Un dels reptes més importants dels nostres estudis és localitzar les comunitats més representatives dels fons marins. Però com fer-ho? El mar es molt gran, i és gairebé impossible prospectar totes les àrees. Necessitem una informació prèvia que ens orienti, sinó les campanyes oceanogràfiques poden arribar a ser un fracàs.

Una de les coses que fem és suposar que a cada mena d’hàbitat hi domina la mateixa comunitat  biològica, i anem construïnt els anomenats “mapes d’hàbitats”. A la campanya del Cap de Creus, vem començar per obtenir mapes detallats del relleu de les zones situades al sud del canyó ja que encara no es disposava de gaire informació prèvia.

Com trobar les comunitats que han resistit la pesca

Agafareu una idea de la nostra tasca gairabé detectivesca observant les dues imatges del relleu submarí de la Plataforma sud del Cap de Creus que us hem preparat. Veieu una sèrie de zones amb petites protuberàncies de color vermell? Són uns sortints localitzats sobre un altiplà d’uns 20 metres d’alçada. Doncs bé, amb molta probabilitat, aquests punts corresponen a zones de roca que, per les seves característiques geològiques, podrien haver estat evitades per la pesca de ròssec durant dècades, i molt probablement alberguen comunitats biològiques ja desaparegudes en altres àrees del Mediterrani per l’efecte de les xarxes de fons. Aquestes imatges són una bona pista per decidir quines són les zones de més obligada prospecció.

A tot el Golf de Lleó, de fet, l’activitat pesquera  s’ha localitzat sempre prop de les zones rocoses del final de la plataforma, ja que corresponen a zones d’acumulació de peixos. Aquestes regions de la part final de la plataforma es coneixen des de fa bastant temps, i ja eren conegudes com a “roche du large” o la “roca de mar obert” per investigadors pioners en l’estudi dels fons marins de plataforma. Són zones d’alta diversitat, segurament resguardades de l’espoli pesquer per la dificultat que els suposava fer treballar les xarxes sota aquestes condicions.

Queden pocs fons rocosos que hagin escapat de la duresa de les xarxes i embarcacions modernes.

Les primeres evidències de la gran riquesa d’aquests fons marins provenen d’estudis duts a terme per investigadors que analitzaven els organismes que eren extrets per les mateixes xarxes de ròssec. Alguns dels estudis més destacats d’aquesta època foren els desenvolupats com a part de la Tesis Doctoral de la Dra. Maria Jesús Uriz sobre esponges de la plataforma continental de Blanes l’any 1978. Des d’aleshores, la informació obtinguda d’aquestes zones ha estat molt escassa, en gran part degut a l’espoliació que han patit aquests fons.

Durant la campanya del Cap de Creus, a la zona que limita la paret del canyó i la plataforma continental, s’han pogut corroborar les observacions de les espècies més representatives ja estudiades per la Dra. Uriz. Per exemple, en una de les prospeccions es van trobar comunitats de l’esponja Phakelia ventilabrum (veure foto), que podrien ser zones relictes del Mediterrani.

Les característiques geomorfològiques i les condicions climàtiques que condicionen la pesca de ròssec poden haver estat algunes de les explicacions de per què encara es troben restes d’aquestes comunitats al Cap de Creus.

Josep Maria Gili