• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciUn paisatge amb tonalitats turquesa i maragda
Tornar

Un paisatge amb tonalitats turquesa i maragda

19 gener, 2009
Quilòmetres de rius i grans extensions de llacs conformen una de les característiques del paisatge del Tibet, que tot i que no és en la seva totalitat apte pel seu consum, endolceixen els paisatges amb tonalitats turqueses i maragdes.

El recurs més important

El recurs natural més important del Tibet és l’aigua. Malgrat que el país en general no presenta precipitacions remarcables (especialment a les zones occidental, centre i nord, que es caracteritzen per una gran aridesa), les neus perpetues dels cims de més de sis mil metres i les glaceres que se’n deriven donen vida als corrents fluvials més destacats del continent asiàtic. Gran part de les reserves d’aigua de Xina, el Sudest asiàtic, Índia, Bangla Desh i Pakistan provenen del Tibet. Els set rius més importants nascuts a l’altiplà són:  Machu (conegut com a riu Groc a la Xina), Drichu (Iang-Tsé a Xina), Dzachu (Mekong a Indoxina), Gyalmo Ngulchu (Salween a Birmània), Yarlung Tsangpo (Brahmaputra a Índia), Sengge Khabab (Indus a Pakistan i Índia), Langchen Khabap (Sutlej a Índia), Mapcha Khabap (Karnali, principal tributari del Ganges a Nepal i Índia).

Enormes dipòsits d’aigua

Per acabar aquest repàs per la geografia del Tibet, no podem deixar de parlar dels grans llacs. N’hi ha prop de 10.000 a tot l’altiplà i nosaltres en seguirem alguns d’ells de ben a prop al llarg de la nostra expedició. Enormes dipòsits d’aigua que recullen l’aigua del desglaç i embelleixen els àrids paisatges amb tonalitats turquesa i maragda. En moltes ocasions són les estacions de descans de la fauna salvatge de l’altiplà i a la seva vora s’hi poden contemplar antílops, gaseles i ases salvatges. En força casos les seves aigües no són aptes per al consum i la seva funció esdevé purament decorativa. El llac més extens és el Tsho-ngonpo o Llac Blau, situat al nord del país, a la província de Qinghai. El llac Mapham Yumtso (Llac turquesa invencible) és el més sagrat del Tibet i probablement de tota Àsia. Situat a l’oest del país, a la regió de Ngari, les seves aigües cristal·lines de color turquesa són lloades de forma unànime per budistes, bonpos, hindús i jains. Els llacs Dangra (antic topònim que significa "llac" en la llengua zhang-zhung), Serlingtso i Namtso (El llac del cel) constitueixen els llacs més destacats de la llunyana i inaccessible regió del nord: el Changtang, objectiu de la nostra expedició.

Aquest mínim coneixement de la geografia física del Tibet ens permetrà posteriorment orientar-nos tant en el seguiment de la ruta de l’expedició com en explicacions que s’introdueixin sobre diversos fets històrics i culturals.

Resta, encara, per familiaritzar-se amb el territori tibetà, la geografia política, que veurem en el proper missatge.

Josep Lluís Alay 

Llac Namtso ( Tibet )

El llac Namtso (Tibet Central) és considerat el llac del cel, espai sagrat per a budistes i bonpos. És objecte de pelegrinatge i circumval·lació i conforma una altra "díade" divina amb la muntanya veïna Nyenchen Thangla.

Les geleres de l'Himàlaia

En aquesta imatge de satèl·lit es veuen diverses geleres de l'Himàlaia, que al final del seu recorregut formen diversos llacs. La imatge correspon al Bhutan, un país petit ubicat entre el nordest de l'Índia i l'altiplà tibetà.

A l'Himàlaia hi ha uns 32.000 quilòmetres quadrats de geleres. Tots ells estan reculant degut al canvi climàtic. La gelera Gangotri, per exemple, que alimenta el Ganges, es calcula que disminueix uns 23 metres per any.

La reculada del gel a l'Himàlaia pot tenir efectes greus sobre la disponibilitat de recursos hídrics. Els tres rius més importants de l'Índia (el Ganges, l'Indus i el Bhramaputra) neixen a l'Himàlaia. Hom calcula, per exemple, que el 80% de l'aigua del Ganges prové de les geleres. Aquest riu fa 2.500 quilòmetres de llarg i la seva aigua beneficia uns 400 milions de persones, la majoria de les quals depenen de l'agricultura per a subsistir.

Etiquetes: Art / Humanitats, Clima i atmòsfera, Expedició al Tibet (Zhang zhung), Geografia, Paisatges, Tibet

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Lluís Alay

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Recuperem un manuscrit escrit en l’oblidada llengua de ShangShung

Rera les passes del gran lama bonpo Khyungtrul Rinpotxe

La vida en una cova i una tenda nòmada

El vol dels voltors

Donem la volta a Khyungdzong

Dins les coves sagrades de Khyungdzong

L’arribada a la darrera ciutat de l’antic regne de Shangshung

Kham, la terra dels guerrers

Kunkamsang (“Tens bona salut?”)

Cap a Khyungdzong, la darrera ciutat de Shangshung

Un recorregut pel Tibet

L’enigma de l’agricultura: llegendes vora el llac

Provisions, revisions i deïtats: seguim amb l’expedició!

La indestructible fe religiosa dels tibetans

Cap al Gran Nord tibetà: Changtang

Badant pel mercat d’aliments de Lhasa

Un paisatge amb tonalitats turquesa i maragda

Molt a prop del cel

Arribada a Lhasa

Comença el viatge a Chengdu

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar