• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciUn atac nocturn dels sarraïns i una intervenció qu ...
Tornar

Un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d’urgència

6 octubre, 2008
La campanya de conquesta del Regne de València va començar a finals del 1232 amb l’entrada a Morella de Balasc d’Alagó, que havia actuat pel seu compte. A Borriana Jaume I enceta una campanya dirigida i planificada per ell, que culminarà, cinc anys més tard, amb la conquesta de la ciutat de València.

Els episodis que avui comentem són dues instantànies de la vida quotidiana a les trinxeres davant de les muralles de Borriana: un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d'urgència.

Si vols escoltar i llegir aquests episodis, fes clic a aquest fragment de la versió digital del Llibre dels fets.

El setge de Borriana estarà marcat, com de fet gairebé tota la campanya d'expansió per la resta del regne de València, per les dificultats econòmiques, que posen en perill l'arribada de queviures al campament; polítiques, amb temptatives de la noblesa  (potser estimulades per Zayyan, el governador de València) d'abandonar el setge, i, per descomptat, dificultats militars: la destrucció del fenèvol, un enginy per llançar pedres sobre Borriana, que havia construït un enginyer italià.

Alarma a mitjanit

Com en el relat de la batalla de Portopí, en el Llibre dels Fets gairebé tot és explicat des del punt de vista de Jaume I, que és despertat a mitjanit pels crits d'alarma provocats per la sortida de sarraïns amb torxes per cremar els ‘mantells', una mena d'empostissats que permetien als assaltants avançar a cobert cap a la muralla, i les ‘cledes', fortificacions defensives fetes amb fustes i branques; es vesteix o, més ben dit, es migvesteix a correcuita, i, acompanyat dels homes que jeien a la seva tenda, es dirigeix a tota velocitat a les trinxeres protegides per Bernat Guillem d'Entença, parent seu i persona de la màxima confiança i fidelitat en la campanya valenciana. Quan Jaume I, però, hi arriba els musulmans ja han estat repel·lits.

Cirurgia de batalla

El rei, per tant, no té temps d'intervenir en l'escaramussa, però sí de veure'n les conseqüències: una sageta clavada a la cama de Bernat Guillem d'Entença. Per evitar que la ferida empitjori, Jaume I decideix fer ell mateix l'operació d'extracció de la sageta. Acabada la intervenció quirúrgica, el rei convida el ferit a abandonar la primera línia del front per poder-se refer, però Bernat Guillem, guerrer i home fidel fins al moll dels ossos, s'hi nega. El text L'assistència als ferits de guerra explica com tractaven les ferides de batalla a l'època medieval.

Amb molt poques paraules, i unes quantes frases en estil directe, el Llibre dels fets aconsegueix plasmar amb intensitat la imminència d'una escaramussa que es produeix abans que el rei arribi a les trinxeres -i que, per tant, ni veu ni narra- i la fidelitat i el ‘gran valor' de Bernat Guillem d'Entença. No es pot dir més amb menys paraules, tal i com s'exposa a 'article Apunts sobre l'art narratiu del Llibre dels Fets.        

Xavier Renedo                                  

Cirurgia Medieval

Instruments quirúrgics medievals. Al Llibre dels fets, el rei En Jaume explica com va extreure ell mateix una sageta sarraïna clavada a la cama de Bernat Guillem d'Entença.   

La il.lustració correspon al llibre de John d'Arderne  Mirall de flebotomia i manual de cirurgia. Glasgow University Library (Ms. Hunter 253, f. 43v)

Exèrcit croat assetjant una plaça musulmana

En el text Un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d'urgència s'explica el setge de Borriana per part de les tropes de Jaume I, i com aquestes van fer front a una escaramussa sarraïna.

La il.lustració mostra una imatge d'un exèrcit croat assetjant una plaça musulmana (miniatura de la Història d'Ultramar, de Guillem de Tir).

Etiquetes: Art / Humanitats, Catalunya, El "Llibre dels Fets" digital, Història, Jaume I, Literatura, Llengua, Món medieval, País Valencià

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Antònia

Marco

Maria – Mercè

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Qui va escriure el “Llibre dels fets”?

La (bona) mort de Jaume I

Amb 66 anys, Jaume I encara vol fer una croada a Terra Santa

Odi entre germans

L’intent frustrat de croada catalana de 1269

Múrcia cau sense lluitar

Confessió d’adulteri a les portes d’envair Múrcia

El dia que una fletxa gairebé mata Jaume I

Converses i banquets a la Torre Forcada

Diplomàcia i trobades d’amor a Almenara

Qui no da ço que dol, no pren ço que vol

Tambors de guerra

Mallorca, 31 de desembre del 1229

L’Oreneta en el tendal

Atacs nocturns i atacs a trenc d’alba

Un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d’urgència

La batalla de Portopí

De Salou a Mallorca

Un banquet a Tarragona i unes corts a Barcelona per decidir la conquesta de Mallorca

Plors i intents de fuga al Palau de la Suda

Els problemes d’un rei i d’un marit massa jove

Un engendrament i un naixement providencials

Un casament frustrat i un greuge reparat

Comencem a divulgar la vida de Jaume I !

Piulades recents

  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
  • ❄️🐤Quan arriba el fred, les menjadores poden atreure moltes espècies d’ocells afamats. 📹Aquest vídeo ens dona infor… https://t.co/uJdqUdFa8x
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar