar les observacions de les espècies més representatives ja estudiades per la Dra. Uriz. Per exemple, en una de les prospeccions es van trobar comunitats de l’esponja Phakelia ventilabrum (veure foto), que podrien ser zones relictes del Mediterrani.

Les característiques geomorfològiques i les condicions climàtiques que condicionen la pesca de ròssec poden haver estat algunes de les explicacions de per què encara es troben restes d’aquestes comunitats al Cap de Creus.

Josep Maria Gili

Plataforma sud del Canó del Cap de Creus

El canyó submarí del Cap de Creus es troba a uns 3 quilòmetres de la costa, té una llargada de 40 quilòmetres, i la seva fondària arriba als 1.400 metres. Després d’estudiar diferents llocs del canyó, la prioritat de la campanya oceanogràfica fou explorar-ne les zones de la part sud.

Plataforma sud del Canyó del Cap de Creus

Aquestes petits punts de color vermell corresponen a zones de roca que, per les seves característiques geològiques, han estat evitades per la pesca de ròssec durant dècades. Molt probablement alberguen comunitats biològiques ja desaparegudes en altres àrees del Mediterrani per l’efecte de les xarxes de fons.

L'esponja Phakelia ventilabrum

L’esponja Phakelia ventilabrum, observada a la campanya del Cap de Creus.

 

Etiquetes: Animals, Cap de Creus, Catalunya, Espais naturals, Explorant la biodiversitat del mediterrani, Mar, Mediambient, Món subaquàtic, Tecnologia

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Maria Gili

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Ens acomiadem…

La passió per descobrir

Idealitzem el que ens fa diferents?

Es poden recuperar els bancs de corall?

Una grata sorpresa al canal de Menorca

La troballa dels bancs de corall negre a Menorca

El Cap de Creus, un ‘hotspot’ de biodiversitat

Enveja sana

Coralls, gorgònies, esponges: trobem un autèntic oasis de vida a Menorca

El submarí oceanogràfic és la part més atractiva… i delicada

Iniciem un nou objectiu: el canal de Menorca

Zones que han sobreviscut a l’explotació humana

Com són els coralls profunds del Mediterrani?

Investigar per protegir

La ciència versus la flota pesquera: el cas dels coralls

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar